Amenaça de macrodesallotjament a Casa Àfrica, a un pas de la Rambla de Barcelona

Ocupen les velles oficines de la Fundació CETT, al carrer de Canuda, a dos passos de la Rambla, des del novembre del 2019, després de viure dos desallotjaments. El primer, executat pels Mossos el 2 de juliol d’aquell any en un edifici del carrer de Marià Aguiló, al Poblenou, on va néixer el projecte i, només dues setmanes després, haguessin de deixar l’edifici en el qual s’havien reallotjat, al carrer de Ciutat de Granada, al mateix barri, després d’un incendi. Sobre el tercer edifici en el qual s’han establert i on ja han creat xarxa, al costat de la plaça Vila de Madrid, hi ha una ordre de desallotjament per al pròxim 4 de novembre.

Al costat de l’Adam, el seu company Yogurten, algerià de 32 anys, afegeix el que podria resultar obvi però de vegades no ho és tant: que l’origen de tots els seus mals és la llei d’estrangeria. A més d’un sostre, a Casa Àfrica els nouvinguts troben un lloc en el qual sentir-se entesos en el sentit més ampli del terme. «Ens ajudem entre nosaltres. Ens guiem sobre les dificultats que ofereix la ciutat. La nostra funció és dir als nouvinguts la veritat, que les coses no seran com imaginaven quan van sortir de l’Àfrica, però els fem confiança i els oferim seguretat», assenyalen interpel·lant totes les administracions –des de l’Estat, responsable de l’esmentada llei, fins a l’ajuntament– que parin el desnonament previst per a la setmana que ve. «Un desnonament sense alternativa a les portes de l’hivern», remarquen els homes.

Lentitud municipal

Des de Resistim al Gòtic, plataforma veïnal del barri que els recolza, es mostren molt crítics amb l’ajuntament. «Fa un any que coneixen la situació i no han mogut fitxa», apunten enfadats. «La setmana passada encara no s’havien posat d’acord sobre quin departament hauria de fer-se càrrec del tema, ja que com que l’edifici està qualificat com a oficines, no com a vivenda, deien que l’assumpte no pertanyia a la regidoria de vivenda sinó a la de drets de ciutadania», prossegueixen interpel·lant també la propietat, centre de referència en l’àmbit del turisme, l’hostaleria i la gastronomia, segons es presenten en la seva pàgina web.

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

La propietat ha declinat fer a aquest diari cap tipus de declaració sobre el tema, mentre l’Ajuntament de Barcelona assegura que «està intentant sense èxit obrir un diàleg amb la propietat» perquè els deixi un temps per estudiar cas per cas qui són les persones que viuen a l’edifici i buscar-los una solució». «Si, com sembla, la propietat no s'asseu a negociar, l’ajuntament serà allà per evitar que ningú es quedi una sola nit al carrer», conclou la portaveu municipal.

A ulls de l’Adam, portaveu de Casa Àfrica, «no serveixen de res els discursos antiracistes i a favor dels drets humans a la tele i a les xarxes socials, si després passen aquestes coses davant els seus ulls i no fan falta. El que necessitem són fets», critica el jove, que participa al fòrum Youth act!, organitzat pel Consell de Joventut de Barcelona i la UPF. No és l’única activitat en què participen. Organitzen també tallers antiracistes per a escoles, «per desconstruir els aprenentatges racistes que tenim tan interioritzats» i participen en la cooperativa Aula d’Idiomes de Sants, barri en el qual van passar un temps acollits a Can Batlló, des de l’incendi de la seva última casa fins que van trobar la seva actual seu. Tenen també el projecte d’habilitar també la seva pròpia aula d’idiomes al pis de dalt, per fer classes de català i castellà als nouvinguts.