El Suprem condemna Casa Àsia a pagar 2,7 milions d’euros

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Jutjat de Primera Instància número 25 de Barcelona que va condemnar el consorci Casa Àsia (en què participen l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern central) a abonar 2,79 milions d’euros a la companyia Alting SA com a penalització pel desistiment unilateral del contracte de lloguer d’un immoble a l’avinguda de la Diagonal de Barcelona. Al contracte s’hi havia pactat expressament que el contracte d’arrendament era per 12 anys, entre el 2005 i el 2017, i que si qualsevol de les dues parts el donava per extingit abans del seu venciment hauria de pagar a l’altra l’import de totes les rendes del període que restés per complir.

L’alt tribunal estima el recurs de cassació interposat per Alting SA contra la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que va donar la raó parcialment a Casa Àsia i va modificar la sentència inicial del jutjat de Primera Instància, reduint en un 50% la quantia de la penalització que l’entitat havia de pagar a la immobiliària pel desistiment unilateral del contracte, és a dir, 1,39 milions d’euros. Els magistrats anul·len ara la resolució de l’Audiència i confirmen la del jutjat, al recordar que és improcedent la moderació de la quantia de la penalització quan la clàusula va ser expressament pactada.

En virtut del contracte, firmat el 2005, Alting SA va arrendar un immoble, situat a l’avinguda de la Diagonal número 371 de Barcelona, a Casa Àsia, un edifici contigu a la seva seu al Palau Baró de Quadras. La renda inicial acordada va ser la de 44.546 euros al mes, tot i que a partir de gener del 2010 es va reduir a 41.450.

Abans de l’acabament del termini de 12 anys estipulat al contracte, el novembre del 2012 Casa Àsia va remetre una comunicació a Alting SA en què li manifestava la seva intenció de desistir del contracte d’arrendament amb efectes de 31 de gener del 2013, cosa que va ser rebutjada per la llogatera, advertint-li de l’obligat compliment del període de durada del contracte, així com de la seva voluntat de reclamar, en tal cas, la penalització pactada per desistiment unilateral. Malgrat això, el 31 de gener del 2013, Casa Àsia va fer entrega de les claus de la finca arrendada i de la possessió d’aquesta a través de notari.

La demanda i la seva resolució final

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Això va donar lloc a la demanda d’Alting, que demanava 261.000 euros per rendes vençudes i impagades fins a la data del desistiment unilateral –cosa a la qual Casa Àsia es va avenir i no és objecte d’aquest plet– i 2,79 milions d’euros en aplicació de la clàusula de penalització. L’Audiència de Barcelona no va considerar ponderada, sinó excessiva, la quantia de la clàusula, ja que suposava que Alting cobraria el mateix que si realitzés les activitats pròpies del contracte o que la demandada, sense tenir-ne la possessió, pagués el mateix que si la tingués fins al compliment íntegre del període contractual, per la qual cosa va procedir a moderar-la en un 50% (1,3 milions).

No obstant, el Suprem rebutja aquest criteri i confirma el que disposa el Jutjat de Primera Instància. Argumenta que «les parts contractants són persones jurídiques privada i pública, respectivament, que a l’empara de la lliure autonomia de la voluntat i sens dubte degudament assessorades, van pactar la inclusió en el contracte de la clàusula litigiosa, que no afavoria en aquest cas de forma exclusiva una de les parts, sinó que operava en benefici de totes dues, i constituïa expressió de la importància contractual donada que es respectés la durada del termini convencional pactat fins al 17 de març del 2017».