Ernest Maragall: «Colau ha cedit el comandament de la ciutat al PSC»

Les terrasses estan plenes. ¿Barcelona està recuperant-se de la pandèmia tan bé com diu el govern d’Ada Colau? La ciutat està enfadada, disgustada, digui el que digui el govern. Està incòmoda i és conscient de la diferència entre el que és avui Barcelona i el que podria ser. Aquesta distància és creixent. Vam sortir de la pandèmia pel broc gros: ¡Creixement! ¡Tenim menys atur! ¿Però algú sap cap a on es dirigeix la ciutat? La ciutat sap que no, que té un govern que es dedica més a exhibir les seves filosofies respectives sense lligar cap maionesa. L’oferta més visible és, cada vegada més, la dels socialistes. Els comuns, Colau, estan entretinguts amb alguns temes, però han cedit el comandament de la ciutat al PSC, que ofereix creixement indiscriminat, el que ens va portar a la situació actual. Som a la plaça Reial, al costat de la Rambla. Algú, no la ciutat, va decidir que convenia sacrificar aquest espai a l’altar del turisme i el creixement econòmic que després ens permet lluir estadístiques.

I això de posar la Rambla a l’altar del turisme ¿no va començar amb Pasqual Maragall com a alcalde, amb el PSC en què vostè estava, amb aquella gran reforma prèvia als Jocs Olímpics del 1992? Crec que llavors es van posar unes primeres pedres, una base forta i sòlida d’un model de creixement i de lideratge internacional i, sobretot, una referència de transformació urbana i del que significava qualitat de vida. Això es va anar degradant. Això d’ara no ve necessàriament d’allò. S’hauria pogut conduir d’una altra forma. Avui, ERC representa la visió centrada en el creixement sostenible, en la qualitat de vida, en els serveis públics eficients i en el bon govern, que llavors era molt evident i tothom apreciava.

ERC ha arribat a molts acords amb el govern. Hem cooperat perquè Barcelona tingués els pressupostos més alts de la història. I veiem que se n’ha fet un ús malintencionat. Han disposat de més recursos que mai però la ciutat està cada vegada pitjor. Més enfadada, bruta, insegura i sense futur. Barcelona ha de tornar a comptar amb els joves, els ha abandonat.

¿Com els ha abandonat? No els hem donat ni present ni futur. Espavila’t, ves-te’n a l’estranger o resigna’t a feines precàries. Marxa o queda’t renunciant a una emancipació genuïna. No tenen accés a la vivenda ni una ocupació digna ni salaris acceptables. El projecte d’ERC és crear una ciutat de referència no perquè vinguin 60 milions de turistes. Avui milers de joves, de parelles, consideren que la millor opció és marxar de la ciutat. Això és legítim, però hem de recuperar que Barcelona sigui un lloc magnífic per viure-hi i treballar.

Després de la primera meitat del mandat s’imposa la sensació que s’assemblen més els projectes de Barcelona en Comú i ERC que els de BComú i el PSC. No hem pogut explorar aquesta sensació, perquè Barcelona en Comú ens va deixar fora. Van decidir que no estiguéssim en el govern mitjançant una aliança espúria. Segur que hi ha coincidències, però hi ha una diferència essencial: la capacitat de passar de la ideologia a l’acció política, a l’acció de govern. Poden tenir bones idees o bones intencions, però no han tingut capacitat de convertir això en un projecte polític, de gestionar el present mirant al futur, que és el que significa governar. ERC té aquesta capacitat, a Catalunya i a Barcelona.

¿Barcelona és insegura i està bruta? És evident que existeix la percepció que és insegura i que està bruta. I la percepció sempre acaba tenint, d’una manera o d’una altra, una base real. La gestió en seguretat i en economia són dos exemples del que suposa deixar la ciutat en mans del PSC. Governa la seguretat i l’economia i són els dos camps amb el present més negatiu i el futur més incert. En seguretat, la col·laboració amb el Govern és imprescindible.

Les dues administracions no van gaire de la mà. Ens hem resignat a una espècie de desconfiança.

Que històricament ja existia. Sí, però la millor solució és la cooperació institucional i la suma d’actius. Que no suposa renunciar a la personalitat de Barcelona. I els nostres companys d’ERC al Govern ho han d’entendre. No és posar la ciutat al servei del Govern, més aviat al revés. Cal afegir a la Carta Municipal l’àmbit metropolità.

La clau metropolitana l’esmenta tothom. ¿La tenim en compte realment? No. Hi ha una administració que gestiona competències escasses amb rellevància tècnica i econòmica, residus, aigua. Un exemple molt concret: el projecte de l’aeroport. Una altra mostra de la dependència del PSC, que té majoria a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PSC és el delegat d’AENA a Catalunya. El projecte d’AENA inclou, i no se’n parla gaire, un desenvolupament urbanístic en terrenys aeroportuaris de 300.000 metres quadrats de sòl, on es poden edificar dos milions de metres quadrats. És gairebé com Ciutat Vella. ¿És concebible que acceptem que una operació d’aquestes dimensions es decideixi amb una òptica que privilegiarà els accionistes de l’empresa?

Colau va acusar AENA d’amagar una operació urbanística. Sí, però no està fent res per aturar-la.

Collboni ens va dir que no sabia a què es referia l’alcaldessa amb allò de l’operació urbanística. No pot ser que un govern de la ciutat expressi aquesta contradicció sense cap vergonya i sense cap conseqüència. Això no és una coalició que té problemes, és una altra cosa. Van per separat.

El PSC nega que l’ampliació pogués portar 20 milions més de turistes. ¡Però si està escrit en el projecte d’AENA que portaria fins a 70 milions de turistes i ara estem en 50 i escaig! ¿Que es pot plantejar d’una altra manera? Si no entrem en això no és possible.

¿Tenia sentit frenar l’operació? Tenia sentit asseure’s i treballar, però ens ho han prohibit. Tot i que, compte, han parat les decisions estrictament aeroportuàries però no l’operació immobiliària. El debat de fons és qui pren les decisions sobre l’aeroport. I torno al principi de la reflexió: la inhibició de l’AMB en aquest tema és preocupant.

En les pròximes setmanes i mesos es negociaran les ordenances i els pressupostos per al 2022. Ara tenim l’experiència. La valoració del que han fet amb el recolzament que els hem donat. ¿S’han utilitzat correctament els recursos? Tenim evidents crítiques creixents. I això farà que creixi la nostra exigència.

¿Com és que no s’ha reformat encara la Rambla? És una vergonya més.

¿Percep un clima preelectoral en l’ambient polític de l’ajuntament? És cert que en altres mandats també ha succeït a l’arribar a l’equador. Hi ha una espècie de febre per ubicar-se que em sembla precipitada. Però forma part de la fisiologia social política que tenim.

El vaticini que circula dibuixa un resultat electoral el 2023 en què ERC i el PSC queden davant de la resta de forces, amb Barcelona en Comú com a tercera i, potencialment, convertida en soci minoritari dels qui guanyin en vots, siguin els socialistes o els republicans. Sí, és una travessa. Té sentit, té lògica, que anem cap a un debat de fons per contrastar entre dos conceptes, dos models d’entendre la ciutat, el model de ciutat del PSC i el model de ciutat d’ERC.

¿Barcelona en Comú no té un model propi? No és que no el tingui. Van generar una expectativa, una il·lusió, i van arrossegar bona part de la ciutat. Han tingut dos mandats per verificar fins a quin punt podien convertir aquesta il·lusió, aquesta expectativa, en acció transformadora i resultats tangibles. No ho han aconseguit. I en el segon mandat han afegit aquesta espècie de rendició, d’entrega de la ciutat al PSC. A partir d’aquí, tot és possible. Ens ho haurem de guanyar. Espero que no hi hagi més operacions encobertes que alterin el lliure joc democràtic.

¿Com funciona la convivència amb Junts per Catalunya al consistori? És correcta. És molt clar que ERC s’ha guanyat el rol de lideratge de l’independentisme a la ciutat. L’exercim amb naturalitat i respecte i busquem sempre el màxim acord amb Junts, com el buscaríem amb la CUP si fos present a l’ajuntament, que hi hauria de ser. Altres maniobres interessades ho van impedir.

Sembla més pròxima l’opció d’un govern d’ERC amb els comuns que amb Junts per Catalunya. Això ja entra al terreny de l’especulació comprensible però excessiva. El que pretenem és guanyar per mèrits propis, que quedi clar que ens correspon liderar la ciutat. Perquè representem la majoria social de Barcelona. ERC és la representació dels treballadors de la ciutat, dels botiguers, dels professionals, els artistes i creadors. Vol ser tot això. No dic que ja ho siguem, dic que ens ho hem de guanyar i hem de fer-ho.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Després hi ha una càbala molt concreta sobre qui serà l’alcaldable de cada partit. I sempre que es parla d’aquest tema, s’al·ludeix a la seva edat i a si serà el candidat d’ERC el 2023, quan tindrà vostè 80 anys. En aquests moments estic encantat de la vida, amb la màxima passió. Sé més que fa dos anys, entenc més la ciutat. Sempre l’he tingut al cap, però sempre estàs aprenent. Crec que n’he d’aprendre més, però crec que estic en condicions, amb l’energia i la passió, per ser candidat. En aquests moments és exactament així. Això no elimina el dret de totes les persones a intentar-ho.

Encara falten dos anys i en l’anterior mandat hi va haver canvis d’última hora a Junts i a ERC. ERC és democràtica i compta amb molts homes i dones que tenen capacitat per ser candidats.