Adeu al Trueno, el cavall més valent de la Guàrdia Urbana

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha acomiadat aquest dimecres el  Trueno, el líder del ramat de la Unitat Muntada. Un cavall negre que ha prestat 18 anys de servei sense espantar-se, mai. El Carlos, el seu genet, mentre el raspallava per última vegada aquest matí a la quadra ubicada al costat del parc zoològic, amb un nus a la gola, notava que el Trueno s’olorava que alguna cosa passava. «Està estrany». Primer li ha retirat les restes de serradures, després la pols. Li ha desfet els nusos de la cua i li ha pentinat amb la mà el serrell. «Alguna cosa nota», insistia el Carlos, sostenint-li el morro i mirant-lo directament als ulls, envellits pels cabells blancs. Les vides dels cavalls duren tres vegades menys que les dels humans. Però els retirs fan gairebé el mal. Sobretot els d’animals com el Trueno.

«És d’una pasta especial. Mai es posa nerviós. Tots dos hem viscut situacions complicades, d’estrès, en el trànsit o envoltats de gent, i ell sempre ha respost. És el més fiable», recorda el Carlos. Perquè així es mesura el valor dels cavalls, per la seva capacitat de mantenir la calma en situacions en les quals un atac de pànic posaria en risc els ciutadans. «Quan anem a una escola, sempre ve el Trueno, perquè sabem que amb les criatures la situació estarà controlada».  

     

El Trueno va néixer el 1997 a Benasc (Osca). Fill de l’Oficial, un semental pura sang, i de la Tempesta, una euga de la ramaderia de l’empresa Tradisa, al  Prat de Llobregat. Va ser seleccionat el 2001 i presentat a l’alcalde Joan Clos per formar part de la Unitat Muntada, el grup d’agents que patrulla al trot i vigila les zones de parcs de la ciutat. Es diu Trueno perquè la tradició és que el nom tingui relació amb el de la mare. Els dos primers anys, van ser d’entrenament. Una tasca que va assumir el Joaquín. «Els cavalls són espantadissos i la doma sobretot consisteix a amansir-los amb carinyo i estrènyer el vincle amb el genet, perquè confiïn en ell i perquè quan hi hagi una cosa que els sobresalti amb la veu d’aquest n’hi hagi prou per tranquil·litzar-los», resumeix el Joaquín. 

El 2003, a punt de fer els 5 anys, el Trueno, sense gairebé experiència, va ser elegit per encapçalar la desapareguda banda musical. La Unitat Muntada, una de les més antigues, disposava des de fa seixanta anys i fins el 2016, d’una banda musical: una orquestra d’agents que toquen instruments a cavall. Participaven en cavalcades i festes populars com Sant Medir o els Tres Tombs. El Carlos, policia i músic de formació, era el director de la banda, i el seu cavall, per extensió, ho era del grup. «Va ser arriscat posar un cavall tan jove perquè la seva posició, amb tots els instruments a la seva esquena, pot resultar desconcertant. Aquell dia, el Trueno va fer un parell de passos laterals quan van sonar els platerets, i res més». El lloc era seu.

Et pot interesar

El cavall que lidera la banda musical és negre i és l’únic que porta cabeçada blanca. Aquest dimecres, els companys han regalat al Carlos una foto del Trueno lluint el corretjam de gala abans de començar el servei. Aquest ha sigut el primer homenatge, que el cavall s’ha perdut. El segon l’ha protagonitzat enterament, poc abans que el transportista vingués a recollir-lo per portar-lo a una quadra de Berga, on passarà la seva última etapa, de jubilat, pastant amb dos animals més. El Carlos l’ha tret a trotar pel picador i el Trueno s’ha trobat amb els agents de la Muntada en passadís de formació. S’han quadrat al seu pas i l’han aplaudit al final. 

Serà una incògnita comprovar com el Trueno s’adapta al nou entorn. Habitualment els cavalls que es retiren del servei, esperen en una clínica que s’aclareixi el destí en el qual transcorrerà el seu retir. Amb el Trueno aquest pas intermedi va haver de suspendre’s. Es va entristir massa i va perdre diversos quilos. Els veterinaris van aconsellar que es fes una excepció i que tornés a la Unitat Muntada fins que s’aclarís el seu trasllat a Berga. Pocs dies després de portar-lo, i tot i que encara se li veuen ossos punxeguts per darrere, va millorar. A veure com porta a Berga no ser un cavall més, sense cabeçada de gala ni músics a darrere. El Carlos diu que l’anirà a veure sovint.