Un hivern amb orenetes

De fet, podia veure’s algun exemplar procedent dels seus feus en ciutats veïnes, com un pont a L’Hospitalet. Però el primer niu amb papers d’empadronament barcelonins, que revela un curiós gust per assentar-se als llocs més enfeinats de la ciutat (o ex-atrafegats; potser és aquest el motiu) es va detectar l’any passat al Camp Nou. I aquest any el segon, a la façana del Naixement de la Sagrada Família.

Fa uns dies, l’ornitòleg Ricard Gutiérrez explicava a Twitter que havia vist voletejar pel temple quatre exemplars d’aquesta espècie que no consta a l’atles d’aus nidificants de Barcelona.  El naturalista Eduard Durany, responsable del seguiment de la parella de falcons pelegrí que habita a l’altra façana del temple, ho confirma. El niu es va detectar a l’abril, i aquests quatre exemplars podrien ser la família al complet, després d’haver criat amb èxit en un recolze de la façana gaudiniana més anyenca, apaivagada aquesta primavera del tràfec turístic. Pel que sembla, no té res a témer de tan agressiu veí: la parella de falcons prefereix preses menys veloces i amb més substància que compensin la persecució, com coloms, tórtores, cotorres i estornells. Tot i que les nits de les temporades de migració, afegeix Durany, sembla que els falcons es posen tebis amb les guatlles que creuen la ciutat en silenci i de nit. Vols nocturns de guatlles sobre l’Eixample. Quin descobriment.

Un aclariment sobre el terme ‘oreneta’, per cert. D’aquesta família, en castellà dos membres, les orenetes pròpiament dites (comuna i cua-rogenca) porten aquest nom: les seves tres cosines són cuablanques (la comuna, l’oreneta que nia sota les volades, el sapador i el roquer). En català, en canvi, també són orenetes els dos primers culblancs. I en francès, en canvi, els cinc parents són ‘hirondelles’. Així que potser és acceptable aplicar el qualificatiu d’oreneta amb certa generositat.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

«El roquerol és un colonitzador molt recent dels espais urbans, és bàsicament silvestre», explica Durany. És l’oreneta que pot veure’s al ple hivern en llocs rocosos i secs de tot el territori. Dels habitants naturals de penya-segats, l’últim en interpretar com a llocs on niar els repeus i buits dels edificis de les ciutats, i els carrers com a congostos per on llançar-se a tota velocitat. Abans que ell ja van decidir fer-se urbanes altres espècies rupícoles, com falciots, falcons, cornelles, xoriguers, coloms... 

Que falcons i roquerols decideixin que l’empinada i rugosa Sagrada Família és un penya-segat, un espai natural on criar, aletejar i menjar segurament faria feliç Gaudí, l’arquitecte que fusionava forma arquitectònica, anatomia animal i estructura vegetal. El gir dels troncs dels baladres a les columnes de la nau central, bases de tronc de sequoia a la façana de la Passió, fulles de magnòlia al sostre de les escoles. Una arquitectura viva i, a més, habitada.