Una paella indigesta

Uns hi van anar directament des de Barcelona, d’altres des de Girona i la resta des de Cadaqués. Tenien la cita en un restaurant tot just 20 quilòmetres més enllà de la frontera. Allà els esperava el president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín que havien arribat molt abans després de recórrer els més de 1.000 quilòmetres que separen Waterloo de la Catalunya Nord. Pilar Rahola va ser una vegada més l’‘alma mater’ del retrobament, en què la majoria eren polítics. Des del vicepresident Jordi Puigneró, que dimarts va abandonar el Consell de Govern a correcuita per arribar a la cita, al diputat Joan Canadell o Albano Dante Fachín i Jon Iñarritu, que havien pernoctat la nit abans a casa de Rahola. Expliquen que Puigdemont i Comín estan forts i convençuts que la justícia europea els donarà la raó i que arribarà el dia que no s’hagin de citar a pocs quilòmetres de la frontera.

Doncs això, ara que ja no la llegim a cap diari i que els seus programes de TV-3 o RAC 1 fan vacances, a Pilar Rahola només la podem seguir a través de les seves xarxes socials. I com no podia ser de cap altra manera va ser la primera a informar de la cita estiuenca amb Puigdemont. I com tampoc podia ser de cap altra manera, la foto ha creat polèmica.

Rahola es pot reunir amb qui vulgui, quan vulgui i ser amiga de qui vulgui sense necessitat de donar explicacions, però els polítics van haver de caure que estem en pandèmia. Tots els que surten retratats havien autoritzat la seva publicació, per tant, ningú es pot queixar. Sorprèn doncs que Puigneró, que unse hores abans havia compartit les noves mesures contra la Covid, surti sense mascareta i com si res estigués passant. Al Regne Unit hauria de dimitir. Potser això sigui aquí exagerat, però com li reclama el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, si més no hauria de rectificar.

El problema és que aquesta vegada sabien que Rahola publicaria la foto i a sobre hi va haver qui els va advertir que no calia penjar-la. Tot i així, 21 dels assistents no ho van voler escoltar. Com diu l’epidemiòleg Oriol Mitja, els polítics tenen el deure de mantenir una conducta exemplar. Aquesta vegada tampoc la van tenir.

Empresària exemplar

És de Lloret i en presumeix, però em cita en un dels seus hotels de l’Eixample barceloní. Concretament, el Guitart Grand Passage del carrer de Muntaner. Cristina Cabañas és la presidenta de Guitart Hotels. I no ho és per voluntat pròpia, però la mort del seu marit fa 14 anys l’hi va portar. «Em vaig reunir amb els meus tres fills i vam decidir continuar el projecte de Climent Guitart. Així vaig passar de gestionar una farmàcia amb cinc persones a sis hotels amb gairebé 500 treballadors».

Els seus inicis no van ser fàcils. Ella mateixa m’explica que la seva condició de dona i, a priori, inexperta no la va ajudar en res. Això sí, aquesta farmacèutica diplomada en òptica i autora de contes infantils no va desistir. Es va envoltar d’un bon equip i ara és una de les empresàries més respectades del sector de l’hostaleria catalana. A tot això, el seu vessant solidari la va portar a crear la Fundació Climent Guitart amb l’objectiu de fomentar la formació i promoció de professionals per al sector de l’hostaleria i també a l’ajuda de les persones més vulnerables.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

A més, com a prova del seu compromís social per moltes causes, els treballadors dels seus hotels porten roba elaborada per la Fundació Ared que presideix Judith Mascó i els socorristes són de l’empresa d’Òscar Camps, d’Open Arms. M’explica que han patit molt durant el confinament. Tant és així, que un dels seus hotels de Lloret portava 66 anys sense tancar. «No tenia ni portes fixes. Les vam haver de posar». Durant aquests dies la seva implicació va ser tal que quan no es podia servir menjar als hotels, els seus treballadors menjaven a casa seva.

Per cert, que no estaria de més que Gerard Piqué demanés consell a Cristina Cabañas. Ho dic perquè aquesta setmana el diari ‘Sur’ informa que una empresa del futbolista ha adquirit el solar d’un històric cine de Màlaga per 50 milions d’euros amb la idea de construir un hotel de luxe. Aquí ho deixo.