La Sagrada Família de Canyelles

Diversos regidors –en tants anys n’han passat molts i de molts partits– van voler treure la tanca, esborrar l’empremtes del crim, però els veïns s’hi van negar. «Volem que es quedi aquí per evidenciar la vergonya», apunta Manolo Sánchez, veterà president de l’associació de veïns, qui recorda que l’equipament municipal (avui inexistent) havia de donar servei, a més d’a Canyelles, on s’ubicaria, als barris de Roquetes, Verdum i la Guineueta. 

Escepticisme comprensible

Escepticisme comprensibleL’acord d’inversió als districtes pactat amb ERC inclou una reserva de 380.000 euros per elaborar el projecte del Centre Esportiu Municipal (CEM) Artesania. Des del teixit veïnal miren amb comprensible escepticisme el compromís. Els ho han fet moltes vegades en els últims 30 anys i el resultat salta a la vista (sí, alguns van voler treure el cartell i d’altres van prometre aixecar el poliesportiu, en 30 anys hi ha hagut temps per a tot). L’octubre del 2008 –ha plogut, també– aquest diari titulava una informació ‘Canyelles tindrà el poliesportiu promès des de fa 18 anys’. «L’obra, que ja té pressupost assignat, s’iniciarà el primer semestre de 2009», deia la informació.

Quan es decideixin a fer-ho tenen clar que, de CEM Artesania, res. «Ens agradaria que es digués CEM María Ángeles Rivas», reivindiquen. El nom i la fotografia en blanc i negre d’aquesta dona centra una altra de les plaques de ‘Recuperem la memòria’ col·locada a la porta de l’associació de veïns de Canyelles, situada a un dels característics blocs que formen el barri, aixecat sobre la Guineueta Vella. María Ángeles Rivas (Rif 1935 – Barcelona 1994) va ser la primera presidenta de l’associació de veïns del barri i es va deixar la pell lluitant perquè reallotgessin de manera digna les persones que vivien a les velles cases quan van ser desallotjades per aixecar el que han aquell moment es va dir Polígon Canyelles (denominació, la de polígon, que des del barri es va lluitar durant molts per deixar enrere). «Aquesta és una zona residencial de treballadors», destaca Albert López, membre de la junta de l’associació. 

Els primers desnonaments

Els desnonaments al barri no van acabar allà, sobra dir-ho. «El febrer del 1972, amb motiu de la construcció del segon cinturó, van ser desallotjades 32 famílies de la Guineueta Vella. El veïnat, després de nombroses assemblees, va aconseguir parar les obres de la Ronda», explica un altre text, acompanyat d’una fotografia també en blanc i negre on es veu un grup de dones davant les màquines, a la tercera de les plaques de memòria col·locades per l’Arxiu al barri, en aquest cas a la Ronda. 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El local de l’associació és segurament un dels més grans de la ciutat. «Hem muntat fins i tot una sala de videoconferències per adaptar-nos als nous temps», apunta López assenyalant una llarga taula ovalada coberta per un hule davant una pantalla de plasma. Està al 27 del carrer de Federico García Lorca. El barri avui dedica també carrers a Antonio Machado, Miguel Hernández, Víctor Jara o Isabel de Villena. Però això també es va lluitar, com tot, aquí.

Quan van fer el barri no li van posar ni nom als carrers. Això eren el bloc A, el B el C... Blocs que es van descobrir malalts de carbonatosis, amb la qual cosa va començar una altra lluita per la seva rehabilitació. Un procés de transformació es troba molt avançat, però encara no acabat del tot. Van per la fase set i és molt evident quins edificis pertanyen a les fases ja executades, pel color de la seva nova pell.