REALITATS INVISIBLES

Les 50 vides en precari de les vivendes de La Escocesa

  • Als 19 pisos d’aquesta antiga colònia fabril del Poblenou, de propietat municipal, hi viu mig centenar de persones, entre les quals nens, malalts i embarassades
  • A l’octubre el consistori va informar els habitants d’un desallotjament imminent pel mal estat de l’edifici; desnonament per ara parat per la pressió veïnal
  • Les famílies afectades, d’orígens diversos, demanen un reallotjament «digne i definitiu» al barri, perquè els seus fills no perdin l’arrelament escolar
  • L’Ajuntament de Barcelona assegura que «prendrà les mesures que faci falta per acompanyar-los i buscar alternatives d’allotjament», però no dona ni detalls ni calendari
  • Des de la plataforma Ens Plantem Poblenou exigeixen que no s’oblidi ningú en els reallotjaments «sigui quina sigui la seva situació administrativa»
Barcelona     09 12 2020      Barcelona   Valentin y su mujer Ceracela junto a su dos hijos  pendientes en la foto de su mascota  fotografiados en el interior de La Escocesa  una de las naves en el Poblenou donde conviven okupando alrededor de cincuenta familias pendientes de su realojamiento por parte del Ajuntament     Fotografia de Jordi Cotrina

Barcelona 09 12 2020 Barcelona Valentin y su mujer Ceracela junto a su dos hijos pendientes en la foto de su mascota fotografiados en el interior de La Escocesa una de las naves en el Poblenou donde conviven okupando alrededor de cincuenta familias pendientes de su realojamiento por parte del Ajuntament Fotografia de Jordi Cotrina / JORDI COTRINA

Es llegeix en minuts

El Valerian va ser l’encarregat de les pancartes que vesteixen l’acolorida façana principal en les quals es llegeixen missatges com «reallotjament abans que desallotjament» o «totes les vides importen». N’hi ha en castellà, en romaní i en àrab, les tres llengües més parlades en les conegudes com a Vivendes de La Escocesa. Ell és d’origen romanès, però fa 14 anys que viu a Catalunya. Abans de fer-ho en aquesta anteriorment colònia fabril entre el 341 i el 357 del carrer de Pere IV, al barceloní barri del Poblenou, va viure amb la Claudia, la seva dona i la seva filla de gairebé 7 anys a la Mina, al veí Sant Adrià. «Estàvem de lloguer, però sense contracte; i era molt difícil viure allà, ens tallaven la llum, així que vam venir aquí, on tenia un amic», explica l’home al pati d’aquesta particular casa fàbrica semiabandonada, propietat de l’Ajuntament de Barcelona en gairebé la seva totalitat (una petita part pertany a la Sareb, ‘el banc dolent’) en la qual viuen 51 persones, entre les quals set de malaltes, 12 nens i quatre dones embarassades, segons el cens elaborat per Ens Plantem Poblenou, plataforma veïnal que els acompanya.

L’amic a qui es refereix el Valerian és el Gheorghe, també d’origen romanès. Tots dos es dediquen a la ferralla. El Gheorghe explica que viu juntament amb la seva extensa família a les vivendes del recinte des de fa més de dos anys, quan els van desallotjar d’una altra nau ocupada, «una mica més avall», també al barri, sense oferir-los alternativa. «Sense absolutament res», destaquen. Són nou, tot i que aviat seran 10. La Ceracela, la parella del Valentín, un dels fills del Gheorghe, està embarassada del tercer. Els seus dos fills grans són companys d’escola de la nena de la Claudia i el Valerian. 

«Volem que els nostres fills creixin al barri»

Són les cinc de la tarda d’un dimecres qualsevol del mes de desembre i els tres petits arriben a casa de l’escola rondant al costat de les seves mares, amb les molestes mascaretes posades, com qualsevol criatura del barri. Deixen anar les motxilles a terra i es posen a jugar a pilota al pati que comparteixen, davant la gran xemeneia que caracteritzava totes les naus d’aquesta zona industrial del Poblenou. Es distreuen també perseguint un conill que s’amaga entre les plantes, al costat d’algunes gallines. «Volem que els nostres fills creixin al barri, que segueixin a l’escola i no perdin els seus amics», explica la Claudia mentre li col·loca bé el clip als cabells de la seva petita, que s’ha acostat un segon a la seva mare entre joc i joc.

El Gheorghe explica que viuen a Catalunya des de fa nou anys. Primer van viure un temps a Lleida, però de seguida es van instal·lar a Barcelona. «El meu altre fill té un tumor i és a l’Hospital de Sant Pau. Només li demanem a l’ajuntament que no ens deixi al carrer una altra vegada», relata. El missatge és compartit per tota la comunitat. Pràcticament tots els veïns d’aquests 19 pisos apuntalats estan ocupant, i absolutament tots són persones en una situació de vulnerabilitat que resulta evident. 

El més gran del grup, el Gheorghe, l’avi de dues de les criatures, reivindica que el pis el va arreglar tot amb les seves mans. «No hi havia res. Jo li vaig posar l’escalfador, el terra...», explica. Com el Valerian, accepta que si l’edifici no és segur, han d’anar-se’n –«som els primers que no volem que els passi res a la nostra família», remarquen l’evident–, però demanen una alternativa.

El detonant de la mobilització va ser la carta de l’Ajuntament de Barcelona rebuda el mes d’octubre passat, en el qual se’ls comunicava que havien de marxar en 10 dies pel mal estat de l’edifici. «Ens deien que ens feien fora pel nostre bé, però ho feien en plena pandèmia i sense oferir-nos cap lloc al qual anar», afegeix el Valerian. Davant el que semblava un desnonament imminent, es van posar en contacte amb la plataforma Ens Plantem, defensors del dret a la vivenda al barri, que s’ha bolcat en la causa. Després de les primeres accions –les pancartes i, sobretot, el soroll a les xarxes socials– el consistori va anunciar que, de moment, parava el desnonament. 

«Sigui quina sigui la seva situació»

«No demanem només que el parin, demanem que parin les obres del solar del costat, que són les que estan posant en risc la vida dels nostres veïns; demanem una proposta de reallotjament digna, definitiva i que respecti les unitats de convivència del bloc i inclogui totes les veïnes sigui quina sigui la seva situació administrativa i que rehabilitin les vivendes i naus de La Escocesa i es protegeixi patrimonialment el conjunt de la casa fàbrica, introduint les vivendes, una vegada rehabilitades, a la taula d’emergència social», exposen d’una tirada des de la plataforma veïnal.

Fonts municipals donen per tota resposta a aquest diari que les vivendes són «totalment obsoletes» i «es considera que no tenen condicions d’habitabilitat». «L’ajuntament actuarà juntament amb els serveis socials municipals i es prendran totes les mesures que faci falta per acompanyar en tot moment les famílies afectades i per buscar les alternatives d’allotjament que necessitin», conclouen sense concretar quan, on ni com.

Et pot interesar

Quan el consistori va adquirir per 10 milions les tres parcel·les que formen pràcticament la totalitat de la vella fàbrica l’agost del 2017, el llavors regidor de Vivenda, Josep Maria Montaner, va definir l’operació com una «acció concreta contra els processos de gentrificació al barri», ja que, va assegurar, que els antics propietaris tenien prevista la construcció d’entorn 82 habitatges de luxe.

Una altra de les particularitats de l’espai és que a La Escocesa, a més de les vivendes, hi ha una fàbrica de creació on es fan tallers i residències artístiques que pertany a la xarxa de fàbriques de creació de l’ICUB.