Festa Major de BCN

El Turó de la Peira, una ‘muntanya de rialles’ en la Mercè més descentralitzada

  • Pallassos sense fronteres ofereixen en sis espais repartits pel parc sobre les ‘cases barates’ de Can Peguera –un dels escenaris nous d’aquesta edició de la festa major– espectacles de circ amb els quals ha fet somriure milers de nens de Colòmbia a Etiòpia

24.9.2021 - Barcelona - Turó de La Peira - - Fiestas de La Mercè - espectaculo de pallassos sense fronteres con diferentes escenarios - escenario de El Congo - Foto Anna Mas

24.9.2021 - Barcelona - Turó de La Peira - - Fiestas de La Mercè - espectaculo de pallassos sense fronteres con diferentes escenarios - escenario de El Congo - Foto Anna Mas / ANNA MAS TALENS (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després d’acabar la primera sessió amb un públic entregat aplaudint amb les mans alçades, Boris Ribas el ‘Bobas’, de la companyia Circ Los, somriu emocionat, cobert amb una bata vermella i subjectant una nota a la mà. Paper que hauria de llegir, diu, en el que s’explica que la República Democràtica del Congo és un dels països més rics en recursos naturals i, alhora, un dels més devastats, amb milions de persones desplaçades. «Tinc aquí un munt de coses apuntades que ni em veig capaç de llegir, ni vosaltres d’escoltar, espero que no em renyin des de l’organització –diu fent broma; no llegiré el paper, però us explicaré per què aquest escenari es diu la República Democràtica del Congo i per què hi he actuat. El meu primer viatge al Congo va suposar un abans i un després en la meva vida. Quan érem a l’avió i m’anaven explicant la situació del país pensava: ‘¿Tens un paracaigudes, que em tiro?’«, explica emocionat el Bobas, membre de Pallassos sense fronteres, com tots els artistes que durant aquests tres dies omplen de rialles el parc del Turó de la Peira; organització que ha actuat per a 70.000 persones només en aquest país africà; prossegueix el pallasso sense necessitat de llegir el guió.

La intervenció del ‘Bobas’ després el seu guaridor i divertit espectacle – ‘Naguis&Bobas’ – és breu i intercalada de bromes constants, per alguna cosa és un pallasso, però cala en el públic que a les onze del matí d’aquest divendres omple aquest racó de Nou Barris, en el marc d’unes festes de la Mercè que celebren el seu 150 aniversari seguint amb la descentralització iniciada en els últims anys (fins diumenge la programació cultural és present a set dels 10 districtes de la ciutat).

El dia de la Mercè es fa de dia amb el cel encapotat, però sense amenaça de pluja; falta de sol que s’agraeix als passejos pel costerut barri i dins del mateix parc, fins a arribar a cada un dels escenaris. Als clàssics pals verd clar dels parcs barcelonins, grans fletxes indiquen els diferents països. A més del de la RD Congo, hi ha un escenari dedicat a Colòmbia, un altre als Balcans, Burkina Faso, Etiòpia i Orient Pròxim.

Els guies dels somriures

Per garantir que es compleixen les mesures Covid, durant aquests tres dies el parc està tancat –mesura criticada per alguns dels seus usuaris habituals– i només es pot accedir per un dels accessos amb entrada prèviament reservada per internet (encara queden algunes funcions amb places obertes). Els assistents només poden anar a l’espectacle per al qual tinguin l’entrada, no moure’s lliurement pels diferents ‘països’ –és una reserva per funció–, però cada entrada, això sí, obre la porta a disfrutar de tres espectacles, ja que la comitiva que els rep a la porta i els acompanya fins a l’espai de la seva funció i la que els acompanya cap a la sortida a l’acabar, són elles mateixes un deliciós espectacle. Un exemple: com el parc està ple de pujades i de baixades, un dels grups d’animació simula ser un grup excursionista i fa broma amb «les hores» que tardaran a arribar a la seva destinació «després de passar pel Pedraforca i Montserrat».

El passeig, a més d’estar amenitzat, serveix per disfrutar de les vistes –de les de veritat– que van des de la roba estirada a les cases barates de Can Peguera als colors estridents amb què recentment van repintar els blocs de Canyelles.

Aquest és el tercer any que Pallassos sense fronteres té un espai propi a les festes de la Mercè perquè nens barcelonins puguin veure alguns dels espectacles que fa dècades que mostra nens de països en guerra per ajudar-los a superar l’estrès posttraumàtic. El primer any, el 2019, aquell temps en què les mascaretes eren només cosa dels quiròfans i el gel hidroalcohòlic vivia relegat als passadissos dels hospitals, alguna cosa així com la prehistòria, van aixecar el seu campament al Parc del Besòs (un dels escenaris que aquest any ha caigut de la programació i que s’ha trobat a faltar). El dificilíssim any passat –en el qual el pregoner va ser Tortell Poltrona, ànima de l’organització– van mantenir l’aposta tot i que en un format molt reduït i a l’Eixample, i aquest 2021 tornen inaugurant una nova localització de la Mercè: el parc del Turó de la Peira, barri que el Nadal passat va forçar que l’ajuntament paralitzés la instal·lació d’un espectacle de llums privat que significava tancar el parc i imposar una entrada; i que ara ha celebrat convertir-se en escenari de la Mercè, malgrat que des de l’associació de veïns han criticat la falta d’informació.

Notícies relacionades

Entre malabars, nassos vermells, trompetes, caixes gegants, tutús, paraigües, quilos de maquillatge i tones de solidaritat –cadascun dels artistes dona un 30% del seu caixet a l’organització– algunes cadires buides que fan mal. Algunes, però no moltes, ja que els artistes tenen moltes ganes de veure’s els uns als altres i ocupen els espais que deixen lliures les persones que reserven i no hi van.

Un altre assumpte pendent és com fer que «la Mercè dels barris» no sigui només una manera que els barcelonins coneguin racons –preciosos– de la seva ciutat que els semblen llunyans i no visitarien de cap altra manera, sinó que els veïns dels barris en els quals es programen aquests espectacles els sentin com a propis i participin d’ells, una cosa que la necessitat d’inscripció prèvia dificulta.

Temes:

La Mercè