Així són els àtics (milionaris) més espectaculars de Barcelona al Fòrum

La prevenda ha començat (són 88 vivendes, incloses 11 de servei) i uns quants interessats ja han firmat la compra, que en les plantes més baixes parteix dels 850.000 euros per uns cent metres quadrats. Una oferta que se suma a la nova arquitectura residencial multimilionària local, dibuixant un trident amb el que va ser l’edifici Winterthur a la plaça de Francesc Macià i el sibarita bloc d’apartaments de Mandarin Oriental, on abans es va ubicar el Deutsche Bank, al passeig de Gràcia, i que ja està en la seva recta final.

A uns passos de la parada de tramvia del Fòrum i la seva esplanada, la crisi del maó va deixar un esquelet de formigó inquietant. El número 6-8 de la rambla Prim, on neix l’avinguda Diagonal, durant anys va quedar sense talonari, orfe de projecte i futur. Fins que Shaftesbury Asset Management en va aconseguir les regnes ja fa més d’un lustre i va confiar en la trencadora arquitecta francesa Odile Decq per dotar d’ànima la controvertida construcció i va reinventar-la com a edifici de vivendes ‘top’ a la nova Barcelona. La pandèmia ha retardat el final d’obra de la torre residencial més alta de la capital catalana, que es presentarà en societat al març, quan començarà la campanya de comercialització.

Soterrani amb spa de 1.000 metres quadrats

El Periódico ha visitat les peces més singulars, els àtics, situats en l’equivalent a dues plantes sota un terrat panoràmic on els residents podran veure cine a la fresca o capbussar-se veient la posta de sol. Decq, que s’ha inspirat en aquest mar que brilla a només uns metres per ondular la façana, trenca motllos amb un edifici blanc coronat en un vermell vibrant, desenvolupat per a aquest projecte. El subsol compta amb la barbaritat de mil metres quadrats de spa, piscina climatitzada, gimnàs, jardí vertical i un epicentre ovalat de fusta on practicar ioga que ja va ser presentat a la Biennal de Venècia per la seva singularitat. Els espais comuns són el preàmbul als pisos, que en plantes menys altes no varien gaire dels preus ja instaurats a les torres de Diagonal Mar.

Però és clar, han passat diversos lustres des dels primers gratacels que van esquinçar aquest ‘skyline’, i ara Antares trenca més motllos i presumeix dels àtics més espectaculars de la ciutat. No només pels seus 380 metres construïts, amb àmplies balconades, sinó pel seu revestiment vidrat, que converteix cada habitació i alguns dels seus lavabos en un mirador urbà. Un podria passar hores recorrent la fisonomia barcelonina, descobrint-hi un milió de racons al dia. Decq explica que no va pensar en milionaris, ni en gustos sibarites, sinó a la llar que construiria per a si mateixa. Va dissenyar fins i tot els picaportes. Cada detall porta algun segell. De portes endins, el blanc nuclear encara incrementa més la imponent altura dels sostres. Fa por pensar en cortines a mida.

Anna Casadellà, directora de vendes, és discreta sobre els compradors, tot i que assegura que l’interès inclou tant barcelonins que ja han tingut experiències residencials similars en altres països, com clients forans que busquen segona o tercera residència a la ciutat. Per no parlar d’inversors que pensen en llogar. Perquè tot i que localment resultin estratosfèrics, els preus estan molt per sota dels edificis residencials d’alt estànding d’altres grans urbs internacionals.

Fonts d’Idealista assenyalen que en l’actualitat a la seva web no hi ha cap altre pis que li faci ombra en preu total. Sí hi ha peces més cares als dos edificis abans començats, però l’altura, vistes i ubicació a peu del Mediterrani són els que els eleven al podi. Això sí, l’exclusivitat i la bombolla de serveis que possibiliten implica 3,5 euros per metre quadrat i mes per a despeses de comunitat, i el mateix preu per al manteniment de les instal·lacions comunes. S’inclouen entre una i tres places de pàrquing.

Notícies relacionades

BCN i 14 ciutats més demanen a la UE 300.000 milions per a pisos

Ciutat Vella comptarà amb 30 milions per combatre la desigualtat

Els barcelonins poden contemplar la rotunditat de l’edifici a peu de carrer, o endinsar-se una mica en les seves avantguardistes línies si acudeixen a menjar al restaurant que acaba d’inaugurar-se a la planta baixa, sota la batuta del xef Romain Fornell. La seva estructura era tan enorme i complexa que l’arquitecta l’ha dotat d’elements a diversos nivells, treballant amb «artesans locals». Amb xifres de nou impossibles, com els 9,5 metres de les vidrieres que l’envolten, creades per un productor local, que és a més un dels tres únics del món que treballen amb aquest tipus de peces, ha relatat.

La cuina d’aquests baixos, Le Grand Café Rouge, malgrat la dosi de disseny, serà molt més popular que les vivendes. Fornell ha reformulat alguns clàssics de la cuina francesa buscant un tiquet mitjà de 35 a 40 euros i un menú fórmula de 22 euros al migdia, conforme amb els temps que corren. Sens dubte, molts dels veïns de la torre optaran pels seus fogons abans que encendre els de casa.