Canvi urbanístic
Barcelona suma 805 llicències de canvi d’ús de local a vivenda en 5 anys
La pandèmia va frenar l’activitat uns mesos, però la demanda d’aquestes llicències continua creixent davant la falta de pisos
L’ajuntament busca l’equilibri entre guanyar domicilis i preservar el teixit comercial dels barris
El 2020 va deixar, entre altres llegats, la prioritat per a milers de barcelonins de comptar amb una llar amb terrassa, jardí, balcó o almenys bones vistes. Però la realitat immobiliària de la ciutat, amb la vivenda pels núvols, fa que el preu sigui el principal condicionant de moltes persones a l’hora de comprar o llogar un espai per viure, per la qual cosa els locals de planta baixa amb possibilitat legal (o no) de reconvertir-se en vivenda segueixen a l’alça. L’ajuntament ha legalitzat el canvi d’ús en 805 casos en els últims anys, tot i que encara són molts més els que s’utilitzen com a domicili sense cèdula d’habitabilitat ni possibilitat de regularització. Ni la pandèmia ha canviat aquesta tendència residencial a la capital catalana, que podria incrementar-se amb força davant la quantitat de negocis tancats que deixarà la crisi sanitària.
L’interès per convertir locals a peu de carrer en pisos ha crescut en paral·lel a la recuperació econòmica i del sector immobiliari iniciada des del 2015. Aquell any les llicències concedides al respecte pel consistori van ser 114 (davant les 63 del 2013), que van continuar augmentant en els anys posteriors fins als 208 expedients positius el 2019. L’any passat, el confinament i l’alentiment dels tràmits administratius va deixar en repòs aquestes operacions, però no va avortar la tendència. De fet, les peticions van recuperar el ritme des de l’estiu, amb un saldo de 131 llicències fins al final de l’any, expliquen a aquest diari fonts municipals.
En els dos últims anys, el districte al capdavant en aquest tràmit ha sigut Sants-Montjuïc, que en va sumar 25 en l’anòmal 2020, multiplicant per quatre els casos a Ciutat Vella, per exemple. Lògic, perquè el centre de la ciutat continua tenint una densitat d’establiments comercials més gran, mentre que en districtes més perifèrics els negocis a poc a poc es concentren en els grans eixos i gairebé desapareixen de molts carrers secundaris o poc transitats. És llavors quan, davant una conjuntura de desús, el canvi es fa més viable.
Molts requisits
Es pot recordar que els passos a seguir són llargs i necessiten consulta tècnica prèvia (un arquitecte sol gestionar el procés) i administrativa. Perquè a més de comptar amb les necessàries característiques d’habitabilitat (espai, ventilació i proporció de façana) que marca la Generalitat, l’ajuntament emfatitza que no poden ser en zones de Barcelona afectades per plans urbanístics al respecte, ni incrementar la densitat de vivenda admesa per la qualificació que tingui el sòl. Si es compleixen aquests requisits, l’article 255 de normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM) estableix que els locals de planta baixa poden passar a utilitzar-se com pisos.
Així, des d’Urbanisme destaquen que el govern municipal està prioritzant la creació de vivendes assequibles, no només amb noves promocions, sinó «amb fórmules diferents que passen per reconvertir baixos». La mateixa font afegeix que el consistori vetlla per supervisar-ne el compliment. El 2019 hi va haver 118 expedients sancionadors.
El repte és trobar l’equilibri entre la preservació del model comercial de barri i la necessitat de vivenda, regulant-lo. Com exemples, la modificació del PGM aprovada inicialment accepta aquest canvi a carrers del centre de Gràcia que no siguin eixos comercials i condicionada que siguin pisos de protecció. I en el cas del 22@, en els àmbits de zona de vivenda a consolidar es proposa admetre la vivenda en planta baixa combinada amb l’activitat comercial, detalla. Associacions de comerciants ho contemplen en zones on els negocis no quallen, i fins i tot els administradors de finques suggereixen facilitar els tràmits per poder «guanyar vivenda de lloguer».
Entorn d’aquest fenomen urbà creix l’especulació, ja que molts casos que no poden legalitzar-se exerceixen d’infrapisos. Els portals immobiliaris, com va informar aquest diari el febrer del 2020, donen fe que es venen i lloguen fins i tot així, més barats. I amb cèdula disparen el seu preu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- MOBILITAT COMPARTIDA Territori estudia tres opcions per a l’estació d’autobusos a la Diagonal
- Motociclisme Ezpeleta, el ‘senyor dels circuits’, per fi al podi
- La temporada blanc-i-blava Darder, d’ídol a "traïdor"
- Tribunals L’advocat de Rubiales el desmenteix en el cas de la Supercopa
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- Repressió en l’esport L’Iran reprimeix esportistes d’elit
- Futbol Cheddira i la gran esperança
- CONSEQÜÈNCIES D’UN CALENDARI SATURAT La UEFA monitoritza totes les lesions que torturen el futbol
- Crònica rosa Sexe, mentides i cintes de vídeo (a l’espanyola)