BARCELONES
Carmen de Mairena, 'in memoriam'
Una audiosèrie de Storytel reconstrueix en sis capítols la biografia de la cupletista trans
zentauroepp8219134 carmen de mairena201130123928 /
Única i irreverent, icona pop o reina del ‘kitsch’, símbol de la lluita LGBTIQ. Carmen de Mairena va morir el passat 22 de març, als 87 anys, en un hospital barceloní, on havia ingressat amb un quadro de pneumònia sense cap vincle –o això van dir– amb el coronavirus. Estava ja molt delicada, amb prou feines ingeria aliments i necessitava una cadira de rodes des que va ingressar, quatre anys enrere, en una residència geriàtrica. La notícia de la seva mort, en ple confinament, amb tant tancament i menjaclosques pendent, va encendre’s una bombeta al cap de Borja Prieto –músic, guru tecnològic, agitador cultural–, la idea de fer-li un homenatge a través d’una audiosèrie, acabada d’estrenar a Storytel, plataforma digital d’audiollibres, ‘podcast’ i llibres electrònics. Noves formes d’oci.
Van posar-hi fil a l’agulla el periodista Santi Villas, autor del guió, i l’escriptor Bob Pop, la veu que narra els sis capítols de la sèrie, titulada ‘Carmen de Mairena: una vida trepidante, por detrás y por delante’, en una picada d’ullet a les falques hilarants, irreproduïbles en horari infantil, que acostumava a fer servir. Per reconstruir el calidoscopi de la seva personalitat, la d’una cupletista nascuda sota el nom de Miguel Brau Gou a la Barcelona dels anys 30, Villas ha entrevistat el seu cercle més pròxim, les seves germanes, els seus amics i veïns del Raval i algunes cares mediàtiques amb què es va fer des de la seva irrupció a ‘Crónicas marcianas’.
Santi Villas a l’àncora de Drassanes, un dels escenaris vitals de la cupletista. /
Silicona i Super Glue
Quin gran misteri, Carmen. Va debutar com Miguel de Mairena els anys 50, en un concurs de Ràdio Barcelona que patrocinava faixes Jumar, i va continuar després cantant ‘copla’ als cabarets del Paral·lel. Tot i que el seu humor del broc gros i tal com raja convidaria a imaginar-la transparent com un vidre, sense cap doblec, de la biografia que traça la sèrie n’emergeix un personatge complex, amb molt dolor darrere: pallisses, calabossos, la ‘llei de vagos y maleantes’, prostitució. Una figura histriònica a la tele, de burla i conya, adorada no obstant al barri per la seva generositat i simpatia. Diu Villas que el seu pis del carrer de Sant Ramon semblava ‘El Lerele’, la residència de Lola Flores a La Moraleja, perquè hi entrava i sortia tothom, i mai es negava un plat de macarrons a ningú. Carmen de Mairena es va asseure al banc dels acusats en un parell d’ocasions, però en totes dues va sortir en llibertat sense càrrecs perquè només havia llogat habitacions de casa seva a prostitutes, sense tenir res a veure amb una xarxa de proxenetes.
Notícies relacionadesUn dels testimonis més interessants de la sèrie és el de la seva germana Pilar, que explica com la família es va assabentar de l’homosexualitat d’un noi que volia ser artista, esperonat per la passió musical del pare, un aragonès aficionat a cantar jotes. El clan es va assabentar per televisió de la seva reassignació de sexe, a deshora i mal feta, amb injeccions de silicona líquida i Super Glue a les cicatrius.
Carmen de Mairena, irrepetible. El final d’una època, la de la Barcelona més canalla. I una reflexió sobre la fama (o la supervivència).
Una audiosèrie sobre la seva vida en sis capítols
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- INCIDÈNCIA Embús d’escombraries per un canvi en la recollida pneumàtica
- Tributs Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes
- TROBALLES PER AL PALADAR Els refugis gastronòmics de la Barcelona més turística