un boom barceloní

El feminisme per a tots els públics arrasa

Més de 35.000 persones visiten en només un mes l'exposició 'Feminista havies de ser' al Palau Robert

La mostra, comissariada per Natza Farré, ha creat un nou llenguatge visual per denunciar el masclisme

El feminisme per a tots els públics arrasa

JORDI COTRINA

Es llegeix en minuts

Maria Ana carrega el seu petit, que es remou inquiet, en una motxilla portabebès i entra a la primera sala, tènuement il·luminada i pintada completament de rosa fosc com si fos l’úter matern. Llavors, xiuxiuejant a prop del seu caparró, comença a llegir les etiquetes amb dades sobre la violència i la desigualtat que pateixen les dones. La veu materna aquieta el nen, que acabarà adormint-se: «L’hi llegeixo perquè és tot el que no vull que el meu fill sigui de gran», diu.

L’aparent simplicitat de l’exposició ‘Feminista havies de ser’, comissariada per la comunicadora Natza Farré, genera escenes de profund calat com la de Maria Ana i el seu nadó, imatges de complicitat entre mares i filles i expressions d’interès autèntic entre alguns homes que la visiten al primer pis del Palau Robert.

L’exposició sobre la violència que pateixen les dones / JORDI COTRINA

Des que es va inaugurar, el passat 22 de setembre, la mostra ha atret un rècord de 35.000 persones en un mes, la majoria noies joves, però també dones de més de 70 anys amb la gana de coneixement intacte. La mostra anterior, un excel·lent treball de documentació, divulgació i presentació de la desconeguda figura de Clotilde Cerdà, ja va ser un èxit i va reunir 19.000 persones en dos mesos i mig.

No és habitual que el públic s’aturi a llegir els crèdits d’una exposició al final del recorregut, però en aquest cas moltes persones ho fan. Si l’escenografia és important a qualsevol mostra, en aquesta resulta clau per fer arribar el missatge. «Volíem sortir de la visualització tòpica del feminisme –explica una Farré sobrepassada per l’èxit de la seva primera exposició, que li va encarregar la Direcció General de Difusió de la Generalitat–. Sense renegar del lila, la nostra intenció era crear un llenguatge que pogués atraure tota mena de gent».

«A mi ja m’interessava el feminisme, però em vaig decidir a entrar quan vaig veure el cartell, que suggereix una caixa de detergent per netejar el món del masclisme del segle XXI –comenta Santino, un argentí de 29 anys que poques hores després pujava a un avió de tornada al seu país–. Em va semblar boníssim».

Toc humorístic

Són aquest tipus d’idees visuals amb un toc humorístic les que reivindica Farré, que va treballar el projecte en línia, amb un equip de joves dissenyadors, durant el confinament de març: «Cal crear un llenguatge nou per explicar el feminisme del segle XXI si volem arribar a la gent jove i a les xarxes socials. El feminisme va de trencar amb el preestablert i crear coses noves i si des del masclisme se’ns associa amb productes de neteja aquí li donem la volta».

Maria Ana, la mare del nadó endormiscat, considera que aquesta estètica a mig camí entre un anunci de detergent Colón i un altre de compreses, «resulta efectiva per reforçar el missatge de denúncia». Amb ella han vingut Rajane i Tania. Les tres formen part del col·lectiu Dones Brasileres contra el Feixisme, que es va crear després de l’assassinat de la regidora de Rio de Janeiro Marielle Franco el 2018. El seu retrat penja en un tauler d’anuncis al costat del rellotge que compta les dones assassinades a Catalunya des de començament d’any: 9. Tic-tac-tic-tac.

Una de les instal·lacions de l’expo comissariada per Natza Farrè / JORDI COTRINA

La capacitat de l’exposició per connectar amb la vivència quotidiana de les dones és una altra de les claus del seu èxit, en una època en què a Catalunya se succeeixen les denúncies d’assetjament sexual en l’àmbit de la política. Durant el recorregut, hi ha dos moments en què es crea un efecte tap: davant un vídeo amb moments estel·lars de polítics infravalorant les dones (inclosa Cayetana Álvarez de Toledo posant en dubte el lema «no és no» davant els abusos sexuals) i a l’última sala, on una instal·lació amb impressores va escopint els testimonis quotidians que dones de totes les edats escriuen des de la pàgina feministahaviesdeser.cat

Històries personals

Et pot interesar

La Sara i la Nerea tenen 19 anys i han vingut, «abans que ens confinin», perquè van veure l’exposició a Instagram. «És senzilla, va directa al gra i les dades que dona ja les coneixem, però la gràcia és que fa molts anys que s’intenta fer arribar el missatge i aquesta exposició ho aconsegueix», opina la Sara. La jove s’interessa sobretot per les històries personals i celebra que la mostra acabi amb una peça col·lectiva.

No obstant, no totes les dades són tan conegudes. Per exemple, el fet que als productes d’higiene menstrual se’ls apliqui el 10% d’IVA, com si el seu ús fos un luxe. El David, que ha acompanyat la seva dona i la seva filla, no coneixia aquesta dada ni tampoc molts d’altres: «M’ha cridat l’atenció que siguem tan pocs homes. Seria interessant que el públic masculí fes un volt per aquí». Tenen temps, confinaments a part, fins al 29 de novembre.