Així va veure Josep Pujol el ‘30 minuts’

«No estic gaire content amb el documental», comença dient Josep Pujol. «Haurien d’haver explicat millor la falta de conclusions incriminatòries. No hi ha ni un delicte demostrable, com tampoc aconsegueix aportar cap prova el senyor Asens». Per cert, sobre això, Jaume Asens havia escrit a Twitter: «No hi ha cap prova de l’existència de la deixa. En canvi, hi ha molts indicis que apunten a un entramat corrupte de poder econòmic i polític vinculats als negocis tèrbols del clan Pujol». Per a Josep Pujol, tot és més senzill: «El documental no explica que, sense un crim, una família no pot ser una banda criminal. Ni tampoc ens poden acusar de blanqueig de capitals quan l’origen dels diners és 100% legal» i afegeix una frase que podria firmar el seu pare, Jordi Pujol: «L’acusació es fonamenta en el ‘diuen, diuen, diuen...’».

Finalment, afegeix que no pot ser un documental d’investigació quan ja està tot investigat. «Porten més de 10 anys d’investigació, més de quatre milions gastats per la policia en confidents, sous, viatges, comissions rogatòries... Haurien hagut de deixar clar que no hi ha ni 3.000 milions, ni 1.800, ni 500, ni 30. Tot és una mentida inventada per la policia i divulgada per la premsa patriòtica».

Per acabar, li pregunto si li va agradar alguna cosa. «El que més m’ha agradat és que ha quedat clar que el Govern d’Espanya, a través dels seus representants, ha destruït un banc a Andorra i un a Espanya i ha fet perdre diners a clients i ha arruïnat accionistes. A tot això també queda demostrat que l’origen de la investigació a Pujol és un delicte d’Estat». Doncs aquesta és la reacció de Josep Pujol al ‘30 minuts. Pujol: els secrets d’Andorra’, de TV-3. Per cert, que, per acabar, dicta el seu pronòstic: «La repercussió de tot això es veurà en el Tribunal Europeu... I no descarto veure algun polític del PP declarant». Doncs fins aquí la versió de Josep Pujol. Les de la resta, ja les coneixíem.

Llibreries

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

I mirin que avui volia parlar-los de l’empresari Sergi Ferrer-Salat que, en qualitat de mecenes, ha obert una espectacular i silenciosa llibreria. Es diu Finestres i a l’entrar desapareix la cobertura telefònica. O del recolzament que Judit Mascó i Martina Klein van donar a Verónica Blume en la presentació del seu llibre ‘Ser’ a Rac1. De Mascó, per cert, mai m’oblidaré de repetir l’excel·lent feina que realitza com a presidenta de la Fundació Ared. Tampoc em queda gairebé espai per destacar el fantàstic llibre del xef francès, que se sent barceloní, Romain Fornell, titulat França a la taula ’.

Finalment, unes línies per a la presentació d’un llibre que no deixarà ningú indiferent. Ho ha escrit el periodista d’aquest diari, Guillem Sánchez, es diu ‘El Estafador i el va presentar al costat del col·lega Xavier Mundó, el mateix dia que va morir, sol i a presó, Bernie Madoff, el farsant més gran de Wall Street. El protagonista del llibre de Guillem Sánchez també és ara a la presó després d’enganyar i causar dolor a moltes dones. Llegeixin-lo, val la pena. La prova és que en la presentació hi havia els principals periodistes de successos de la ciutat. Des de Mayka Navarro a Rebeca Carranco, Fàtima Lambrich, Javi Oms, Toni Muñoz, Carol Espona, Gemma Guzman, Antonio Baquero o Jesús G. Albalat. Sánchez ho ha fet tot en poc temps. Ha escrit un llibre i ha sigut pare d’en Joan. Felicitats. Això sí, a la redacció, després de tant d’escaqueig, ja l’esperen...n