Concentració

Una protesta heterogènia contra Colau reuneix 1.200 persones a Sant Jaume

  • El moviment ‘Barcelona és imparable’ reuneix ciutadans de sectors visiblement variats contra l’alcaldessa

  • Gerard Esteva, cap visible del col·lectiu, afirma que aquest vol ser «el catalitzador del malestar per aconseguir «la ciutat del ‘sí’»

Una protesta heterogènia contra Colau reuneix 1.200 persones a Sant Jaume

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Més d’un miler de persones, 1.200 segons la Guàrdia Urbana, s’han acostat a la tarda d’aquest dijous a la plaça de Sant Jaume convocats per la plataforma Barcelona és imparable per protestar contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i per denunciar els efectes de la seva gestió a la ciutat, que consideren nefastos. Barcelona és imparable és un moviment que es va donar a conèixer fa dues setmanes amb dos elements de base: un manifest que denuncia que Barcelona està en decadència i la convocatòria de la concentració d’aquest dijous. El moviment va indicar en el seu manifest fundacional que la ciutat viu «desànim» amb el govern de Colau, que ha deixat de ser una referència internacional. I tot i que el text no cita l’alcaldessa, és una esmena a la totalitat de la seva gestió.

A la plaça, aquesta tarda, el to ha sigut diferent, bastant més concret. Les proclames: «¡Colau dimissió!». «¡Que plori, que plori!». Hi havia pancartes repartides per l’organització, una amb el manifest i d’altres amb les frases ‘Prou brutícia, Prou caos, Prou inseguretat, Prou dir no’. També n’hi havia d’elaborades domèsticament, i amb temàtica àmplia. Des dels que denunciaven la connivència de l’alcaldessa amb «la dictadura cubana» fins a un que defensava l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Un col·lectiu variat

Dels que han acudit a manifestar-se destacava la varietat: segons propi reconeixement i signes visibles, independentistes i unionistes han conviscut en una protesta amb una edat mitjana elevada. A penes hi havia gent jove. Ho apreciava un dels joves presents, que explicava: «Vinc a títol personal perquè no m’agrada Colau». I que preferia no donar el seu nom. No hi havia una multitud de cares conegudes. Un regidor, Paco Sierra, de Ciutadans. I alguns noms de la Barcelona comercial, com Luis Sanz, de l’Associació Passeig de Gràcia.

Entre la cridòria i els xiulets a Colau, s’ha llegit en públic el manifest i han pres la paraula breument algunes de les cares visibles del moviment, Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta; Ferran Piqué, president de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), i Manel Martínez, de Tsunami Veïnal. El discurs més llarg l’ha fet el que oficiosament es diria líder del projecte, Gerard Esteva, el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (FNEC). «Som el batec de Barcelona», ha proclamat. Ha agraït la seva adhesió a les «més de 100 entitats» que recolzen el moviment: «No sabeu les pressions que hem tingut. Hem aguantat i som aquí».

Esteva ha repassat algunes dades negatives de la ciutat, de la qual ha dit que és «un malson» entrar i sortir. Ha criticat la política de vivenda del consistori per insuficient i ha afirmat que Barcelona està bruta i que la majoria de joves han d’anar-se’n per buscar-se un futur. Esteva ha celebrat que la plaça fos «absolutament plena», en una arrencada d’optimisme fruit de la passió del moment. Perquè hi havia gent, però sense haver d’estrènyer-se.

El president de l’UFEC ha defensat aquests dies que el moviment no té intencions electorals, una cosa que aquest dijous ha vingut a defensar amb una frase diferent: «Volem ser el catalitzador d’aquest malestar. Cal substituir el ‘no’ per un ‘sí’ responsable». Com a final de festa, ha instat els presents a mostrar una targeta groga recorrent a una de les pancartes repartides. I ha afegit: «És la primera advertència». Si la situació no millora, ha dit, tornaran amb la vermella.

Candidatura o no

Notícies relacionades

Malgrat que els seus integrants neguen que persegueixin formar una candidatura per a les municipals que se celebraran el 2023, d’aquí 19 mesos, proliferen les sospites que acabarà influint en aquesta cita. Després hi ha el dubte de quin espai polític pot representar el col·lectiu. D’entrada, va ser vist com una possible plataforma vinculada a Junts per Catalunya, però el fet que es presentés només un dia abans que la presidenta del grup d’aquest partit al consistori, Elsa Artadi, pronunciés la conferència en la qual va certificar que vol presentar-se el 2023 va diluir la sospita.

A Twitter se l’ha associat al PDECat, però fonts d’aquest partit neguen la relació. Altres veus vinculen el moviment amb sectors de Junts que discrepen d’Artadi, i se’l considera molt pròxim a Foment del Treball, patronal que, bé és sabut, no lamentaria gaire l’adeu de Colau. Com deia el llegendari periodista José María García, serà el temps, aquest jutge inexorable, qui tregui i doni raons i confirmi si de ‘Barcelona és imparable’ surt un alcaldable.