Els dimecres, copistes al Picasso

Dimecres toca copistes al Museu Picasso. Però el centre del carrer de Montcada no és el Prado. A la pinacoteca madrilenya encara se’ls pot veure a les sales amb el desplegament d’artefactes de pintor i davant una de les moltes obres mestres que custodia el museu. Tot i que no totes són susceptibles de ser representades. Allà on hi ha massa gent, davant ‘Las meninas’ de Velázquez, per exemple, està prohibit plantar el cavallet. Hi ha més normes, per descomptat. La mida de la còpia no pot coincidir amb la de l’original. I per obtenir permís cal mostrar currículum i capacitats tècniques. Al Picasso no hi ha copistes, o copistes a l’ús. A tot estirar grups d’estudiants que, amb permís o sense, passegen per les sales amb el quadern i el llapis a la mà. No és que les obres del museu català no valguin una còpia de cavallet, que la valen; és que al carrer de Montcada no hi ha tradició. El Prado va néixer per ser escola i acostar els clàssics als contemporanis de fa 200 anys. El Picasso ho va fer per exprés desig del geni malagueny i com a regal a la seva ciutat d’acollida.

Sense cavallet

Dimecres toca copistes al Museu Picasso. El que dèiem, Picasso copiava. I el que dèiem, Picasso copiava abans de ser Picasso. Amb vuit anys va reproduir ‘Crepuscle al port de Màlaga’ d’Emilio Ocón. Va firmar ‘P. Ruiz’. Abans de la seva arribada a Barcelona, el 1895, a la seva primera visita al Prado va fer el mateix amb dues obres de Velázquez: ‘El bufó Calabacillas’ i ‘El nen de Vallecas’. Va tornar el 1897 i el 1898, i en el registre de copistes del museu consta que es va interessar per Murillo, Ticià i una altra vegada per Velázquez, de qui es conserva la còpia que va fer de ‘Felip IV avi’. També hi ha constància de reproduccions fetes en la seva etapa de formació a Barcelona. Com ara les còpies de l’oli de Mas i Fondevila ‘Estudi’ i de la tela ‘Sant Antoni de Pàdua’ d’un anònim del cercle de Viladomat. Algunes d’aquestes obres que el geni malagueny va calcar abans dels 17 anys, com ‘Felip IV avi’ i ‘El bufó Calabacillas’ i altres originals que va reproduir, com la talla romànica de la ‘Marededeu de Gósol’, es poden veure a l’exposició ‘Picasso. Els quaderns’.

Dimecres toca copistes al Museu Picasso. El centre convida a emular l’autor de ‘Les senyoretes d’Avinyó’, que mai va deixar de dibuixar. Resulta difícil saber el nombre exacte de quaderns que va omplir perquè els guardava com una relíquia. Ni els deixava ni els ensenyava. Es calcula que amb el seu llapis en va esbossar uns 190. D’aquests, 19, els de l’etapa de formació, es poden veure temporalment a les sales del museu. I són el reclam per als aficionats al dibuix. Ja que al Picasso es convida els copistes, però sense cavallet. El que toca és arribar, els dimecres a la tarda, amb reserva prèvia, el quadern a la mà i qualsevol estri de tècnica seca que serveixi per dibuixar. Res d’aigua. La cadira la posa el museu; el talent, els copistes. Omplen l’aforament, reduït, per descomptat, per imperatiu de la Covid-19. Hi ha de tot, solitaris, famílies, parelles, joves, grans i, com no, ‘urban sketchers’. 

Ple de dones

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Dimecres toca copistes al Museu Picasso. Aquesta setmana, com ve sent habitual des del desembre, hi va haver cita. Ple de dones –casualitat afirmen des del centre del carrer de Montcada–. I hi va haver quòrum: en les preferències i els comentaris. Aquests últims unànimes: ‘Sembla fàcil però és impossible’. ¿El què? Fer dos traços aparentment senzills i crear una obra d’art. Les preferències a l’hora de copiar se les va emportar un divertit i deliciós dibuix a ploma, de 1900, en què Picasso s’autoretrata amb el seu amic Carles Casagemas a París perseguint dues noies. Tot i que n’hi va haver que van optar per dibuixar una escultura; ‘La Venus de Milo’, la mateixa que el geni malagueny va retratar en repetides ocasions mentre va ser estudiant de la Llotja. Ho va fer fins a set vegades, com a exercici acadèmic, entre 1895 i 1900. La peça pertanyia a l’escola, i així va ser fins que es va crear l’Escola d’Arquitectura, el 1875, i el seu director, Elies Rogent, va incorporar al centre part de la col·lecció de la Llotja. 

Per emular el geni i els seus set dibuixos venusians o qualsevol dels que hi ha a l’exposició encara hi ha temps. Fins al dimecres 31 de març toca copistes al Museu Picasso.