Trinitat Vella i les mil coses que van abans que la brutícia als carrers

La plaça de la Trinitat està situada entre la Meridiana i el parc de la Trinitat. De fet, tot el barri està entre aquests dos enclavaments, en un perímetre triangular que completen la Ronda de Dalt i l’autopista C-58 i en el qual viuen prop de 10.500 persones. La plaça ha canviat. «Cinc o sis vegades», que recordin el Ramon i l’Emilio. Ara té tres nivells: l’inferior per als bancs sota els plàtans i els xicrandes, el central per al parc infantil, assetjat com de costum, perquè no vagin els nens a jugar fora d’aquests límits, i el superior, amb una terrassa de bar. Tot, amb trànsit en tres dels costats, tot i que van arribar a ser quatre fins que es va tallar el pas de vehicles als peus de la parròquia de la Santíssima Trinitat, que no és cap malbaratament arquitectònic. Això sí: si la Sagrada Família té una cripta a baix, aquí tenen un aparcament. Molt més útil.

Ratolins, o rates

Els parterres presenten un aspecte regular, tan plens de petits plàstics dels berenars dels nanos de l’escola del pròxim carrer de la Mare de Déu de Lorda. Un dels quadrants verds (??) exhibeix una caserna que adverteix d’una intervenció en curs de l’Agència de Salut Pública: «Vigilància i control de plagues». I la silueta d’una rata. Més aviat un ratolí, l’altre potser seria excessiva admissió. El David és el propietari del Bar Cosmopolitan, que obre al matí i a la tarda però tanca a l’hora de menjar. Està escombrant la zona de la terrassa, de la qual ja ha retirat les taules. «He de treure l’escombra tres vegades: quan arribo, al migdia i a la nit. Els de la neteja passen, però no donen l’abast; la gent és molt porca. Encara que hi hagués cendrers (estan prohibits en temps de Covid) això estaria igual de brut». Dues senyores que venen de la compra i que es paren una mica de mala gana diuen que el barri no és brut «però sí molt deixat». El fill d’una d’elles somia tocar el dos de Trinitat Vella, però té 28 anys i està a l’atur. «Sense vivenda i sense feina, allò de la neteja és una mica igual, però escriu al teu diari que la gent deixa les escombraries o la roba vella als arbres i això no pot ser», vindica la més veterana.

L’última reforma de la plaça es va inaugurar el juliol del 2018 i va requerir una despesa pública d’1,2 milions d’euros. Es van eliminar barreres arquitectòniques (no són poques les escales mecàniques que es van obrir en temps de Jordi Hereu) i es va intentar que es mantingués i consolidés com a «espai de socialització i relació entre els veïns i veïnes del barri». Precisament això és el que ha ficat a aquest lloc al top 10 de punts de la ciutat en els quals intervenir en matèria de neteja de carrer. Un portaveu municipal concreta el ‘momentum’: A Trinitat Vella estam actives des de fa temps les taules de neteja col·laboratives, amb les quals hi ha una relació fluida i de treball respecte al manteniment de l’espai públic, tant amb les entitats com amb els veïns». Fruit d’aquest treball col·lectiu, es van portar a terme «canvis estructurals en el sistema de neteja».

Notícies relacionades

Una carrera solidària per a famílies i gossos

El cotxe que multa vehicles en carrils bus comença a sancionar avui

El Ramon i l’Emilio no saben res de tot això. Tampoc creuen que el carrer sigui brut tot i que hi hagi gent «molt porca». Expliquen que el personal municipal de neteja esmorza cada matí al Bar Juan, a la cantonada amb els carrers Torné i de la Madiguera, i que quan arriben als bancs per xerrar i quedar-se una estona endormiscats, està tot al seu lloc. Només si un es fixa és quan apareixen aquests plàstics entre la brossa desordenada. Pitjor estan les coses, per exemple a l’estreta zona verda vertical situada al costat de les escales del carrer de la Vinya Llarga, amb no pas menys de 15 llaunes de cervesa. Per les altres coses, alguna caca de gos en un escocell, la base de la bústia de Correus mig rovellada per l’orina de les mascotes. I a diferència d’altres barris, escassa presència de ‘tags’ les capritxoses firmes que als grafiters els agrada deixar per tot arreu sense adonar-se que raixò no té res a veure amb l’art urbà. «Hi ha moltes altres coses que són més urgents, com la inseguretat, la falta de feina per als nanos o el preu del lloguer. Però d’això, res», lamenta l’Emilio, de 85 anys.

No gaire lluny d’aquí, tot i que no ho sembli, hi ha la zona de Sant Andreu en la qual des de finals de maig es porta a terme la recollida de residus porta a porta. És un altre món, res a veure, perquè s’estan adaptant a un sistema que canvia una cosa tan rutinària i sagrada com baixar les escombraries. Però això ja no és només neteja; són hàbits. Bons i dolents.