La Barcelona del futur passa pel Bon Pastor

Un barri neutre en emissions, sense cotxes, sostenible i resilient, amb mixtura d’usos, residencial i productiu, amb teixit urbà continu, connectat i zones verdes. La ciutat dels 15 minuts, del veïnat i del comerç de proximitat. Amb una indústria 4.0: innovadora, creativa i digital. Un ‘hub’ tecnològic i una ‘urban factory’. Tot això es pretén que sigui el Bon Pastor, que aspira a ser un dels primers barris a Europa neutre en emissions i un dels primers a complir els objectius de l’Agenda 2030. ¿Com? Amb una ambiciosa transformació urbana del que ara és un immens solar industrial en desús i a finals del 2026 se suposa que serà «exemple del model superilla Barcelona» i dels «trets identitaris de la Barcelona del futur», segons Janet Sanz, regidora d’Urbanisme.

L’espai en qüestió són els 90.641 metres quadrats que anteriorment va ocupar la fàbrica de Mercedes-Benz, que abans va acollir l’Empresa Nacional de Motors d’Aviació (Enmasa), que des del 2007 ocupa el no-res i exerceix de barrera entre Sant Andreu del Palomar i el Bon Pastor. I que, el 2018, va comprar la gestora immobiliària Conren Tramway, propietària també de les Tres Xemeneies del Paral·lel. Societat privada i ajuntament han firmat un conveni per transformar la zona en un nou espai urbà amb mixtura d’usos, residencial i productiu, amb nous equipaments, espais verds i millora de les connexions amb la resta de la ciutat. Un projecte que s’emmarca en l’estratègia de regeneració urbana dels barris del Besòs i se suma, entre d’altres, als de la Sagrera, plaça de les Glòries, 22@ Campus Diagonal-Besòs i pont de Santander.

5.000 llocs de treball

Hi haurà equilibri. Un 58% de l’espai es dedicarà a ús residencial; la resta, a activitat econòmica. S’hi construiran 1.450 vivendes, d’aquestes 580 seran en règim de protecció oficial i es pretén que la majoria entrin al mercat de lloguer. I 33.000 metres quadrats de les plantes baixes es destinaran a comerç de proximitat i a oficines amb la intenció que el nou teixit urbà tingui vida de barri. A més, el projecte contempla dotar el veïnat dels equipaments educatius, sanitaris i culturals necessaris i de les seves consegüents zones verdes. De fet, la idea és que aquestes connectin amb el parc de La Maquinista i el futur parc lineal de la Sagrera.

Amb el teixit urbà en marxa es vol convertir el que va ser una indústria del motor en una indústria 4.0, «d’idees, innovació, coneixement i creativitat», segons Sanz. Per a això s’ha firmat un acord per instal·lar a la zona la facultat de disseny i enginyeria Elisava, que mobilitzarà 2.000 estudiants i 400 docents; i hi ha negociacions per ubicar una seu institucional de la Universitat de Vic a Barcelona que exercirà també d’espai de formació de postgraus. Paral·lelament, s’està treballant amb la Fundació Leitat –centrada en la promoció de la investigació, el desenvolupament i la innovació tecnològica– perquè hi instal·li centre propi i lideri la implantació a la zona de noves empreses. En total, es presumeix que la suma de totes les accions econòmiques poden significar la creació de 5.000 llocs de treball.

Patrimoni sense cotxes

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Tota aquesta activitat s’ubicarà als edificis de la fàbrica, que es pretén mantenir com a part del patrimoni industrial de Barcelona. Malgrat que la construcció –obra de Robert Terradas i exemple d’arquitectura racionalista– no està catalogada ni protegida, el projecte contempla el seu manteniment amb la intenció de no esborrar l’empremta de la història, com va passar al seu dia amb La Maquinista i La Pegaso. Sí que cauran els tancaments perimetrals d’aquest nou univers, el centre del qual se situarà a la nau central, que es convertirà en plaça, en la plaça de Mercedes, i el seu espai estarà vetat al cotxe.

El projecte no tindrà cap cost per a les arques públiques, ja que el conveni recull que la urbanització anirà a càrrec de la propietat, Conren Tramway, que també cedirà el sòl per a equipaments públics, viaris, zones verdes i vivenda social. La part de l’ajuntament consisteix a impulsar un procés participatiu i modificar el Pla General Metropolità –previst per a finals d’any– per adaptar-lo al nou projecte però sense perdre sòl industrial. Segons la regidora d’urbanisme, en el seu moment hi va haver 71.000 metres quadrats dedicats a la indústria i ara en seran 84.000. En total, l’antiga fàbrica disposarà de 200.667 metres quadrats el 2026. Abans, en una primera fase, el setembre del 2023 es preveu tenir acabats els edificis d’Elisava, la Universitat de Vic i la Fundació Leitat.