Els pisos compartits amb turistes a Barcelona afronten un estiu de llimbs legals

Les llicències per regularitzar pisos compartits no són possibles, continuen blindades per la moratòria que va precedir l’aprovació inicial de l’actualització del pla especial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT) de principis d’any, a fi d’evitar una allau de peticions. El mateix pla provisional prohibeix aquesta nova figura d’allotjament turístic a la qual el Govern va dotar de marc legal l’agost passat en un decret. Calendari en mà, la Generalitat va donar un any als municipis que optessin per establir les seves pròpies regles del joc, però amb marge per posposar-ho fins a un any més, expliquen des de la Conselleria d’Empresa. Però Barcelona encara mira d’encaixar-lo en el seu pla d’allotjament definitiu, on haurà d’especificar què fa amb les llars compartides.

Aquesta pugna entre els socis de govern municipal podria afectar fins i tot tot el PEUAT. Els socialistes recorden que el seu vot inicial favorable a principis d’any es va condicionar a crear una comissió que estudiï una regulació específica (articulada com a possible ordenança a part) per a les habitacions de lloguer per menys de 31 dies en vivendes particulars, de cara a l’aprovació definitiva. No obstant, en els seus termes actuals el PEUAT contempla només la prohibició d’aquesta activitat. D’aquesta manera, a partir d’aquest estiu l’ajuntament podria ja sancionar i erradicar el lloguer per dies, o bé no actuar respecte a això –com ha passat mentre era alegal– fins i tot prendre una decisió final.

Arguments dispars

Les posicions en els grups municipals ja van quedar clares dimarts en la comissió d’Urbanisme, on va prosperar la proposició de JxCat perquè el govern local reguli les llars compartides en lloc d’esborrar-les del mapa. Va ser una victòria no vinculant i només moral, però que denota les complicacions que pot trobar Barcelona en Comú per imposar la restricció formalment. Només els republicans van recolzar la negativa verbalitzada per la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz.

Els amfitrions, vertebrats sobretot des de la plataforma VIA (Veïns i Amfitrions de Catalunya), miren precisament de guanyar recolzaments de l’oposició per contrarestar l’estratègia de prohibició de Colau. Han mantingut reunions amb socialistes i republicans per defensar la seva activitat com a «economia col·laborativa que permet pagar lloguers o arribar a fi de mes a molts barcelonins», defensa un portaveu. Els han plantejat fins i tot una prova pilot per permetre l’activitat a la capital catalana, que implicaria un registre d’operadors, comprovacions a l’interior dels domicilis i plataformes de contractació que col·laboressin amb l’administració. Discrepen de les xifres detectades pel consistori.

¿Per què no hi ha quòrum ni a les files progressistes? Per a Sanz és una qüestió que divideix tant l’opinió pública com el sector i els partits polítics per la seva complexitat. Sobre el paper, és més integrador allotjar un turista a casa d’un barceloní (on es controlen eventuals excessos i es fa partícip el visitant de les rutines autòctones) que donar-li un apartament turístic complet on acampa al seu aire i d’una forma més autònoma, amb els possibles problemes de convivència que pugui comportar en algunes finques. Però a la pràctica, defensa la regidora, regular aquesta activitat per dies pervertiria l’activitat en tant que en els últims anys «molts pisos turístics il·legals s’han anat reconvertint en habitacions, com veiem per les adreces i fotografies». El pla de xoc contra els primers va fer que es passés de 5.860 anuncis d’habitacions el 2016 a 9.191 el 2018, gestionats de forma organitzada i en ocasions mafiosa. I el transvasament genera un difícil control, addueix, perquè és complex entrar en un domicili a inspeccionar i determinar si el titular resideix o no i quantes habitacions tenen o no en ús turístic.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Janet Sanz recorda les dificultats que ha tingut el consistori per combatre els apartaments turístics durant anys, a base de multiplicar inspeccions, recursos i sancions. Considera que mantenir a ratlla l’activitat en habitacions seria encara més complicat.

Terme mitjà

Per contra, els seus socis del PSC se situen en un terme mitjà, ni tan liberal com Junts –diu el regidor de Turisme, Xavier Marcé– ni tan prohibicionista com els comuns. El regidor creu que les llars compartides s’han de regular tal com permet ara el decret del Govern, però amb limitacions. Posen sobre la taula la territorialitat (només les permetrien en zones no saturades de turisme, on també pot obrir-se encara algun hotel), amb llicències per a un termini de temps d’explotació determinat, sense possibilitat de transmetre’s quan el propietari ven la vivenda, amb garanties que el propietari o el seu inquilí resideixen a l’immoble, amb un màxim d’una habitació per a aquest ús per llar, i un nombre màxim també de nits per llogar a l’any. En canvi, Sanz creu que en aquestes zones ja n’hi ha prou amb les places hoteleres per descentralitzar, i que els que necessitin ingressos extra poden optar per les llars compartides per a estades de més d’un mes, que ja recull la llei de vivenda.