Mercè sense àngel

Festa major sol ser sinònim de gent als carrers i places. De multituds i aglomeracions. De terrasses plenes i parcs (els que exerceixen d’escenari) a vessar. O millor, era sinònim. La Covid-19 ho està canviant tot, també les celebracions patronals. Aquesta és una Mercè estranya, «atípica, una Mercè de pandèmia», segons el parer de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Una Mercè als antípodes del que venia sent la festa major de la ciutat fins que el coronavirus va arribar per imposar la seva llei. Una Mercè de distàncies i aforaments reduïts. Una Mercè amb horari diürn. I una Mercè ordenada. Res d’abraçades, ni dels estimats ni dels que obliga la falta d’espai i l’excés de gent. Res d’anar per on el personal decideix. Res d’improvisar. I res de pernoctar. Un lloc per a cada participant i un participant per a cada lloc. D’11.00 a 22.00 hores. Entrades i sortides en perfecta formació. Una Mercè sense gràcia, sense encant, sense àngel. Gairebé una Mercè nòrdica.  

Però una Mercè, al cap i a la fi. L’esforç de l’ajuntament per mantenir la festa ha sigut titànic. Hi ha espectacles. Molts. De tota mena i condició. Però cal anar amb previ avís. Vaja, que la reserva d’entrada (gratuïta) és un imperatiu. L’aforament és limitat i cal poder seguir la traçabilitat en cas que sorgeixi un positiu de contagi. Però que ningú s’espanti: fins ara cap activitat cultural ha sigut focus de rebrot. A hores d’ara queden molt poques entrades a disposició del personal. I va un prec de l’alcaldessa: «Si es té una reserva i no s’utilitzarà, demanem sisplau que s’anul·li perquè un altre veí o veïna pugui aprofitar-la». La petició té sentit: aquest dijous s’han vist cadires buides a més d’un escenari, no per falta de reserva, si no per escassa solidaritat. Hi ha hagut més d’un que, entrada en mà, ha canviat d’opinió. Ha passat –poc o molt– en diversos espectacles. Ho ha viscut el cantautor Víctor Herrero, que ha hagut de mostrar el seu art en una platea semibuida, i això que la seva actuació feia dies que no tenia vacants per omplir. 

Queixes al Gòtic

El guitarrista i compositor ha actuat a la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova, un dels emplaçaments que debuten en aquesta Mercè de pandèmia. La més descentralitzada de les que s’han programat. Tant s’ha allargat la topografia de la festa major –de la Zona Franca a Ciutat Meridiana, del pati de la Model al parc Güell– que al Gòtic es queixen d’abandonament. Les entitats i comerciants del barri van publicar dimecres un comunicat en el qual, a més de recordar que van ser ells els que anys enrere van recuperar la festa major als voltants de la basílica de la Mercè, denunciaven que en l’actual edició no hi ha «cap activitat de cultura popular de cap classe programada a l’espai del barri Gòtic».

Més sort ha tingut l’Eixample amb un bon nombre d’interiors d’illes reconvertits en petits escenaris improvisats i, de passada, transformant la Mercè en més veïnal que mai. Les actuacions en el que Ildefons Cerdà va pensar com a pulmons de la ciutat i l’afany especulatiu de Barcelona va canviar en espai constructiu han tingut més aforament de l’esperat. Res il·legal ni contrari a les mesures de seguretat, sinó més aviat s’ha tractat d’un tema d’oportunitat: ¿Què hi ha millor que poder disfrutar de les arts escèniques des del balcó de casa? Ha passat. Menys popular ha sigut el que en les últimes Mercè s’ha emportat el títol de pista més freqüentada de la ciutat: la Ciutadella. Ni multituds, ni pícnics improvisats ni jocs infantils a cada cantonada. Al primer parc urbà només s’hi ha pogut accedir amb entrada i amb passeig directe a un dels quatre escenaris aixecats al recinte. Tot un punt desangelat.

Canvis en la tradició

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Amb tot, hi ha hagut gent, com n’hi ha hagut en el Toc de Mercè, al Moll de la Fusta. Nom i escenari nous per a una tradició de sempre. En condicions normals, és a dir, sense pandèmia per enmig, el Toc de Mercè hauria sigut el Toc d’Inici i s’hauria celebrat a la plaça de Sant Jaume, després del pregó de dimecres de Tortell Poltrona i després de la proverbial frase de l’alcaldessa: «Que comenci la festa». Però no. La Covid-19 ho canvia tot, i gegants i bestiari han traslladat calendari i espai. Han ballat davant el mar i després del repic de campanes de final d’ofici. Al migdia. No ha sigut  el mateix, però hi ha hagut l’entrega de sempre.

A aquella hora, s’hauria d’haver fet el Seguici Popular, la cercavila que fan autoritats i totes les comparses de la ciutat des de la basílica de la Mercè a la plaça de Sant Jaume, però no s’ha fet. Com no hi ha hagut castells ni falcons (ni n’hi haurà en tota la celebració). Ni hi ha hagut gent als carrers aclamant la comitiva ni hi ha hagut el caliu que dona la multitud en una ciutat sense problemes d’aforament. La d’aquest any és una Mercè de pandèmia.