Anna Chávez: «D’Ildefons Cerdà, només en coneixem el 20%»

Ni Barcelona ni el país. Hi ha molts projectes de Cerdà pel territori que no es coneixen. A Centelles hem fet el que hem pogut, però la veritat és que és un personatge que durant molts anys s’ha intentat tapar.

-¿Tapar...?

Sí, perquè no era pròxim a la burgesia barcelonina; era un liberal que venia de comarques. El seu projecte va fer que els burgesos perdessin molts terrenys a la ciutat, amb aquests carrers tan amples del nou Eixample. Però també hi fa molt el desconeixement del personatge. No hi ha un estudi històric, al marge del que puguem fer aquí i del que va llegar Fabià Estapé. No s’ha fet una biografia abordant tots els aspectes de Cerdà. La seva teoria sobre la ruralització dels espais urbans i la urbanització de l’àmbit rural, per exemple, no s’ha estudiat amb profunditat.

-¿Considera que s’ha pervertit la figura i la filosofia de Cerdà?

Ja es va pervertir dos anys després d’aprovar-se el seu pla d’eixamplament de Barcelona. Ell dissenya el creixement de la ciutat i després es vincula amb empreses que s’encarreguen de l’execució de l’Eixample. Veu que els seus principis salten pels aires i dimiteix. A principis dels anys 70 del segle XIX va escriure una carta en què es mostrava molt trist amb aquella situació.

-¿Li tenien mania?

Totes les persones que es van presentar al concurs de l’ajuntament eren molt pròximes a la burgesia. Ell era un pagès amb possibles i amb una visió molt més oberta. A nivell d’urbanisme cal buscar molt per trobar algú que se li acosti una mica. Era un monstre. Però la gent no va saber o no va voler entendre’l. Hi va haver moltes enveges per una visió de les coses que anava molt més enllà de l’habitual. La prova és que el seu disseny no ha passat de moda, i de fet, no s’ha aplicat tot el que va planejar.

-Se’l coneix com a enginyer, però no sabem gairebé res del personatge.

El seu diari personal és la clau. Tenia un caràcter molt fort i contundent, com molts savis. Tenia una gran disciplina d’horaris i un sistema de vida molt ordenat. Els seus diaris són molt meticulosos, des dels cigarros que fumava fins a l’hora en què es ficava al llit. Era molt planificador, alguns diuen que fins i tot arrogant.

-¿Li sembla prou homenatge la plaça de Cerdà?

Soc molt de comarca i baixo poc a Barcelona, però els que la coneixen em diuen que és molt lletja. Crec que l’homenatge no és tant una plaça o un carrer, sinó becar persones perquè facin estudis més profunds sobre la seva figura. Coneixem només el 20% de Cerdà.

-¿Què creu que hi podem trobar, en aquest 80% que ens falta?

De la seva vida personal se’n coneix poca cosa. I també admeto que bona part de la culpa és meva, perquè no l’he sabut divulgar. Crec, per exemple, que la seva manera d’exercir la professió ve molt marcada pel seu origen. El tema de l’amplitud dels carrers s’entén al visitar el Mas Cerdà. Si no hagués viscut aquí no hauria tingut la visió d’amplitud i higiene que va aplicar en el seu pla. Entendre el seu origen és essencial per comprendre per què va dibuixar així l’Eixample. Sabem també poc sobre la seva formació, sobre les seves relacions personals.

-Sembla que el poc que coneixem és gràcies a la iniciativa privada.

La primera persona que s’hi va interessar va ser Albert Mas Vilalta, mestre de Centelles. Fabià Estapé va contactar amb ell el 1966 i, aprofitant els seus contactes, va aconseguir tornar a publicar la ‘Teoria general de la urbanització’ de Cerdà. Es va fer alguna exposició. Però el salt més gran es va fer el 2009 durant els actes del 150è aniversari del projecte de l’Eixample. Es va fer una bona tasca que no hem sabut continuar i consolidar.

-¿Com l’hauria de recordar, la ciutat?

Aquí a Centelles es va instal·lar una escultura de Jordi Díez dedicada a Cerdà. Formava part d’un projecte més ampli que implicava Barcelona. En la nostra apareix reflexionant amb els braços en alt, com traient una idea, perquè aquí va néixer tot. I a la ciutat, sempre es va parlar de les Glòries, estava prevista una altra escultura de Cerdà amb la mà abaixada i executant la seva obra. Aquí la vam posar el 2010, però no sé res del que va passar amb la de Barcelona. Hi havia fins i tot una tercera obra prevista, però no recordo on s’havia de col·locar.

-¿Creu que Cerdà és més apreciat fora que dins de Catalunya?

A nivell internacional, les universitats comencen a tenir-lo més present. I aquí em consta que es vol traduir a l’anglès la seva ‘Teoria general de la urbanització’.

-¿No és una mica increïble que no s’hagi traduït abans?

És una vergonya, és dels primers urbanistes de la història, per no dir el primer. Ara tothom s’omple la boca d’urbanisme...

-¿Creu que la gent s’apropia de Cerdà?

M’admira que tinguin tan clara la filosofia de Cerdà quan fa anys que jo estudio la seva figura i no la tinc definida.

-¿La molesta que s’utilitzi el seu nom?

Si es parla de Cerdà des del desconeixement, molt.

-¿Per què creu que en la identitat de Barcelona hi ha molt més Gaudí que Cerdà?

No ho sé... Perquè en el seu moment es va haver de fer aquesta aposta política. Potser també per la proximitat a la burgesia. Però compte, a Gaudí no li pots treure protagonisme. També és veritat que no pots crear identitat sobre una cosa que desconeixes. Ens falta conèixer molt de Cerdà. Hi ha gent que està fent estudis, però per a una visió àmplia fa falta crear un equip amb historiadors, urbanistes, enginyers. Hem parlat diverses vegades amb Oriol Altisench (degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports), la necessitat d’unir forces i crear cossos multidisciplinaris.

-¿De qui és la casa de Mas a Centelles?

És propietat d’una empresa de Manlleu, Arenas i Gravas Castellot.

-¿¿…??

La finca és molt gran i tenen granges i una antiga pedrera que explotaven. Li vaig fer la promesa a Estapé que es cuidaria de la casa i puc fer-ho gràcies a la iniciativa privada. Ells la van arreglar una mica i des del 2011 em permeten gestionar-la com jo consideri.

-¿Amb quins fons? ¿Alguna ajuda pública?

He muntat una línia paral·lela d’esdeveniments, com casaments i esdeveniments d’empresa, i així puc anar restaurant-la a poc a poc. Mai he tingut una subvenció pública. Hi ha molta feina, entre altres coses, perquè molts anys enrere va ser propietat dels comtes de Centelles, que van espoliar la propietat. Es van emportar els finestrals gòtics que avui poden veure’s al castell Godmar de Badalona, ara convertit en un ‘pitch&putt’.

-¿Venen escoles de Barcelona a visitar el Mas Cerdà?

No. Les que venen són del municipi o de la comarca d’Osona.

-¿Com està avui la casa?

Jo m’hi quedo a dormir moltes nits. De vegades parlo amb el Cerdà... Si entres a la casa les parets aporten molta informació. Tenen gravats de càlculs i rendes. Hi ha trèvols que s’uneixen i apareixen formes geomètriques com les de l’Eixample. Són per tota la masia.

-¿Li ha trucat algú de l’Ajuntament de Barcelona?

El 2009 va venir Jordi Hereu durant els actes del 150è aniversari. Mai més he sabut res de Barcelona.

-¿Què és el que més li ha cridat l’atenció del que ha estudiat de Cerdà?

El concepte de ruralització em té fascinada, entre altres coses, perquè és totalment desconegut. Intento entreveure amb els seus documents el que vol dir, i és una nova ciència. No sabria fer-ne encara una definició. Suposo que es refereix al fet d’arribar a una ciutat i que evoqui espais oberts, rurals, verds.

-En temps de pandèmia té més sentit que mai.

Sí, està més d’actualitat que mai. Sense oblidar la urbanització del camp. Com comunicar els municipis, com estructurar les vies. De vegades els creixements són nefastos als municipis petits.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

-Va morir en un cert ostracisme...

Estava divorciat i tenia quatre filles. Havia anat a Las Caldas de Besaya a un balneari perquè la seva salut començava a ser delicada. Hi vaig anar per consultar el seu certificat de defunció. Va ser un atac al cor.