Núria Marín: «La recuperació aquesta vegada serà més ràpida»

Senyora Marín, si veiéssim dues fotos teòriques de la seva ciutat una de fa nou mesos i una altra d’actual, ¿quines diferències podríem apreciar? Probablement no veuríem un canvi radical, però el que no sortiria a la foto sí que ha canviat. Moltes persones han perdut la seva feina o són a casa per un erto. Aquest és el principal canvi, no només de l’Hospitalet, sinó de tot el país i fins i tot d’Europa. Més enllà de la por que tenim davant aquesta emergència sanitària, s’ha generat una inseguretat tremenda.

¿L’economia ocupa, per tant, el lloc més alt entre les prioritats? Molt alt. Lògicament el principal enemic és el virus i l’emergència és sanitària. Nou mesos després coneixem una mica més com podem protegir-nos individualment i col·lectivament. Sota una perspectiva en positiu, l’horitzó de la vacuna ens porta a poder parlar a curt i mitjà termini. El quid de la qüestió és saber treballar de forma conjunta per explorar els mecanismes per a una recuperació el més ràpida possible.

¿És una crisi comparable a la de l’any 2008? Segons la meva opinió, no. Aquella va ser econòmica i va tenir lògicament un impacte social. Les fórmules de sortida van passar per l’austeritat. Va ser un error perquè va provocar que no tothom avancés a la mateixa velocitat en una crisi molt dura i llarga. Ara ningú veia venir una cosa així i no hi havia experiència de com abordar una situació com aquesta.

¿Pronostica que podrem sortir abans d’una situació tan dura com la que vivim? Crec que sí, sincerament. Aquesta serà una recuperació més ràpida. Abans de la pandèmia, l’economia ja havia agafat ritme, una cosa que a la nostra ciutat també tenia una repercussió positiva. El cop ha impactat de forma molt negativa, però també estic convençuda que no s’allargarà gaire temps perquè la vacunació marcarà, en primer lloc, una recuperació des del punt de vista de la salut. A la qual seguiran l’econòmica i social si tots aportem els recursos necessaris. Crec que s’està fent un esforç des del món local, de les comunitats i de l’Estat. I els fons europeus ens han de permetre, sobretot, agafar velocitat en la recuperació.

En aquesta línia s’emmarca el pacte de ciutat que presenta.  No sé si s’ha d’atribuir a algú en especial. Però el mes d’abril, just després d’unes primeres setmanes de confinament, ja vaig plantejar en un ple, el primer de forma telemàtica, la necessitat de fer el que sempre hem fet en aquesta ciutat. Davant d’una situació de crisi, havíem de treballar tots junts.

¿Hi havia precedents d’una cosa similar a l’Hospitalet? Aquesta és una ciutat que mai ho ha tingut fàcil. No oblidem que va créixer durant el franquisme per l’especulació i llavors estava abocada a ser un suburbi de Barcelona. Gràcies a la feina de tots, de l’ajuntament com a pilot del canvi, però acompanyat des d’un punt de vista polític i també per les seves entitats i ciutadania, ha aconseguit capgirar aquesta situació. Quan es parla de la ‘smart city’, jo prefereixo fer-ho de la ‘smart social city’, una ciutat que vol aprofitar el seu talent col·lectiu.

¿Com es va gestar el pacte de ciutat? El govern municipal va impulsar, lògicament, la idea. Vaig fer una oferta a tots els grups municipals sobre totes les propostes que enteníem que eren necessàries perquè la segona ciutat de Catalunya recuperés el pols. Perquè la dinàmica de treballar units sempre multiplica el benefici. Va ser de sortida una proposta poc reflexionada, però aviat la vam començar a treballar de forma molt àmplia: amb agents socials com els sindicats i empresaris, i altres entitats de la ciutat.

¿Es va convertir així en un gran procés participatiu? Sí, a nivell de ciutat. Ja el 2008, quan vaig arribar a l’alcaldia, vam aprofitar la crisi per repensar l’Hospitalet amb un procés en què van participar més de sis mil persones per definir el nostre futur. Va ser un projecte per marcar quins sectors volíem prioritzar: la cultura amb la idea del districte cultural, el sector biomèdic, el de l’esport... Tot amb el seu vessant econòmic. Venim d’una filosofia de pacte. És evident que hi ha formes diferents de veure la ciutat, però no impedeix que n’hi pugui haver en els temes importants.

Van ser més de 800 propostes concretades al final en 122 mesures. ¿D’on vindran els recursos per a un pla de tanta envergadura? Del mateix ajuntament. De moment, comptem amb el que tenim, farem sí o sí el que ens hem compromès amb recursos propis. Som molt realistes, no estem incorporant recursos que, de moment, no estan assegurats. Si arriben fons europeus, anirem més ràpid; també si arriba aquest fons extraordinari de l’Estat de 3.000 milions que pugui aterrar en els municipis; la diputació també acaba d’aprovar el seu pressupost... I estem disposats a augmentar el nostre deute, que té un nivell baix, i ens ho permet si és necessari. 

On no hi va haver tant consens va ser en el Pla Director Urbanístic (PDU) Granvia, que acaba de rebre dues sentències contràries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest és un projecte que no ha tingut tot el consens local polític, però quant a entitats, a part d’alguna de puntual, les que han defensat la ciutat durant 40 anys de democràcia no han anat en contra. Les sentències no entren a valorar-ho ni a qüestionar-ho, sinó que venen a dir que l’òrgan competent per a la seva aprovació era l’Àrea Metropolitana i no el Govern.

¿Com queda ara amb l’evident retard que es provoca? Sense valorar el tema jurídic, que no em correspon, crec que és un error, perquè necessitem projectes de recuperació econòmica com aquest amb la creació de 20.000 llocs de treball, de generació d’oportunitats, de posar en relleu el sector biomèdic com ho fem amb un clúster de primer nivell... És una llàstima perdre un temps tan valuós per a un pla que enforteix la col·laboració publicoprivada en un espai estratègic, al costat de l’aeroport, en el centre de l’àrea metropolitana. És un projecte emblemàtic, de país, per la seva dimensió. No em resigno com a alcaldessa.

Finalment, la setmana passada es va anunciar la seva compareixença en una comissió del Parlament pel cas de presumpta corrupció que afecta el Consell Esport de la ciutat. Estic disposada a col·laborar amb qui sigui i les vegades que faci falta. Tots els recursos públics que s’han traslladat al Consell Esportiu, que és una entitat al marge de l’ajuntament, estan perfectament justificats, com diuen les auditories i la intervenció general d’aquest ajuntament, que revisa totes les nostres subvencions. Que són moltes perquè treballem a la ciutat amb aquesta fórmula col·laborativa. 

¿Creu que una situació tan límit com la pandèmia fa gairebé obligatori la recerca del consens en tots els nivells de la gestió política? Més que obligatori, crec que és recomanable. Cal ser realistes, perquè no sempre es troba la fórmula del consens. Però el problema és tan greu i estem en una situació tan complexa que hem d’intentar sumar. La fórmula del pacte, de l’acord, és imprescindible en àmbit institucional. Vull posar en aquest sentit l’exemple de la Diputació [de la qual Núria Marín és la presidenta]. Que cinc grups polítics hagin recolzat el pressupost i dos s’hagin abstingut és una manera de fer molt aconsellable. Perquè és el moment de treballar tots junts.

Resoldre l’equació economia-salut ha sigut i és el gran tema de debat. És molt complicat, segur. Qui ha de marcar les prioritats és l’emergència sanitària. Hem de confiar en els tècnics, en els professionals i posar sentit comú en el dia a dia. La salut és l’objectiu principal, però l’economia ha de conviure raonablement amb aquesta idea. A l’emergència sanitària l’han seguit l’econòmica i la social. I aquest és el principal repte, com serem capaços de reactivar-nos.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

En aquest dilema es qüestiona que hi hagi missatges divergents, si no contradictoris, d’algunes instàncies de l’administració com ha succeït amb el Govern de la Generalitat. ¿Coincideix amb la valoració?  Els ciutadans estem bastant despistats. És cert que no és fàcil i jo no tinc la solució, però davant aquesta crisi el país necessita un Govern ferm, no dos, amb idees clares i un missatge únic. Moltes vegades hem vist un Govern dubitatiu, amb missatges contradictoris entre les seves conselleries. Necessitem idees molt clares i molta transparència. Penso també que la política comunicativa no ha sigut la més adequada.

¿En quin sentit? Posaré  un altre exemple d’això. Quan vam tenir un rebrot al juliol [amb el focus al barri de Collblanc-Torrassa], el primer que vam fer va ser una roda de premsa en la qual vaig demanar als mitjans de comunicació que ens ajudessin en la tasca de conscienciació que estàvem en una situació greu i com d’importants eren la mascareta, la distància social i la higiene. I això que llavors no era obligatori l’ús de mascareta al carrer i acabàvem de sortir del confinament.