Els castells tornen a Barcelona un any i mig després

Falta poc per la migdia i Núria Piñol, presidenta de la colla de Sants, controla la situació. Les diferents agrupacions es disposen a aixecar pilars al passeig de Gràcia, en el tram entre Consell de Cent i Diputació, i tot i que tècnicament no suposen una empresa gaire complicada, tenen un pes simbòlic considerable. Són els primers castells que es veuen a Barcelona des de la jornada del 8 de març del 2020, amb motiu del Dia de la Dona. Menys d’una setmana després, la pandèmia va tancar els barcelonins a casa. En altres localitats ja n’hi ha hagut algun en els últims dies.

El coronavirus, entre un altre milió d’aspectes, va paralitzar també els castellers, que tot just fa uns dies han rebut permís per tornar a l’activitat. I tot i que en altres localitats ja ho han fet en els últims dies, a Barcelona aquests pilars suposen el retorn dels castellers a la capital catalana 18 mesos després. L’última vegada que es van erigir a la ciutat, no en sabíem gaire de la Covid. Aquest divendres, els castellers han d’actuar amb mascareta, cosa que no sempre és fàcil.

La presidenta

La colla de Sants és del 1993. Núria Piñol, de 35 anys, va començar fa «quatre o cinc anys»: «Pots començar a l’edat que vulguis». ¿Com va arribar a presidenta? «Suposo que per implicació, per les ganes, per la motivació». Se la veu seriosa, està a punt d’aixecar-se aquest primer pilar després de més de 500 dies d’inactivitat. «Avui és el primer dia que actuem des del 8 de març del 2020. Aquest divendres només podien venir 160 persones. En total som unes 700 persones, però a una actuació en venen normalment de 200 a 300. Ens permeten venir a 160 i amb mascareta. Avui les estructures són senzilles, però si fem un vuit de nou, la gent de dins del nucli amb una mascareta potser s’ofega».

La situació es normalitza i la setmana que ve, dimarts, la colla començarà els assajos, que tampoc s’han pogut fer durant la pandèmia. Els fan els dimarts i els divendres a la tarda. Serà una tornada succinta: «La temporada acaba al novembre i tornem a començar el febrer del 2022». Aleshores, Piñol confia que la normalitat s’hagi imposat.

Una altra Núria, Núria Barbarà, també reprèn una activitat que va quedar aturada pel coronavirus. És integrant dels Gegants del Pi: «Tenim quatre gegants originals, els vells, que només surten per a festes molt concretes. Després en tenim les còpies, que són quatre. Aquests són còpies», assenyalant alguns dels presents al passeig de Gràcia. Diu que a causa de la pandèmia s’ha generat un buit, perquè l’habitual és que els entusiastes del tema dediquin un temps considerable a aquesta activitat. «Normalment, cap de setmana sí, cap de setmana no tenim alguna cosa. A Barcelona o fora de la ciutat». Els músics sí que actuen dues vegades per setmana. Esperem tornar a actuar aquest diumenge». Barbarà fa uns 30 anys que està a l’associació: «És un orgull».

Reprendre el trabuc

Armat però no perillós, Josep Jordà transmet entusiasme i compromís. Llueix un trabuc i explica que la dels trabucaires és una tradició popular que consisteix a «galejar»: «És la tradició de sortir amb el trabuc. Galejar és sortir de gala en els dies de festa major. Obrim les festes, que s’inicien amb una Despertada, que pot ser amb gralles o amb trabucs, amb les dues coses».

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Jordà forma part de l’Escamot de la Santíssima Trinitat, amb base a Trinitat Vella. «Amb la pandèmia hem estat dos anys sense que ens hagin deixat disparar. L’any passat ens van deixar al Moll de la Fusta, tota tancat. És millor aquí, més cèntric. És un reconeixement, perquè els trabucaires som l’aneguet lleig de la cultura popular». En una festa sense restriccions haurien anat per la Rambla, Ferran i fins a la plaça de Sant Jaume.

La Guàrdia Civil

Habitualment, no assagen. Actuen unes 10 vegades a l’any. Els trabucaires segueixen un curset per aprendre a disparar: la Guàrdia Civil els n’ensenya. Ja formats, reben un permís. El trabuc, que costa uns 800 euros, l’ha de comprar cada trabucaire, que el guarda a casa seva.