Uns okupes denuncien activistes provivenda que els van desallotjar per la força

Hores després que la mobilització veïnal evités dijous el polèmic desallotjament de la Maite a la Rambla i forcés un nou acord amb la propietat, no gaire lluny es va viure una situació gairebé antagònica. Alguns dels activistes que havien participat en aquesta protesta, i que van llançar pintura rosa als antiavalots ARRO dels Mossos d’Equadra –una acció que ha generat malestar al cos, que se sent novament a l’ull d’un huracà incòmode–, van acabar desallotjant per la força sis ocupes dels baixos 1r del número 6 del carrer de Sant Bartomeu del Raval. La història és complicada. 

L’Ajuntament de Barcelona, el Sindicat de l’Habitatge del Raval i els veïns del bloc 6 d’aquest carrer van arribar recentment a un acord amb la propietat de la finca beneficiós per a gairebé tothom. Aquest pacte incloïa que sis famílies poguessin continuar vivint a casa seva a canvi d’un lloguer social, que l’amo llogués a preu de mercat quatre pisos més i que els dos baixos, okupats, serien desallotjats –abans de l’1 d’octubre– i completarien el paquet de vivenda protegida pel consistori. 

Un d’aquests baixos ocupat és la seu del Casal Independentista La Galera. En l’altre viuen sis okupes, tres dels quals migrants, algun sense papers. Era beneficiós per a ‘gairebé tothom’ perquè no ho era per aquests últims. Dijous a la nit, cap a les 21.00 hores, uns quaranta activistes de La Galera van irrompre amb màscara –i caputxa en alguns casos– en aquest segon domicili i van comunicar als ocupes que se n’havien d’anar per respectar l’acord. Aquests sis ocupes, no obstant, no volien marxar i demanaven més temps. Dies abans havien repartit un escrit entre els veïns: «Creiem que hem sigut utilitzats pel sindicat i pel casal independentista [...] reconeixem el pacte però sol·licitem que se’ns concedeixi un nou termini per aconseguir una nova vivenda». Els activistes del Casal els van treure per la força. 

«Van entrar com quaranta persones i ens van treure de casa nostra, amb empentes», explica el Gino, que porta les mans embenades, mostra un informe mèdic de les lesions –lleus– i s’identifica com algú vinculat a la mobilització social per la vivenda del barri i com a «projeccionista» de cine a l’Àgora Juan Andrés Benítez, un espai social que medita com reaccionar davant les formes de La Galera. 

«Va ser violència, no pots dir-te antifeixista i després fer això, perquè això també és feixisme, i ho dic amb dolor al cor», es lamentava el Santi, amb rascades als braços. Un d’ells ja ha presentat una denúncia per aquests fets i la resta d’afectats mediten acudir també als Mossos d’Esquadra, que van haver d’intervenir-hi per desfer un tumult que els mateixos okupes desnonats van captar amb el seu telèfon mòbil. En la seqüència s’aprecia com miren infructuosament de tornar a la seva vivenda però els membres del casal els ho impedeixen. 

Notícies relacionades

Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona

Barcelona proposa a Airbnb un nou conveni més exigent: «Hi ha anuncis en què l’amfitrió es diu James Bond»

Segons fonts policials, cap a les nou de la nit van rebre un avís: al carrer de Sant Bartomeu hi havia una baralla. A l’arribar, els policies van identificar els implicats, van comprendre que es tractava d’una disputa entre dos grups d’ocupes veïns i van comprovar que els dels baixos 1r havien sigut expulsats per la força pels del casal. Els agents van informar els segons que si persistien podien acabar detinguts després de cometre un delicte flagrant que atemptava contra els drets dels ocupes. Finalment, els membres del casal es van retirar i els sis ocupes van recuperar la casa. 

El dia va acabar així al revés de com havia començat. Al matí els membres del casal van participar amb altres col·lectius –que temen que aquest últim episodi de Sant Bartomeu perjudiqui la mobilització veïnal contra l’especulació immobiliària que amenaça el barri– i van frustrar el desallotjament judicial que anaven a fer els Mossos. I a la nit, els Mossos van frustrar el desallotjament dels mateixos activistes del casal –sense pintura rosa– i van tornar el domicili als sis ocupes desnonats. El problema de la vivenda s’enreda cada vegada més a Barcelona, i arriba a límits absurds.