Marko Daniel: «La cultura ha de ser el motor de la recuperació»

Marko Daniel, nascut a Aquisgrà (Alemanya), va viure durant més de 30 anys a Londres, amb intervals a Barcelona i Madrid per estudiar, i a Taipei, Hong Kong i Shenzhen per desenvolupar diversos projectes artístics. Historiador de l’Art, s’ha passat tota la vida adulta entre estudis i projectes professionals al sector de l’art. El 2018 es va instal·lar a Barcelona, on dirigeix la Fundació Joan Miró, que va ser creada pel mateix artista i va obrir les portes al públic el 1975. La Fundació posseeix una col·lecció única de les obres de Joan Miró, la seva biblioteca personal i un arxiu amb la totalitat dels seus dibuixos preparatoris, cosa que la converteix en un centre de referència en la investigació, divulgació i promoció de la producció i del llegat de l’artista. 

¿Per què va escollir Barcelona? Abans de venir a Barcelona treballava a la Tate Modern a Londres, on l’any 2011 vaig poder cocomissariar una gran exposició de Joan Miró. Durant la preparació d’aquest projecte vaig tenir l’oportunitat de conèixer en profunditat l’equip de la Fundació. Uns anys més tard, quan va sorgir l’oportunitat de presentar-me al concurs públic internacional per a la direcció de la Fundació, no ho vaig dubtar ni un segon. La Fundació Joan Miró té una reputació internacional i és entre els millors museus d’artista del món. 

¿Quins aspectes de la ciutat destacaria com positius? La dimensió de la ciutat i la diversitat de l’oferta cultural. Els dos aspectes la converteixen en un centre d’atracció per viure-hi, treballar-hi i visitar-la. 

¿Quins aspectes de la ciutat cal millorar? Crec que moltes vegades no ens adonem de la riquesa de l’oferta cultural que tenim en aquesta gran ciutat, i no l’aprofitem prou. Hem de ser conscients del patrimoni que tenim a Barcelona, valorar-lo, cuidar-lo i disfrutar-lo més.

¿Quins són els punts forts de Barcelona per superar la crisi generada per la Covid-19? La cultura ha de ser el motor de la recuperació del benestar dels ciutadans i de l’economia, així com de la transformació cap a la sostenibilitat del model de la indústria dels visitants que rep la ciutat.

¿A quins reptes creu que s’enfronta la ciutat una vegada remesa l’emergència sanitària? Barcelona ha de conservar el comerç de proximitat, el teixit de negocis familiars independents que distingeix l’experiència de viure i treballar a Barcelona, i que ha de mantenir-se. És un model que hem de defensar i garantir en convivència amb altres tipus de negocis. Aquesta diversitat social, econòmica i cultural és el que diferencia la ciutat de, per exemple, Londres. 

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

¿Què espera de la Barcelona dels pròxims anys? Espero una ciutat més sostenible en tots els sentits, en la qual puguem viure i treballar millor, amb un gran dinamisme cultural i social per a totes les edats, un focus d’interès atractiu per als visitants i un orgull per als barcelonins.

¿Quina sent que és la seva ciutat? ¿Què és el que més troba a faltar? Tinc la gran sort de sentir-me completament a casa on em trobo ara: el meu primer fill va néixer a Girona, i el segon a Barcelona, durant la pandèmia. Gràcies a la meva família i a la meva feina, cada dia descobreixo i redescobreixo aquesta ciutat amb noves mirades.