Les platges de la Barcelona metropolitana sumen 10 milions de visitants anuals que gasten 60 milions

Les platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) són visitades cada any per 10 milions de persones que generen una despesa, directa i indirecta, de gairebé 60 milions d’euros durant la temporada de bany, és a dir, de maig a setembre, als municipis que les allotgen. Aquestes són les dades principals que dona un estudi encarregat per l’AMB a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB): ‘L’impacte socioeconòmic de les platges metropolitanes’, presentat aquest divendres per Albert Gassull, director d’Espai Públic de l’AMB; Elena Domene, cap de l’àrea de Sostenibilitat Urbana de l’IERMB, i Vittorio Galletto, cap d’Economia Regional i Urbana de l’IERMB.

Les platges amb més visitants a l’estiu són les que en l’estudi s’agrupen sota l’epígraf AMB Nord, Sant Adrià, Badalona i Mongat, i AMB Sud ll, Gavà i Castelldefels. Les que presenten més densitat, és a dir, més banyistes per metre quadrat, són les del sud de Barcelona: la platja de la Barceloneta, la del Somorrostro, la de Sant Miquel i la de Sant Sebastià.

Alimentació, 35 milions

Un 89,5% dels visitants de les platges metropolitanes són residents en algun dels 36 municipis que integren l’Àrea Metropolitana. Segons l’estudi, la proximitat és el principal element que determina l’elecció d’una platja com a destí, una cosa que es dona especialment en el cas de les platges del sud de Barcelona, platges urbanes a les quals un hi pot anar en transport públic. No és el mateix poder anar amb metro a la platja que haver d’organitzar un desplaçament familiar més complex. El segon factor és la qualitat mediambiental, una cosa que segons l’informe influeix de manera especial en les visites a les de Montgat, Badalona i Sant Adrià de Besòs.

L’informe detalla l’impacte econòmic quant a despesa i destinació dels recursos. El sector de l’alimentació s’emporta prop de 35 milions dels 60 milions totals. Una quantitat, la dels 35 milions, que es reparteixen restaurants, quioscos de platja i supermercats. Prop de 16 milions recauen en el comerç, i 5 més a l’aparcament i el transport públic. Espectacles, museus, biblioteques s’emporten tres dels 60 milions d’euros anuals.

Com ha explicat Galletto, per primera vegada, l’estiu passat es va fer una enquesta de despesa per persona en una jornada de platja. Es va arribar a la conclusió que la quantitat és de 4,9 euros per persona i dia. Com a base, es va utilitzar una setmana de juliol. La conclusió va ser que la despesa a les platges és de 2,2 milions d’euros per setmana, un resultat, ha remarcat Galletto, que podria ser una mica més elevat que la xifra real per la setmana escollida.

La conclusió, segons el tècnic, és que l’impacte directe de la despesa a les platges és de 38,6 milions d’euros, que de manera indirecta suposarien una despesa afegida de 20,5 milions, fins a sumar-ne prop de 60: 59,1 milions.

«Quan algú entra en un bar i paga 10 euros, aquest és l’impacte directe. Però una part d’aquests diners serviran per comprar materials, pagar proveïdors, que al seu torn compraran material a altres proveïdors. La despesa inicial es va traslladant per diversos sectors econòmics i els efectes secundaris són l’impacte indirecte», ha explicat Galletto, que ha precisat que aquesta derivada es analitzada mitjançant un model «clàssic», el de les taules ‘input’-‘output’.

Aparcament, compra de productes

La despesa a les platges és diferent i es determina, lògicament, per les possibilitats que troba el banyista a l’hora de gastar-lo. Les que registren una aportació menor són les del Prat i Viladecans, excepte en aparcament, perquè hi ha menys oferta comercial. En aquestes dues platges, com a les de Sant Adrià, Badalona i Montgat, en el que es gasta més és en aparcament.

A les de la part nord de Barcelona la despesa més gran és en activitats d’oci i culturals i a les del sud de la ciutat encapçala la llista la compra de productes, tant de platja com d’un altre tipus. A Gavà i Castelldefels, aparcament i activitats d’oci estan a dalt de tot de la llista.

Quin valor té una platja

Notícies relacionades

Una platja metropolitana millorada acollirà 10 milions d'usuaris

Centenars de desallotjats de platges, carrers i places durant la nit a Barcelona

L’estudi de l’IERMB té una segona pota a simple vista més complexa, que és la d’e concloure quin és el valor de les platges, si bé en aquest cas no s’han tingut en compte les de Barcelona ciutat, que s’afegiran en futurs estudis. «¿Com valores un espai natural?», s’ha preguntat Elena Domene, que ha explicat que mitjançant el mètode del cost del viatge, que s’utilitza per «donar valor al que no té valor de mercat», s’arriba a una conclusió. S’analitza el cost d’anar a la platja i la gent que hi va.

«Com més diners gasta algú en una platja i més temps hi passa, més la valora», ha afegit Domene. Segons el càlcul de l’informe, les platges de l’AMB, sense la Barcelona ciutat, tenen un valor d’ús de 27 euros per persona, càlcul que dona un total de 121,7 milions d’euros. Una valoració, ha recalcat Domene, similar a la de les platges de la Costa Brava.