POBRESA EXTREMA

Una cinquena part dels sensesostre van arribar al carrer durant la pandèmia

  • La Fundació Arrels desgrana les dades d’una enquesta realitzada a 367 persones sense llar de la capital catalana que revela que el 22% no havia dormit mai al carrer abans del març del 2020.

  • Més del 80% dels enquestats asseguren no haver utilitzat les places d’emergència ofertes per l’ajuntament i vuit de cada deu són migrants.

Una cinquena part dels sensesostre van arribar al carrer durant la pandèmia
Es llegeix en minuts

Després de la mort de tres persones que dormien al carrer a la capital catalana en només vuit dies, en plena Europa, al punt àlgid de l’hivern i enmig de la tercera onada de la pandèmia, la Fundació Arrels ha fet públic aquest dimecres un comunicat en què desgrana dades de l’enquesta que va realitzar a finals de novembre a 367 persones que dormien al ras a la ciutat per preguntar-los, entre altres coses, com estaven vivint la crisi del coronavirus. El 22% dels enquestats els van explicar que era la primer vegada que es trobaven en aquesta situació i més del 80% no havien utilitzat les places d’emergència habilitades per l’ajuntament.

Que una cinquena part de les persones que viuen al carrer a Barcelona hagin començat a viure-hi en el context de la pandèmia no és un percentatge superior al d’anys anteriors; sempre que Arrels surt a fer enquestes coneix persones que fa poc temps que viuen al ras, però és una dada que, a ulls de la fundació, «posa de manifest que hi ha mancances en el sistema de prevenció i protecció social». «En el context de pandèmia, el sistema ha continuat fallant, malgrat la crida al confinament, i hi ha moltes persones que han perdut la casa i s’han sumat a les persones que ja estaven en aquesta situació», denuncien des de la fundació.

Deteriorament ràpid

L’informe d’Arrels apunta també que les persones que han començat a viure al carrer des de l’inici de la pandèmia fa, de mitjana, quatre mesos que estan en aquesta situació. «Aquest temps d’estada al carrer pot semblar curt en relació amb trajectòries molt més llargues, però es tradueix en un greu i ràpid deteriorament de la situació de la persona», alerta l’entitat, que adverteix que des del seu centre obert observen des de fa mesos els efectes de la crisi social vinculada al coronavirus: persones que s’han quedat sense feina i sense casa, amb dificultats per accedir als serveis socials i obtenir una resposta ràpida.

Fan també des d’Arrels una necessària radiografia d’aquestes noves persones sense sostre. Vuit de cada 10 persones que han començat a viure al carrer des de l’esclat de la crisi del coronavirus són migrades (un 55% de països extracomunitaris). «El context de crisi consolida un increment de les persones migrades que es troben en situació d’haver de viure al carrer, tendència que hem observat els últims anys (d’un 66% el 2016 a un 71% aquest 2020 i fins a un 78% entre les que fa menys de nou mesos que estan al carrer)», prossegueix l’informe, que remarca també que només l’11% de les persones que viuen al carrer a Barcelona els van explicar que en algun moment es van protegir als equipaments d’emergència que l’ajuntament va obrir des de finals de març per la Covid-19, l’estat d’alarma i el confinament. Segons els resultats d’aquesta enquesta, fins un 83% de les persones entrevistades no van utilitzar aquestes places, ja que, segons indica l’informe, «majoritàriament no donaven resposta a les necessitats i la situació complexa de moltes persones que viuen al carrer». En canvi, prossegueix la nota, aquestes sí que van servir per prevenir noves situacions de sensellarisme: segons l’ajuntament, un 40% de les persones allotjades no vivien prèviament al carrer.

Et pot interesar

Les persones que expliquen que sí que van accedir-hi i van estar, de mitjana, gairebé dos mesos: un 37% a la Fira de Barcelona i la resta en altres espais. Proporcionalment han tingut més accés als allotjaments les dones que els homes (un 19% de les dones i un 9% dels homes); i les persones nascudes a l’Estat espanyol també hi han pernoctat més que les migrades (afirmen haver-hi accedit un 15% de les persones nascudes a l’Estat espanyol, un 10% de les de països comunitaris i un 9% de països extracomunitaris).

La pandèmia per la Covid-19 ha agreujat la situació de les persones que viuen al carrer a Barcelona, i les dones han estat especialment afectades: més d’un 60% afirmen que estan pitjor que abans de l’inici de la pandèmia (un 45% entre els homes).