L'ajuntament només ha captat fins ara 22 vivendes turístiques per a ús social

Només 22 dels més de 9.000 pisos turístics de Barcelona es transformaran, de moment, en vivendes d’ús social. El programa impulsat per l’ajuntament ha tingut de moment escàs ressò, després de diverses setmanes de negociacions. La immensa majoria d’operadors semblen preferir una sortida en el lloguer convencional, malgrat que el consistori garanteix el pagament que va dels 700 als 1.200 euros mensuals, segons les dimensions de les vivendes i el període del lloguer.

La majoria de vivendes pactades s’ubiquen en dos edificis que estaven destinats íntegrament a l’ús turístic. Un a la zona de Camp de l’Arpa i un altre al Poble Sec. En aquest últim cas es tracta d’un edifici al carrer d’Hortes que va ser ocupat per grups delictius i recentment desallotjat. Després d’un acord entre la propietat i l’ajuntament, acolliran famílies procedents de la llista d’espera de la taula d’emergències, on hi ha 500 casos aprovats. Però, en total, hi ha 800 unitats familiars allotjades en pensions a càrrec municipal.

El consistori pagarà de 700 a 1.000 euros per 18 vivendes que s’han llogat per a un any; tres a preus superiors perquè s’han gestionat per a tres anys, i una altra unitat s’ha acordat per a dos anys. De mitjana, i incloent serveis i subministraments, la ciutat pagarà 1.400 euros al mes per pis. Al marge dels dos edificis, només hi ha dues unitats de particulars, a l’Eixample i Ciutat Vella. La regidora de Drets Socials, Laura Pérez, defensa que malgrat els discrets resultats de la iniciativa («són insuficients»), es tracta d’un «primer pas» i confia que més propietaris apostin per aquesta sortida. Insisteix que molts operadors confiaven en una recuperació turística que, vist l’avanç de la pandèmia, es farà esperar.

Beneficis per a dues parts

Per Pérez, el pla de reconversió temporal dels pisos amb llicència turística per a ús social no només és important per a les famílies necessitades d’un sostre estable, sinó que és una sortida per als propietaris que estan mantenint apartaments buits i perfectament equipats per residir-hi immediatament. Un acord que afavoreix les dues parts i dona garanties als amos. Per això, la regidora ha interpel·lat directament la patronal Apartur per demanar la seva implicació. Fonts de l’associació assenyalen a aquest diari que han posat en contacte empreses operadores amb l’ajuntament i que les negociacions haurien d’anar donant fruits en les pròximes setmanes.

Notícies relacionades

Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona

Barcelona proposa a Airbnb un nou conveni més exigent: «Hi ha anuncis en què l’amfitrió es diu James Bond»

No obstant, bona part d’aquests pisos turístics buits s’estan introduint al mercat del lloguer normal (no social), tot i que en molts casos els seus propietaris els intenten fer per períodes temporals de menys d’un any. D’aquesta manera els podrien recuperar com a negoci turístic si la situació del sector millorés a curt termini.

En paral·lel, l’ajuntament explora altres vies amb les vivendes sense ús, igualment complexes i lentes, mentre els desnonaments segueixen a l’ordre del dia. Aquesta setmana n’hi ha 80 de programats, ha lamentat, tot i que el consistori espera frenar-ne la majoria. Pérez ha interpel·lat el Govern central per ampliar la moratòria de desnonaments, i ha reclamat de nou a la Generalitat que assumeixi «amb recursos» les seves responsabilitats en vivenda, ja que «deu» uns 1.400 pisos a la taula d’emergències.