Acció a Ciutat Vella

Una nena de 6 anys encapçala la lluita per l’accessibilitat amb una carrera adaptada al Gòtic

  • L’activista Noemí Font torna a liderar una iniciativa perquè nens amb discapacitats com la seva filla ara puguin disfrutar d’una carrera esportiva adaptada

  • Els veïns de la zona i els comerciants de Barna Centre es bolquen en la pionera proposta del 14 d’agost, que tindrà lloc durant la festa major

Una nena de 6 anys encapçala la lluita per l’accessibilitat amb una carrera adaptada al Gòtic

ELISENDA PONS

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Hi ha dies en què gairebé no pot dormir de l’emoció per participar. I algun moment, com aquest divendres passat, en què li agafa una rebequeria i amenaça: «Doncs no correré». Però la petita Emma Joana sí que ‘correrà’ el dia 14 d’agost amb el seu caminador per la Via Laietana, amb medalla garantida i encapçalant una altra croada per l’accessibilitat real, com totes les que la seva mare, Noemí Font, suma des de fa tres anys. La benjamina, de 6 anys, amb espina bífida i una discapacitat del 78%, ja sap o intueix el que és lluitar pels seus drets essencials. Primer buscant més recursos per a l’escola inclusiva, després per l’accessibilitat de nens com ella als parcs públics de la ciutat, i ara per la creació d’una ‘cursa’ infantil adaptada, que consideren que serà la primera que ho és realment a Barcelona.

Des de les seves vacances a Lleó, Font recorda per telèfon que aquesta nova meta suma molts mesos d’esforços. Va reivindicar que la seva nena pogués participar en l’emoció d’una carrera, i va trobar l’empenta d’una associació sevillana, Carros de Fuego, amb experiència en aquesta sensible matèria. L’ajuntament li va respondre que «ja hi havia proves inclusives en què podia participar», però la combativa mare no comparteix que recórrer un minúscul tram en un itinerari de 2 quilòmetres pugui ser estimulant per a cap petit amb discapacitats. «L’interessant és proposar als nens o a qualsevol un repte que es pugui assolir amb èxit», afirma.

El seu emprenyament per Twitter li va proporcionar prou ressò perquè entitats de barri sí que fessin el pas de plantejar-li organitzar una carrera adaptada per a nens amb motiu de les seves festes patronals. La primera oferta va arribar de Fem Gòtic i l’associació de comerciants Barna Centre, en ple cor de Barcelona, i en el marc dels fastos de Sant Roc de la plaça Nova, que se celebren des de 1598 i estan declarats com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Des del minut u, veïns i comerciants han remogut cel i terra per organitzar una prova que en temps de Covid-19 ha suposat un doble repte. «Serà una pràctica d’autosuperació, els nens no competeixen els uns amb els altres sinó amb si mateixos», diuen des de Barna Centre, on empreses i establiments col·laboren per proporcionar l’equipament i premis que tots els menors s’emportaran a casa. Tots seran vencedors.

De 2 a 11 anys i en diverses categories

Emma Joana, que per a distàncies curtes necessita el caminador i per a molts trajectes necessita cadira de rodes, està il·lusionada amb una prova que l’acosta una mica més a qualsevol activitat infantil que la seva mare vol que tingui «oportunitat» de disfrutar. Com ella, 23 nens més de només 2 a 11 anys s’havien inscrit en pocs dies, tot i que la pandèmia obliga a posar el límit en 30 participants. Els que no trobin plaça o no hi siguin a l’agost tindran una altra oportunitat a les festes de diversos barris que ja s’han sumat al repte. L’important és saber que la iniciativa neix per quedar-se. Font lamenta que l’esforç organitzatiu des de les files civils ha sigut enorme per la seva complexitat en plena pandèmia, llançant el guant a les administracions perquè també liderin aquestes iniciatives.

¿Com correran aquests petits herois? Cada un en proporció amb les seves capacitats i possibilitats. Sense pressió, però amb el cor. Així, Emma Joana és dels que ho faran amb caminadors, però també hi ha grup per als qui es desplacen amb fèrules o tenen problemes de motricitat, per a cadires de rodes autoimpulsades, o amb cadires empeses per un altre, segons el grau de funcionalitat de cada participant. Recorreran 10, 20 o 30 metres. Per a alguns, que sumin afectacions cognitives, serà un mèrit digne de medalla olímpica. Un esforç personal ple de significat. I no és que alguns nens i nenes no poguessin recórrer un tram més llarg de la Via Laietana, sinó que el repte és fer-ho corrent, però sense riscos i també de forma amena per al públic que ho segueixi. També s’han organitzat dues àrees de descans perquè els petits puguin anar al bany o reposar uns minuts, ofertes per l’Hotel Colom i Ca la Dona.

Acostumats a ser notícia com l’eix comercial de compres per excel·lència de Barcelona, Barna Centre (que s’articula a partir del portal de l’Àngel i viu una època difícil en vista de la forta caiguda del turisme pel coronavirus), ara no parla de les seves botigues tancades per la crisi, sinó de les obertes més solidàries. Perquè en la cursa tot s’enllesteix a cop de voluntariat, des de la imatge de la carrera a càrrec d’un veí (Dani Farràs) i de l’il·lustrador establert al Gòtic Miquel Gallardo, fins a les samarretes, gorres, bosses i premis aportats que s’emportaran tots juntament amb el diploma amb la seva marca personal, cronometrada.

Notícies relacionades

Per a Teresa Llordés, presidenta dels comerciants, també molt actius en accions per a l’accessibilitat, com el projecte CASBA (comerç amic sense barreres) o altres juntament amb la fundació Step by Step, «aquestes iniciatives reforcen la responsabilitat social sobre el tema i els valors d’inclusió». «Tots hi guanyem», diu, posant èmfasi en què les festes de Sant Roc tenen gairebé caràcter de ciutat.

L’activista Font –«des del sofà, però per terra, mar i aire»– agraeix, aplaudeix i batega amb aquest nou pas per a les persones com la seva filla. Però recorda que difícil que és que tinguin accés a l’esport sense creuar la capital catalana per anar als pocs centres especialitzats existents. «No hi ha activitats de proximitat», igual que passa amb els parcs de joc o a les escoles. Com a rematada, la dificultat de sortir al carrer amb caminador, cadira i altres equipaments (l’Emma necessita ser sondada regularment) des d’una finca antiga de l’Eixample, els ha portat a deixar la ciutat i anunciar que es muden a un municipi del Maresme.