Barcelona vol reactivar la Rambla però ajorna la gran reforma de 44,5 milions

En el dia d’avui, es pot dir que la data que la Rambla vegi culminada la seva esperada reforma és encara gairebé tan incerta com el final d’obres de la Sagrada Família. De fet, l’eix més icònic de Barcelona espera amb infinita paciència l’inici d’aquesta remodelació que la posi al dia i la reconciliï amb la ciutat. Però el govern municipal d’Ada Colau continua dilatant els temps abans de donar-lo al botó d’’on’ de la gran reforma –que costarà més de set anys i 44,5 milions d’euros segons el pressupost estimat aquest dimarts–, mentre promet plans de reactivació (ja vigents) per la via economicocomercial i cultural. Fins i tot aspira a guanyar veïns per a l’ara inhòspit vial molt abans de moure una pedra.

Per al 2021, només es plantegen actuacions de manteniment dotades amb uns 150.000 euros, i preparatius per eliminar els 11 llocs que abans van ser d’ocellaires. L’ajuntament ha cancel·lat per segona vegada en una setmana la roda de premsa per detallar les novetats sobre la Rambla, que han transcendit finalment per amb l’aprovació inicial del projecte executiu d’obres en el marc de la comissió d’Ecologia Urbana, amb el vot favorable de tots els grups excepte de Barcelona pel Canvi. Però els partits de l’oposició han criticat durament la tinenta d’alcalde d’Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, que el projecte executiu arribi sense un calendari tangible per emprendre el projecte i sense dotació pressupostària per assumir ni tan sols el primer mos a aquests 44,5 milions. Una cosa que xoca amb el clar impuls, per exemple, les ‘superilles’, han lamentat.

Es pot recordar, que després del llarg part participatiu per a l’avantprojecte elaborat per l’equip km.ZERO, que va ser presentat a finals del 2018, es va donar un termini d’un any per a l’inici de les obres, al qual seguiria una altra demora anunciada a principis del 2020, i una més ara, ja que es confirma que aquest 2021 no hi haurà encara moviment, referent a les cinc fases de treball previstes, que havien d’arrencar en el tram final (Drassanes) i durar uns set anys. El comptador instal·lat per Amics de la Rambla en l’eix va superar la setmana passada els 1.750 dies des que esperen la transformació forjada ja el 2016. La pandèmia ha servit amb safata les noves demores, tot i que alguns operadors creuen que aquests mesos de Rambla deserta haurien sigut un moment idoni per posar de cap per avall la zona.

Dinamització que no agrada gaire

En pla salomònic, el comunicat de l’ajuntament sobre la Rambla mira d’acontentar els que urgien a la reactivació econòmica, davant un panorama comercial desolador des de fa un any, sense gairebé visitants. I constata que gran reforma s’encarrila només amb la ja anunciada supressió dels 11 fallits quioscos turístics que abans van ser ocelleria, que alliberaran espai de passada. «Ara s’iniciaran els tràmits administratius perquè la retirada sigui efectiva».

Per a la resta de l’any, a nivell urbanístic només s’afronta «la reparació generalitzada del paviment actual per valor de 150.000 euros durant el segon semestre, la millora puntual de zones d’asfaltatge de vials, la millora estètica de diferents armaris i volums existents al passeig o les millores d’il·luminació i plantació del verd en diferents punts».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Molles de pa, de moment, comparat amb els plans de futur: la reducció a 3,5 metres d’ample del carril de trànsit en cada lateral (serveis i veïns), l’ampliació de les voreres laterals i en menor mesura la central, la millora de la connectivitat Gòtic-Raval amb places en encreuaments estratègics o la repavimentació, entre d’altres.

A l’«estratègia» de potenciar comerç i cultura (sobre la qual porten mesos sumant petites iniciatives i que alguns partits han considerat més teòrica que amb cos), afegeixen ara aquest ímpetu a guanyar veïnat. La idea és fer-ho protegint l’ús residencial dels pisos (per evitar que exerceixin d’oficines i magatzems) mitjançant eines de regulació urbanística, a més de la possibilitat d’adquirir finques per potenciar aquest ús i desplegar recursos municipals per conèixer la situació del parc de vivenda i protegir els inquilins i les seves condicions de vida».