INICIATIVA CULTURAL

Càlid refugi per a la diàspora afrodescendent al Raval

A1-128441600.jpg

A1-128441600.jpg / Manu Mitru (EPC)

  • La llibreria La Panafricana va obrir just abans de la pandèmia per oferir un espai en el qual vendre la seva obra a autors migrants a qui no se’ls ofereix cap altra oportunitat

  • A més d’una llibreria especialitzada, el local és ‘família’ per a molts persones del món de la cultura condemnades pel sistema a viure en els marges

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La llibreria va néixer el 2019 de la necessitat de tenir un espai en el qual vendre els seus llibres, de la mateixa manera que havia nascut, cinc anys abans, Edicions Wanafrica. Si no tenien qui els edités, s’editarien ells mateixos i si no tenien qui els vengués, farien el mateix. L’oportunitat va sorgir quan va tancar Espai Contrabandos, llibreria independent que, ells sí, sempre tenien un lloc a les seves prestatgeries per a les obres de Wanafrica. Quan preparaven l’adeu, Oumar Diallo Seydi, pare i ànima de Wanafrica, va anar a Contrabandos a recollir els seus llibres i, parlant amb ells, el van animar a agafar el relleu. «Vaig pensar que podria ser una bona manera de tenir visibilitat en un barri, a més, tan divers com el Raval, i em vaig dir que per què no», recorda Diallo des del preciós espai de 162 metres quadrats al carrer Junta de Comerç. «La Panafricana és molt més que una llibreria especialitzada en literatura migrant i afrodescendent. És refugi i família», resumeix al seu costat la poeta Quinny Martínez Hernández. N’hi ha prou de passar una estoneta per allà per confirmar que no menteix. La dona va arribar a la Panafricana quan va presentar el seu últim llibre, al juliol, i va quedar atrapada per l’espai. Tant, que avui és ella una de les persones que més està lluitant per salvar aquest oasi tan necessari per a la diàspora, en una situació econòmica més que complicada després del cop de la Covid, que va esclatar quan la iniciativa començava a caminar.

Que el 40% dels llibres que venen en aquesta hipnòtica llibreria siguin autopublicats no és casual. «No publica qui millor escriu, sinó qui té més seguidors a les xarxes socials, assegurant a les editorials que tindran unes mínimes vendes», resumeix Martínez Hernández, autora d’‘Umami, un Corazón Erotizado’, que té clar que perquè aquí es venguin llibres han d’atraure la gent amb tota mena d’activitats culturals que, al seu torn, són una oportunitat per als creadors afrodescendents per mostrar el seu treball. «Cada 15 dies organitzem un concert, tot amb taquilla inversa, a partir de cinc euros, perquè tots vivim en la precarietat», prossegueix l’autora, nascuda en la colombiana illa de San Andrés.

Entre els seus projectes de present i futur hi ha virar cap al cooperativisme –ajudats per Coopolis– perquè aquest sigui, encara més, «un projecte de la gent», reivindica l’escriptora i llibretera, que defineix l’espai com un lloc en el qual «sentir-se bé».

A mitja xerrada amb l’Oumar i la Quinny entra per la porta, sempre discreta, la Beatriz, un altre membre d’aquesta petita família que és la personificació que el que explica la Quinny és un relat fidel i això és, per a molts, una llar. La Beatriz, veneçolana, va descobrir l’espai per casualitat. Va entrar, va explicar la seva història a l’Oumar i aquest, lluny de treure-se-la de sobre, no només la va escoltar sinó que va donar un espai en el seu expositor per a l’obra d’aquesta dona. «És un lloc tan bonic, amb tanta llum, amb tanta energia. Jo em vaig enamorar, em vaig enganxar. Arribes aquí i crees una família», diu aquesta voluntària de l’espai, que tant organitza una presentació, que escombra la sala, renta una tassa o planxa unes estovalles. La majoria del mobiliari que vesteix la sala és reciclat; recollit de les escombraries i netejat i arreglat per elles.

Rifa solidària

Notícies relacionades

Recorrent a la saviesa popular del seu país, en el qual «si algú emmalaltia rifàvem un marrà», han organitzat una rifa per sortir del sotragac econòmic en què estan. «Venem butlletes i sortegem tot això», continua, mostrant tota una taula atapeïda de llibres, boniques postals d’autor, nines de tela fetes a mà i precioses ‘tote bags’. La rifa serà el 31, tenen tota la setmana per passar a col·laborar en aquesta mena de ’finançament col·lectiu’ a la manera antiga.

«Aquí els nostres títols universitaris no valen res perquè homologar un títol és més car que comprar-te un pis. Se’ns mira sempre des de la vora que prejutja. No es tracta d’‘els donarem veu’; nosaltres tenim veu i estem cridant, el problema és que no se’ns escolta», reflexionen a mode de resum. «I tampoc hem de demostrar-los res. Més enllà del tòpic de la jovialitat, a nosaltres el tòpic de la resiliència se’ns ha aplicat molt malament. Caus i t’aixeques, però cada vegada que caus t’aixeques amb un os trencat o un morat», conclouen. És per això que el seu lema és la Panafricana resisteix.

Temes:

Llibreries