Infrahabitatge

208 nens viuen en naus o locals ocupats a Barcelona

  • El nombre de persones censades per l’Ajuntament de Barcelona que viu en naus o locals abandonats ascendeix a 735 persones

  • El pare i la mare que han mort aquest matí a Tetuan no tenien NIE

208 nens viuen en naus o locals ocupats a Barcelona
2
Es llegeix en minuts

El total de persones censades pels serveis de l’Ajuntament de Barcelona que viuen en naus o locals abandonats, com el que s’ha incendiat aquesta matinada a la plaça Tetuan, ascendeix a 735, entre els quals 208 nens.

La xifra, que fa referència a un informe de l’abril del 2021, barreja famílies amb menors a càrrec i persones soles. D’altra banda, els serveis municipals tenen comptabilitzades 334 persones més que viuen com a ‘barraquistes’ en solars ocupats de la ciutat. Tots aquests casos impliquen ciutadans que es considera que tenen una llar, però que no sigui digne. És el que el consistori denomina infrahabitatge.

D’aquesta manera, el pare i la mare que han mort aquesta matinada a Tetuan no tenien NIE i no podien accedir a una vivenda municipal ni a una oportunitat laboral amb contracte.

Es destaca que els últims anys s’ha augmentat el pes dels serveis municipals que es dediquen a acostar-se a aquests immobles ocupats i s’ha arribat a registrar la xifra de les 735 persones que els habiten. Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona ha destinat fins a 25 milions d’euros per donar ajudes provisionals a les famílies que es troben en infrahabitatges.

Canviar la llei d’estrangeria, ¿una solució?

Així, Laura Pérez, tinenta de l’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, ha afirmat aquest dilluns en una roda de premsa que «la llei d’estrangeria exclou molts veïns i veïnes de Barcelona» i, amb la reforma d’aquesta, es podria «donar oportunitats de futur a les persones que ja són veïns i veïnes de la ciutat».

Així, després del cas de l’incendi de la plaça Tetuan que ha acabat amb quatre morts, entre els quals un nen de tres anys i un nadó de quatre mesos, entitats i institucions, com el mateix Govern de la Generalitat, han apuntat a la crisi de la vivenda com al rerefons clau de la problemàtica.

En aquest sentit, fonts coneixedores han afirmat que una de les principals contrarietats que afrontaven el pare i la mare de la família que ha acabat morint aquesta matinada és que no disposaven de NIE. Aquest fre administratiu els impedia fins i tot inscriure’s a la borsa de sol·licitants de vivenda municipal, fet que els va portar a prolongar la seva situació d’ocupants d’un local abandonat.

Notícies relacionades

Infrahabitatges a Barcelona

Així, si s’afegeix als habitants de les barraques, el total s’enfila fins a les 1.069 persones que fan vida en un infrahabitatge a Barcelona. En un informe previ, aquest de febrer del 2019, s’incloïa una altra variant: la dels menors d’edat. En aquell moment, el total de persones comptabilitzades que vivien en solars, locals o naus eren 853, un 20% menys que aquest any. Sobre aquell total, els nens en representaven una quarta part: hi havia 208 nens i adolescents en situació d’infrahabitatge.

Temes:

Incendis