Gasolina per a les ‘Lolas’: ‘Lolailo’ busca acostar la sororitat de Nou Barris a la resta de Barcelona

-¿Demà vindràs?

-Sí, sí, clar, demà vindré.

-Genial, demà ens veiem, llavors.

Clara Naya, fundadora del projecte, s’acomiada com d’una amiga d’una de les dones que participa de l’espai. Està asseguda a la porta del local amb dos mòbils, una llibreta i un bolígraf a sobre de la taula. De feina no els en falta. A més del propi del dia a dia, aquestes setmanes estan enfeinades amb la campanya de micromecenatge del projecte Lolailo. L’objectiu és reunir els diners necessaris per a ‘camperitzar’ la furgoneta que els han cedit i poder arribar a dones que dormen al carrer més enllà de Nou Barris.

Lolailo no persegueix anar a buscar-les als llocs en els quals dormen, sinó fer-se presents als llocs que aquestes dones freqüenten durant el dia per començar a establir vincles. «Ara com ara encara no se sap exactament quantes dones dormen al carrer a Barcelona perquè un dels mecanismes de defensa contra les abusos i les agressions que utilitzen les dones al carrer és amagar-se. Per això és fàcil que en els recomptes anuals de persones sense llar no se les trobi, ja que fan el possible per ser invisibles», assenyala Naya, qui apunta un altre mecanisme de protecció utilitzat per aquestes dones que també dificulta arribar-hi. «És habitual també que les dones a qui sí que pots arribar al carrer, perquè estan en espais més accessibles, ho fan acompanyades per un home, que moltes vegades és el seu propi agressor, però són dones que fa tant temps que pateixen violències i tenen tan interioritzats aquests patrons que no saben identificar aquestes relacions tòxiques, i creuen que estar al costat d’un home és una manera de protegir-se de la resta de possibles agressions i abusos», relata. A aquestes dones sí que és possible veure-les, però no connectar-hi, ja que davant del seu agressor no són lliures per expressar-se ni demanar ajuda.

Espai no mixt

Aquest últim motiu va ser decisiu perquè, a l’obrir el local de les Lolas, tinguessin clar que havia de ser un espai no mixt al qual aquestes dones poguessin acudir lliurement i parlar sense por. Sense cap tipus de por, ni del seu agressor ni de ser jutjades.

Notícies relacionades

La Masia dels enginyers

La F1 potencia l’ocupació hotelera i la facturació dels restaurants

L’objectiu de Lolailo –la ‘furgo’– és poder oferir una espècie de refugi com ho és el local, però de forma mòbil. Al qual les dones que són al carrer es puguin acostar, prendre un cafè i trobar un espai de confiança, en el qual s’aplicarà la mateixa metodologia feminista que segueixen al local. Una metodologia que es basa en el vincle horitzontal. Per a les Lolas és molt important també que no sigui una obligació per a cap dona acudir-hi perquè formi part de cap pla de treball des dels serveis socials, per exemple. Les dones han d’arribar-hi de forma voluntària perquè vulguin. Només així és possible aquesta horitzontalitat.

Recompte real de dones

El projecte que miren de llançar té quatre punts. El primer és fer un recompte real de les dones que dormen al carrer. I això no ho faran sortint a les nits a buscar-les, sinó acostant-se als recursos que aquestes dones utilitzen durant el dia. Un cens que realitzaran en col·laboració amb estudiants de la Facultat de Treball Social de la Universitat de Barcelona. El segon és identificar els punts de la ciutat en els quals és més efectivonecessari que hi siguin, per ser el més a prop possible d’aquestes dones. El tercer és preparar una campanya informativa i de difusió per donar a conèixer el recurs i, el quart i imprescindible, oferir l’atenció a aquestes dones; una atenció que anirà a càrrec d’una professional contractada específicament per al servei –d’aquí la necessitat de recaptar fons via micromecenatge–, ajudada per diverses aliades. Dones que participen i col·laboren en el projecte com a part de la seva militància feminista i/o dones que han passat per aquesta situació i saben millor què se sent i com actuar. «Des del principi teníem clar que res d’això tindria sentit si elles no tenien veu», conclouen.