Radiografia de la vida als carrers de Barcelona

Falta d’una visió global 

«La pandèmia ens ha demostrat que anem tard. Ens ha arribat una crisi sanitària i social com un tsunami i no havíem fet els deures. Existeix un pla estatal de lluita contra el sensellarisme 2015-2020 que va néixer sense pressupost i una estratègia catalana consensuada amb les entitats i redactada des del 2028 en un calaix. Si haguéssim arribat a aquest moment amb aquestes polítiques desenvolupades potser la història seria diferent. És necessària una visió més global com a país per deixar de treballar des de l’emergència», resumeix amb coneixement de causa Ruiz.

Increment del 72% en 10 anys

La precarietat extrema de la vivenda i del mercat laboral feia, molt abans de la pandèmia, que centenars de persones visquessin al caire de l’abisme i entressin i sortissin del carrer, quan aconseguien alguna feina que els permetés pagar-se una pensió. Amb l’actual crisi sanitària i econòmica, no només els és impossible sortir, sinó que noves persones han caigut en aquest abisme. Segons dades d’Arrels, hi ha 4.200 persones sense llar a Barcelona, de les quals 1.239 dormen al carrer. La xifra de les 2.452 persones que durant el 2018 van dormir en algun moment al carrer (recollit en l’esmentat estudi del consistori) suposa un increment acumulat d’un 72% en 10 anys. D’un 45,3% si es prenen només les xifres d’un dia concret, malgrat l’increment d’un 80% de les places en albergs a la ciutat.

Problema europeu

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

El creixement més destacat és el d’homes estrangers de nacionalitat comunitària, que han passat de 343 el 2008 a 933 el 2018. Entre ells, el país d’origen més comú és Romania (438). 

Esperança de vida 20 anys menor

«Viure al carrer mata. pel fred, per la calor, per estar exposats a tot tipus violència...», assenyala el director d’Assís. La mitjana d’edat de les persones mortes al carrer a la capital catalana és de 62 anys, segons Arrels (màxima coneixedora d’aquesta realitat, ja que cada any celebra un acte d’homenatge a les persones en aquesta situació mortes); mentre l’esperança de vida espanyola és 20 anys superior. Un estudi de l’Observatori Hatento, observatori espanyol de delictes d’odi contra les persones sense llar, revelava el 2015 que una de cada dues persones sense llar han patit un delicte d’odi (un 47%).