Efectes de la pandèmia

Situació límit: les restriccions asfixien l’hostaleria mentre creix la ‘barra lliure’ als carrers de Barcelona

  • L’ajuntament insta el Govern a reobrir l’hostaleria a les tardes per salvar el sector, mentre mira de posar fre sense èxit als ‘botellons’ a Gràcia, Ciutat Vella i el litoral

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Les cues per beure que tot just fa dues primaveres es feien davant l’animada barra d’un bar o d’una discoteca s’han traslladat a la tarda als supermercats i colmados més pròxims a places amb ambient o platges. Només que abans el client pagava per una copa ben servida, i ara s’emporta un ‘pack’ de sis llaunes de cervesa o una ampolla d’algun licor per compartir a morro o en vas de plàstic. Les dures restriccions horàries que viu l’hostaleria catalana des del mes d’octubre han portat al límit econòmic centenars de negocis, en especial Barcelona, sense aconseguir complir amb l’objectiu d’aniquilar la socialització i el presumpte risc de contagis. Els brindis es fan –cada vegada més, amb el bon temps– als carrers, sense que la policia local doni l’abast per erradicar-los. La crisi de la restauració local des de la pandèmia i l’evident cansament de la població (jove i no tan jove) han fet fins i tot que l’ajuntament esmoli el seu discurs per exigir que es restableixi l’obertura a la franja del vespre, una cosa que el Procicat estudia i podria avalar aquesta mateixa setmana.

Fer la llei no ha fet més que disparar la trampa fins ara. Els que han acatat aquest confinament vespertí són precisament els més grans i menys donats als excessos en horari de sopars, quan s’homenatjaven fora de casa. Però per a bona part de la població, saturada d’algunes limitacions socials que grinyolen fins i tot amb el transport públic ple, només ha suposat un canvi d’hàbits: de les taules, al dur terra d’una plaça o la sorra de la platja. De les sortides a la nit, a les diürnes. Almenys, fins al toc de queda.

L’agost dels súpers

Dissabte passat, prop de les deu del vespre, diversos súpers de barri continuaven alimentant aquesta espècie de barra lliure que es viu a les places de Gràcia, algunes de Ciutat Vella o el litoral de la capital catalana. Només algun adverteix explícitament de la venda «fins a les 21.00 hores d’alcohol». Durant cinc hores, des que l’hostaleria es tanca al públic fins al toc de queda, aquests establiments fan l’agost, com a alternativa a l’antiga normalitat. Els reposadors van a preu fet. Al passeig del Born o el carrer de Verdi també és comú proveir-se de begudes per consumir en grup en restaurants oberts només per a ‘take away’. «Venc moltes més cerveses que pizzes, admet un cambrer», distribuint vasos de plàstic a poca distància de la plaça de la Virreina com si fos festa major, poc abans de l’hora límit. Alguns s’ho emporten a casa, però molts d’altres consumeixen in situ, en bancs, a terra, escales..., comptant els dies per poder-ho fer sense presses.

A la Vila de Gràcia, com a Lluís Companys i altres focus, les papereres es desborden de llaunes de cervesa i ampolles buides a la nit. A aquella hora, l’espai entre contenidors exerceix de lavabo i l’olor d’orina certifica que el carrer també ha rellevat la intimitat d’un vàter amb balda. El centenar de negocis representats a Soho Gràcia. Associació de Bars i Restaurants del barri de Gràcia es tornarà a concentrar aquest dimarts a la plaça de la Vila per clamar pels seus negocis i també per una resposta municipal a les llicències de terrassa que segueixen en els llimbs, sense concretar, i que poden ser la salvació o no de molts establiments, explica un portaveu. «Mentre nosaltres acatem els horaris, els aforaments i els tancaments, amb ingressos mínims, el consum continua al carrer», lamenta.

En paral·lel, cada vegada més locals (com un gran restaurant-club de la Barceloneta) impulsen el tardeig, amb copes i música fins a les cinc de la tarda. Els que veuen impossible retirar-se a casa a aquella hora, prolonguen la seva eufòria a les platges, on també poden veure’s llauners.

Sense control sanitari

Un consum que, a més, no s’acompanya d’un control sanitari com en els bars, i que deriva en una absència generalitzada de mascaretes amb el pas de les hores. Com passa en els concerts improvisats a les places. «Està tot tancat, però la gent s’ha cansat de quedar-se a casa i es busca la vida aquí com pot», diu el Joan, un veí de la plaça de la Revolució de setembre 1868, acostumat ja a aquest panorama sobre les voreres. Un portaveu veïnal de la Barceloneta alerta que aquests ‘botellons’ forçosos se salden en molts casos amb brutícia i incivisme al barri mariner, mentre les taules i cadires dels negocis estan apilades.

Notícies relacionades

El tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jaume Collboni (PSC), ha apressat aquest dilluns a accelerar la desescalada i permetre a la restauració servir sopars presencials, traient-ne profit a les més de 3.000 llicències de terrasses extraordinàries impulsades pel consistori per oxigenar el sector, moltes vegades a la calçada, en temps en què els aforaments interiors no permetrien la supervivència dels negocis. Segons el seu parer i com ja va defensar el regidor de Seguretat, Albert Batlle, fa uns dies, la ciutat «està preparada» per avançar cap a la recuperació de l’activitat. El mateix conseller d’Interior, Miquel Sàmper, va assegurar el diumenge que el Govern «estudia» la llum verda a l’horari nocturn de sopars, tot i que només en exteriors.

No obstant, el Gremi de Restauració de Barcelona, que durant mesos ha criticat durament la política de restriccions catalana, rebutja que l’ampliació horària a la franja de nit es limiti a espais oberts. «A hores d’ara això va de salvar tota la restauració, no només els locals amb terrassa», manté el seu director, Roger Pallarols. La patronal, que es reunirà amb els departaments de Salut, Interior i Empresa dimecres, afirma que «ja n’hi ha prou d’anuncis i especulacions; el que necessitem són decisions».

Els restaurants de centres comercials reobren després de sis mesos