24 d’oct 2020

Anar al contingut

La qualitat de l'aire a la capital catalana

La caiguda del transport públic dispara el risc de contaminació a Barcelona

Trànsit i pol·lució s'acosten a nivells previs al confinament, fins i tot amb el teletreball i els erto

El transport públic creix menys que el cotxe i es queda en un 60% de l'ús anterior a la pandèmia

Michele Catanzaro

La caiguda del transport públic dispara el risc de contaminació a Barcelona

Manu Mitru

Un mes i mig després de la tornada de vacances, el trànsit i la contaminació segueixen lleugerament per sota de l’habitual en aquestes dates a Barcelona. No obstant, la notícia no resulta tan bona com sembla. Els cotxes ja estan en nivells pròxims als anteriors al confinament, tot i que molts empleats continuen teletreballant i d’altres estan en erto o a l’atur, per la crisi de la Covid-19. D’altra banda, el transport públic no aixeca cap: està en un 60% del seu ús anterior a la crisi.

Aquesta caiguda no s’explica només amb la reducció general de mobilitat en temps de pandèmia, ni amb la falta de turistes. El més probable és que una part important d’usuaris del transport públic hagi decidit passar-se al vehicle privat per por del contagi. Si aquesta opció es manté i alhora l’economia es recupera a poc a poc, l’ús del cotxe es podria disparar, i amb això la contaminació.

Contaminació per NO2ena dues estacions de trànsit a Barcelona durant els dies feiners (barres taronja) comparada amb el percentatge de volum de trànsit rodat respecte al mateix període el 2019 (línia blava) i el percentatge del volum de mobilitat respecte al nivell pre-Covid (línia gris) / MIQUEL ORTEGA (CONTAMINACIÓ BARCELONA)

Per això, els experts demanen més mesures per desincentivar l’ús del vehicle privat. Alhora, reclamen a les empreses que es posin a redactar plans de desplaçament (amb horaris esglaonats i premis a la mobilitat sostenible) que incentivin els empleats a acudir a la feina en transport públic.

Menys NO de l’habitual

La contaminació per NO (diòxid de nitrogen) va arribar als 38,7 micrograms per metre cúbic al setembre, segons les dades de dues estacions emplaçades en carrers transitats de Barcelona, que mesuren aquest gas representatiu dels diversos emesos pels cotxes. Aquestes dades són analitzades mensualment per Miquel Ortega, responsable del blog Contaminació Barcelona.

El NO registrat va créixer respecte al de l’últim mes laborable, juliol (31,8). No obstant, va ser inferior al registrat l’any passat al setembre (46,2). Així mateix, la ciutat segueix per sota del nivell anual d’NO que l’OMS considera perillós (40). La mitjana dels últims 12 mesos està en 35,1 en els carrers transitats, gràcies a la contribució dels mesos de confinament. D’una vegada, Barcelona podria acabar l’any dins dels límits saludables.

En la setmana de la tornada a l’escola es va registrar un pic de contaminació (57), però això es va deure sobretot al bon temps que va fer, que va dificultar la dispersió dels gasos, explica Ortega.

¿Fuga cap al cotxe?

El comportament de la pol·lució es va compassar amb el del trànsit de cotxes, com és natural. La mobilitat general segueix un 25% per sota dels nivells de febrer, segons dades de mòbils monitoritzats pel Ministeri de Transport. No obstant, el cotxe està entre un 7% i un 10% per sota dels nivells preconfinament, mentre que el transport públic està en un 43% menys.

No hi ha estudis que afirmin que el transport públic sigui un factor de risc

«La caiguda de la mobilitat es deu probablement als erto i que part de l’activitat econòmica que abans es portava a terme presencialment ara es fa a domicili. Quant al transport públic, la seva caiguda es deu a la por, tot i que hi ha estudis que diuen que no és un factor de risc», afirma Ortega.

El creixement de la bicicleta –l’únic mitjà que supera els nivells anteriors a la crisi– no absorbeix els escapats del transport públic, i el més probable és que aquests hagin pujat al cotxe. De moment, no hi ha estudis públics que permetin quantificar-ne quants, però diversos experts aposten que podrien explicar la meitat de la caiguda del transport col·lectiu.

«El transport públic s’està oferint al 100% o més. Però el nombre d’usuaris està gairebé en la meitat. El dèficit es pot incrementar fortament i això pot acabar afectant fins i tot la plantilla», afirma José Manuel Jurado, responsable de sostenibilitat de Comissions Obreres a Catalunya.

Sense aparences de millora

La tendència a recuperar nivells de contaminació inferiors, però pròxims als nivells precrisi, és semblant a la que ocorre en diverses ciutats del món, segons dades recopilades per ‘The Economist’. Aquest mitjà també va detectar una caiguda del transport públic a la Xina, després del primer pic de l’epidèmia. «De moment, no veiem el canvi de paradigma en la mobilitat que alguns esperaven d’aquesta crisi», comenta Ortega.

Tampoc hi ha aparences de millora. «L’octubre, el novembre i el desembre solen ser mesos dolents per a la contaminació. No m’espero una hecatombe, perquè és difícil que hi hagi una recuperació econòmica immediata. No obstant, crec que superarem el nivell de l’OMS de mitjana mensual», afirma Ortega.

«La nostra predicció és que tardarem un any a tenir el nombre de desplaçaments en transport públic anterior a la crisi. Cada setmana incrementem un 10% respecte a l’anterior», afirma Rosa Alarcón, regidora de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Els experts demanen restar espai al cotxe

La regidora de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, confia en els efectes beneficiosos en la contaminació de la zona de baixes emissions (ZBE), a mesura que s’acabin les moratòries per a alguns vehicles contaminants. No obstant, l’expert Miquel Ortega creu que l’efecte serà més gran, ja que els vehicles en moratòria no superen el 2% del total.

Manel Ferri, cofundador de la Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), aposta per una bateria de mesures de xoc: fer la ZBE més restrictiva, introduir peatges, eliminar l’aparcament gratuït, encarir el de pagament, fer superilles, i activar carrils bus vao d’alta velocitat a la Diagonal i a la Gran Via.

«El trànsit és com el gas: si li dones espai l’ocupa. S’ha de comprimir: impedir físicament l’ús del cotxe», afirma l’expert en mobilitat Pau Noy. Ferri, Noy i Ortega coincideixen en els beneficis de l’urbanisme tàctic per arribar a aquest objectiu amb més rapidesa.

Alarcón no preveu peatges ni canvis en la ZBE, però sí una regulació més gran de l’aparcament. Quant al transport metropolità, confia en la millora de Rodalies anunciada pel ministre Ábalos i que la Generalitat progressi amb la Línia 9 i els carrils bus ràpids.