Mor a Barcelona l’estilista Raffel Pagès

Nascut en una família de perruquers, entre rul·los, laques i tisores, Raffel Pagès, fundador i director de la cadena de perruqueries que porta el seu nom, ha mort avui, 9 de maig, a Barcelona, segons un comunicat de la seva empresa. Tenia 78 anys i era tot un referent en el seu sector. Posseïa una biblioteca amb 3.000 llibres sobre perruqueria, la seva passió, com molts altres camps de la creativitat. La seva col·lecció privada, digna del museu que ell mateix va impulsar, inclou des de cabells dels Beatles, de Marilyn i de Napoleó fins a un floc de Salvador Dalí que li va regalar Llongueras a canvi d’unes fotos. 

A Pagès li agradava definir-se com a «creatiu de la imatge» més que com a perruquer. El seu imperi és actualment en mans de les seves filles, Carolina i Quionia, que han decidit respectar l’essència amb què es van fundar els salons, que avui són 80 i donen feina a més de 300 persones.

«Encara negant-me, el meu pare –perruquer des de 1925– em va iniciar en l’ofici i per lligar-me va muntar un saló. Arran d’això, em va arribar la gran oportunitat que sempre vaig esperar», comentava Pagès. El prestigiós estilista es va formar a la prestigiosa escola parisenca Carita, la millor perruqueria a nivell internacional als anys 60. «La perruqueria allà (a França) era una altra cosa. Era el món de l’estilisme, de la imatge, de l’‘haute couture’ i l’‘haute coiffure’, no tenia res a veure amb la perspectiva de l’Espanya grisa d’aquells anys. Vaig entendre la importància que pot tenir un bon equilibri entre imatge, cos i pentinat», explicava el professional.

Inspirat per l’estil parisenc, l’estilista i empresari va decidir importar a l’Espanya grisa d’aquella època la lluminositat i el glamur francès. El 1975 va obrir el seu primer saló a Barcelona, en el número 16 de Reina Elisenda. L’èxit va fer que el seu telèfon no parés de sonar. Des d’empreses com L’Oreal fins a particulars i publicistes reclamen els seus serveis.

Notícies relacionades

Més de 1.000 joves es reuneixen al botellot nadalenc de Mandri malgrat la pluja

Pessebres Puig, l’última botiga de pessebres de Barcelona

El 1992, any olímpic a Barcelona, va obrir l’Institut de Perfeccionament, un centre de formació i un dels seus grans projectes professionals. Pagès estava convençut que els professionals han d’aprendre al llarg de tota la seva vida. Malgrat el seu impressionant currículum, ell sempre deia que també continuava aprenent.

Per a Pagès, la perruqueria era molt més que un ofici. Era l’art dels diàlegs i els silencis, perspectiva des de la qual va crear la ‘perruqueria emocional’, que es realitza no només amb les mans sinó són tots els sentits. Quan li preguntaven per les claus de l’èxit, sempre parlava de quatre paraules: invertir, investigar, intuir i innovar.