Pessimistes per la Covid-19 i preocupats per la circulació, els barcelonins donen la seva pitjor nota a Colau

Són temps de pessimisme. O de desgast. O de les dues coses. I les enquestes que es fan als ciutadans ho reflecteixen. El Baròmetre semestral, presentat aquest dijous, dibuixa una ciutat preocupada, i en gran part és per la Covid-19 i els seus efectes, en la salut, en l’economia. L’alcaldessa, Ada Colau, rep la pitjor nota des que està en el càrrec, un 4,3, i queda quarta. La inquietud pel trànsit es dobla respecte del baròmetre anterior.

Segons l’estudi, set de cada 10 barcelonins pateixen per la salut dels seus éssers estimats, i el 55,3% afirma que el context de crisi sanitària provoca estrès en tots els aspectes de la seva vida. Però la llista de problemes principals assenyalats pels enquestats, un dels punts forts del baròmetre, indica que no només per la Covid-19 viuen inquiets els barcelonins. 

El primer problema assenyalat en el sondeig continua sent la inseguretat. És cert que continua perdent manxa: aquesta vegada ho assenyalen en primer lloc de la llista un 12,4% dels consultats, quan al baròmetre del mes de juny, que es va donar a conèixer al juliol, ho feia el 17,% i el mes de desembre del 2019, el 29,1%. Llavors estava molt viva la preocupació per la seguretat ciutadana, després de mesos en què es van succeir morts violentes a la ciutat.

Ara repunta la que suscita el trànsit, que és el segon problema més assenyalat pels barcelonins: el cita un 9,4% del total, quan al juny ho feia un 5,6% (era el cinquè problema) i el desembre, un 3,9%. Les lectures poden variar, però els canvis que ha viscut la circulació a Barcelona en els últims mesos són clars: reducció de l’espai per al vehicle privat, espai guanyat per al vianant, urbanisme tàctic. I l’anunci que en els anys venidors s’estendrà per l’Eixample el model de la superilla. En definitiva, un dels punts forts del projecte del govern de Colau, que s’ha traduït en no pocs col·lapses de trànsit. Per això, indica la lògica, ha de venir la preocupació.

Màrius Boada, director de l’Oficina Municipal de Dades, ha afirmat en la presentació del baròmetre, que en aquest 9,4% poden cabre diferents motivacions: les dels que creuen que hi ha massa cotxes i els que no. Boada ha participat de la presentació del sondeig, que ha anat a càrrec del regidor de Presidència, Jordi Martí i de la regidora de Salut, Gemma Tarafa.

La Covid-19 i les seves derivacions

A partir del tercer problema apareixen indicadors que tenen relació d’algun tipus amb el context de dificultat i incertesa econòmica. El tercer és l’atur i les condicions de treball: un 9% ho assenyalen. Fa sis mesos ho feia un 7,2% i ocupava el mateix lloc en la llista. El quart és ara el coronavirus en si mateix (8,3%), que puja en percentatge respecte al juny (7%), quan va aparèixer per primera vegada en la llista, també en quarta posició. El segueixen els problemes econòmics (7,2%) i la gestió municipal: un 7% dels barcelonins la veuen com el problema principal de Barcelona quan al juny només el 4,7% ho feia.

Que la ciutadania és una mica més pessimista que fa un temps era una cosa esperable. Que la seva valoració de la gestió de Colau ha caigut dona fe la part del baròmetre que recull les notes dels líders dels grups. L’únic que aprova és el cap de files d’ERC, Ernest Maragall, una cosa que ha passat en els últims sondejos. Maragall obté un 5,2, davant el 5,4 que va aconseguir al juny i el 5 de desembre. Collboni segueix en segon lloc amb un 4,7 (4,9 al juny, 4,8 al desembre). Colau cau a un 4,3, la pitjor nota des que va aconseguir la vara de comandament a l’estiu del 2015, quan va rebre un 5,8.

L’alcaldessa va rebre al juny un 4,9 i un 4,7 el mes de desembre, quan va suspendre per primera vegada. La nota que obté en aquest baròmetre la situa en quarta posició, per darrere de la presidenta del grup de JxCat, Elsa Artadi, que rep un 4,4, menys que al juny (4,7). La pitjor nota, un 2,7, és per a Manuel Valls, seguit per Josep Bou, amb un 3. En intenció de vot, els tres primers grups perden manxa respecte al juny: ERC cau del 13,9% al 12,2%; ERC, del 13,1% al 12%, i el PSC, del 9,3% al 8,3%.

Martí ha eludit inicialment la nota de Colau i la preocupació pel trànsit i ha destacat aquesta dada del baròmetre: «Barcelona en Comú guanyaria ara les eleccions». I de passada ha destacat que l’esquerra sumaria bons resultats. Preguntat pel trànsit en concret, Martí ha afirmat que es recullen dues queixes: els que protesten per la congestió de la circulació i els que protesten contra la contaminació i l’excés de cotxes. I ha explicat que es tractarà de diferenciar unes respostes de les altres. Sobre la caiguda de l’alcaldessa, l’ha posat en el context d’una caiguda general de valoracions. «No ho dic només per fer de la necessitat virtut. Crec que el destacable és la intenció directa de vot. Li dono més significació a això que a la valoració de les persones», ha dit, sobre el fet que Barcelona en Comú, ERC i el PSC són les que estan més ben posicionades.

La vacuna

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Un 65,9% creu que Barcelona ha empitjorat en aquests sis mesos, però és una cosa que ha passat en estudis d’anys anteriors i amb percentatges més rellevants. Un 67,7% ho considerava el desembre del 2019, quan, sense saber-ho, vivíem feliços, a uns mesos de ser confinats. Un 61% diu ara que creu que la ciutat millorarà. Tampoc és una cosa extraordinària: ho deia un 63,1% el desembre del 2018 i un 63,3 el maig del 2016.

En el front de la Covid, un 37,1% dels barcelonins afirmen que quan sigui possible es vacunaran; un 29,3% afirma que probablement ho farà; un 15,1% afirma que probablement no ho farà, i un 11,8% diu que segur que no es vacunarà. Un 44% aprecia un deteriorament en la seva salut, ha destacat Tarafa: «És més alta entre els joves, de 18 a 25, i entre les persones grans». El baròmetre preguntava als barcelonins si consideren que la Covid-19 és una conspiració de les elits mundials per retallar llibertats. Un 16,5% està d’acord amb aquesta afirmació.