El Poblenou atura a la porta el desnonament d’una veïna de la Rambla

Després de dues caigudes van decidir que la situació era inviable i van canviar la banyera per un plat de dutxa. Una obra menor i imprescindible per viure de forma més o menys digna que va servir d’excusa perquè la propietat denunciés i intentés fer fora la Teresa del pis al 88 de la Rambla del Poblenou on viu des de fa 42 anys. Un desnonament que aquest dimarts desenes de veïns del Poblenou, i de moviments en defensa de la vivenda arribats des de tota la ciutat, van parar a la porta, en vista de la mirada emocionada i agraïda de la dona des del balcó.

No és casualitat que un dels càntics més corejats aquest llarg matí a la Rambla del Poblenou hagi sigut «no, no, no, a l’especulació» i «el barri no està en venda, el barri es defensa». Tampoc ho és que la Teresa sigui l’última inquilina de renda antiga de la finca, al cor de la Rambla del Poblenou. Epicentre del barri i de la mateixa Rambla, just a l’altura del metro. Una ubicació que no podia ser més simbòlica. 

Els crits de «Teresa, escolta, la teva lluita és la nostra lluita» no han cessat durant les quatre hores que ha durat la resistència a peu de carrer, a l’espera d’una comitiva judicial que jugava al desgast (l’hora prevista del desnonament eren les 10.10 i la suspensió no s’ha fet efectiva fins gairebé la una, després de rumors de l’arribada dels Mossos, que finalment ha quedat en res). La concentració no era només per la Teresa, tot i que aquest matí, era principalment per ella, per descomptat. Per als membres del Sindicat de Barri –moviment que ha organitzat la concentració de recolzament i ha assessorat la Teresa i la seva filla– i per a la resta de ciutadania concentrada per acompanyar la dona, acceptar la injusta i incomprensible expulsió de la seva veïna suposaria rendir-se a la transformació d’un barri pressionat per la ‘turistificació’ des de ja fa diversos anys. A pocs metres de la finca de la Teresa, un enorme cartell davant un edifici acabat de reformar anuncia la venda dels «últims pisos d’una i dues habitacions amb terrassa».

La Teresa paga uns 350 pel seu contracte de renda antiga, de 1979, mentre que els lloguers de mercat a la zona pràcticament tripliquen aquesta xifra.

Les llacunes de la moratòria

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La delicada salut de la Teresa i els seus problemes de mobilitat, pateix obesitat mòrbida, fan que faci més de tres anys que la dona no surti de casa; però ni la seva precària situació física ni la pandèmia que encara dura van fer que la Teresa pogués acollir-se a la moratòria de desnonaments de l’Estat, i van haver de ser els pacients i combatius veïns a la porta els que paressin el desnonament aquest mateix matí. Ningú els va estalviar a la Teresa i la seva filla les pors de la nit abans i els nervis de la llarga i inhumana espera de la comitiva. Aquesta, al passar a l’hora prevista i veure la gran mobilització a la porta de Teresa, va decidir acudir abans a un altre desnonament al barri, allargant el patiment de la dona, amb un informe favorable de la taula d’emergència des d’abril, cosa que significa, atesa la llista d’espera, que li queda un any per davant fins a aconseguir un pis públic, una altra de les grans assignatures per resoldre a la ciutat.

Aquesta era la segona data de desnonament per a la Teresa. En la primera, fa un mes, la justícia li va concedir un mes de pròrroga, temps que ha sigut insuficient per trobar una alternativa a la dona. Tant els membres del Sindicat de Barri del Poblenou –que va arribar a elevar el cas a l’ONU, que encara no s’ha pronunciat sobre la qüestió– com les treballadores de la unitat antidesnonaments de l’ajuntament van estar dilluns intentant parar-lo per via judicial abans d’arribar a la porta per evitar-li la mala estona a la família, però ni la propietat ni la justícia van cedir.