Així traurem les escombraries en el (no tan llunyà) futur

Els missatges són de vegades contradictoris. D’una banda, l’Administració demana més i millor implicació en el reciclatge perquè la Unió Europea pressiona en matèria de medi ambient, i perquè així ho requereix la supervivència del planeta. Però de l’altra, al supermercat es pot comprar una bossa de magdalenes embolicades en el seu propi plàstic. És a dir, responsabilitat a una mà, consumisme desencadenat en l’altra. La gestió de residus no és només què fer amb el sobrant, com succeïa fins ara. El futur dicta una acció compartida, des de la fabricació fins al gest últim de treure les escombraries. Així gestionarem la porqueria al segle XXI.

Barcelona ha presentat aquest dilluns els detalls del nou contracte de neteja de la ciutat. Al marge de les xifres de vertigen (és la partida més gran del consistori amb gairebé 300 milions anuals, el 10% del pressupost municipal), dona algunes pistes de cap on ens dirigim en matèria de gestió de residus, tot i que falta entrar al gra fi perquè les empreses que han guanyat el concurs no començaran a treballar fins a mitjans del 2022. D’entrada, queda clar que s’intenta atallar una de les queixes més recurrents en tot el que té a veure amb el manteniment de la ciutat: el soroll, o el que és el mateix, aquests herculis vehicles que irrompen en plena matinada. En aquesta nova era, el nombre de cotxes elèctrics passarà del 20% al 65% de la flota total. Faltarà, això sí, fer el salt als grans camions, sector en el qual la tecnologia encara no permet recórrer a les bateries.

La plantilla material

El tipus de camions ve condicionat pel model de recollida, ja que en el dia d’avui encara s’imposen els contenidors. A la capital catalana n’hi ha un total de 26.192, entre orgànic (5.286), paper/cartró (3.190), envasos (3.190), vidre (3.114) i restes (11.422). A poc a poc s’aniran introduint canvis. Primer la distribució. Els destinats a les restes es reduiran un 17% mentre que els de recollida selectiva creixeran un 25%. I, després, un canvi de posicions sobre el terreny de joc: l’orgànic es col·locarà juntament amb els de reciclatge i no al costat del calaix de sastre en el qual s’ha convertit el contenidor gris. Una manera de dir a la ciutadania que el de la tapa marró també allotja escombraries reutilitzables.

Els contenidors han canviat de forma i de material (hi va haver un temps en què eren de ferro i no cremaven amb tanta facilitat...), però la funció ha sigut sempre la mateixa. I allà hi ha l’arrel del problema: s’han convertit en abocadors oberts de sol a sol i els 365 dies de l’any. Són, per tant, un temple de la impunitat, ja que ningú controla el que un diposita dins d’una bossa. Això té moltes solucions. La primera és la responsabilitat ciutadana. Però posem per cas que ni hi és ni se l’espera. Dues opcions. La primera, contenidors intel·ligents. La segona, la preferida, la recollida selectiva porta a porta. Sembla, no obstant, que al final serà una barreja de totes dues.

Res de nou

El porta a porta funciona a Catalunya des de principis de segle. Es van estrenar Tiana, Tona i Riudecanyes i l’èxit és un fet objectiu. En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, només dos dels 36 municipis (els que recullen les escombraries finca per finca) compleixen el nivell de reciclatge que exigeix la Unió Europea, que el 2020 era del 50%. La capital catalana, per exemple, està sobre el 38%. El barri de Sarrià aplica la recollida porta a porta (de vuit a deu de la nit) des de fa dos anys, i en els primers sis mesos, el plàstic va passar del 34% al 71% i el cartró i paper, del 30% al 54%. Abans que acabi l’any s’incorporen a aquest sistema Sant Andreu, Horta i Sant Antoni.

Aquest últim, a més, i tal com ha avançat el consistori, incorporarà els primers contenidors intel·ligents, que no són cap altra cosa que el recipient de tota la vida al qual s’afegeix una andròmina que permet que només s’obri prèvia identificació de l’usuari, cosa que permetrà calibrar el seu nivell d’implicació en la causa. Això, en un futur no definit, hauria de tenir premi en forma de beneficis fiscals (rebaixa en l’impost de recollida municipal d’escombraries, de la mateixa manera que utilitzar els punts verds també genera descomptes) per a les zones més compromeses amb el medi ambient i que Barcelona pugui arribar al 55% de reciclatge el 2025 i estalviar-se una altra multa d’Europa (la del 2020 està per arribar).

Vells hàbits

Però pot tenir un efecte ‘bumerang’ i que comenci a aplicar-se el pagament per generació de residus, és a dir, el cobrament al ciutadà en funció del seu comportament a l’hora de rebutjar residus, controlant el pes i volum de les escombraries per llar. Això, no obstant, no està en cartera, tot i que sí que hi ha altres municipis que ho apliquen. Com tampoc ho està recuperar hàbits de la Barcelona anterior als anys 80, quan les comunitats de veïns havien de fer-se càrrec de la neteja de la seva vorera mentre que l’ajuntament feia el mateix amb el carrer.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

En qualsevol cas, l’aposta del consistori no sembla ser la dels contenidors intel·ligents i sí la del porta a porta. Tot i que, a preguntes de la premsa, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha admès que no hi ha un calendari d’implantació per a la resta de districtes. A l’acabar l’any seran quatre els barris amb aquest servei. D’un total de 73. I amb l’objectiu, compartit amb aquest diari fa un mes, que el 2025 la presència de contenidors al carrer sigui testimonial. «Però tindrem ocasió de continuar parlant d’aquest tema perquè falten molts mesos perquè el nou contracte comenci a funcionar», ha remarcat l’alcaldessa Ada Colau, esmorteint el titular. De tota manera, si es manté aquesta voluntat que en quatre anys el porta a porta sigui majoritari, sorprèn que a hores d’ara no hi hagi alguna cosa més sòlida per avançar en aquest sentit.

Així les coses, Barcelona va directe a un canvi d’hàbits en el sacre art de treure les escombraries: baixar-les només a la nit i de manera fraccionada (avui això i demà allò), aprendre bé què va a cada bossa (que no contenidor) i, qui sap, reflexionar sobre l’embalatge excessiu i la vida (i mort) dels productes.