Barcelona surt a comprar el seu primer dissabte amb els comerços oberts en dos mesos

Els accessos del mercat dels Encants estaven envoltats des de primera hora del matí per una cua serpentejant de persones esperant per poder accedir al recinte. «No sé per què hem matinat, per a això continuo dormint», li diu un fill al seu pare mentre esperen. A l’altre costat del reixat la gent recorre les parades, amb la cridòria d’ofertes de banda sonora i la cançó «Yo soy aquel», de Rafael, sonant pels altaveus d’un lloc de llenceria femenina pròxim. 

A pocs metres dels Encants, el Josep i l’Eva surten de l’hipermercat del centre comercial Glòries amb un joc de paelles nou. Han fet la compra de la setmana i «ja que està obert, donarem una volta», afirma el Josep. «Potser em cau alguna cosa pel meu sant», afegeix. Diverses botigues han vist en aquella efemèride més aviat el coincident Dia del Pare un ganxo i ofereixen descomptes. És estrany l’aparador que no tempta amb algun tipus de rebaixa. 

«M’esperava més gent a primera hora, la veritat», reconeix una voluntària que recull aliments per donar a la porta de l’hipermercat. Moviment, però no aglomeracions, és l’equació que es repeteix tant a Glòries com a Diagonal Mar. Entre una gran superfície i una altra discorre l’avinguda Diagonal amb una estampa més primaveral que d’hivern. Ciclistes solquen l’asfalt a un costat i un altre de la via, amb el carril central nombrós amb dues manades de patinadors, que comparteixen vorera amb els gossos que han tret a passejar els seus humans.

«Tot és tan avorrit amb això del virus»

La Mercedes, la Maruja i la Berta són tres jubilades que han vingut des de Martorell a passar el matí comprant. Han fet el camí invers al de molts barcelonins i han aprofitat el primer cap de setmana amb el confinament comarcal aixecat per anar d’excursió a la capital. «Per fer alguna cosa diferent», explica la Berta, erigida com a portaveu. «Tot és tan avorrit amb això del virus», afegeix.

Al seu costat hi ha un pare recolzat en una barana esperant a la porta d’una firma de roba amb les seves dues filles, assegudes a terra. Tota cadira o banc on es pugui descansar de la fatiga del comprador (o acompanyant) està precintat amb l’objecte de l’emergència sanitària. Malgrat que no hi ha controls d’accés al centre comercial, no costa respectar les indicacions de «mantenir una distància de dos metres amb la resta de persones», tal com diuen diversos cartells. 

Sol i vermut

Notícies relacionades

Els Comuns exigeixen a Collboni que doni prioritat als promotors socials d’habitatge i Valls defensa implicar el sector privat

Barcelona dona llum verda inicial al trasllat del parc de bombers a l’avinguda Sarrià i a la nova Escola Entença

L’excepció és la multitudinària cua per entrar a una popular botiga de roba, especialitzada en preus baixos. Es produeix la mateixa estampa a la botiga que aquesta mateixa firma té a la plaça Catalunya, on el servei de seguretat ha hagut de partir la cua en dos per permetre el pas al transeünt. ¿De quant és l’espera? Encongiment d’espatlles per part del vigilant de seguretat com a resposta. A simple vista no avança gaire ràpid, ¿val la pena? Un altre encongiment d’espatlles per part d’un grup de joves en vista la pregunta.

La Meli i la Sandra, mare i filla, han aprofitat l’excusa de les compres per passar el dia juntes. «Buscava una cosa alegre perquè estic una mica farta de tot», afirma la Meli. «Al final ens hem comprat el mateix vestit totes dues», afegeix. «No és la primera vegada que passa», reconeix divertida la Sandra. Aquestes dues barcelonines han sigut de les matineres i al punt del migdia, amb un Portal de l’Àngel bastant freqüentat, ja pensen en el ritual del vermut. «Ara prendrem una cerveseta, que el meu marit ja és a casa per fer el dinar. Així que a taula parada», s’acomiada la Meli.