24 d’oct 2020

Anar al contingut

UNA FESTA MAJOR INÈDITA

Tortell Poltrona: Riure i plor d'un pallasso

El pregó de la Mercè s'inicia amb la lectura d'una carta enviada per Cuixart

L'acte va combinar la rumba gitana amb un to reivindicatiu i de denúncia

Gemma Tramullas

Tortell Poltrona: Riure i plor d'un pallasso

Ferran Nadeu

Tortell Poltrona va conduir els qui van escoltar el seu pregó de la Mercè a través d’una muntanya russa d’emocions. L’artista, una icona per a tres generacions de catalans, va preparar la seva intervenció en forma d’emocionada carta a la seva mare morta, que es deia Mercè com la patrona de Barcelona. L’acte va tenir el seu contrapunt festiu a ritme de rumba gitana i un marcat to de denúncia de la destrucció del medi ambient, de reivindicació de la llengua i la cultura catalanes, de les dones i de denúncia de la situació dels activistes i polítics presos pel referèndum  de l’1 d’octubre.

Abans del parlament l’alcaldessa, Ada Colau, va fer una llarga intervenció i va afirmar que «aquest és el pregó més difícil de la història». «No serà una ‘festa major’, els carrers i les places no seran plens, però és una reafirmació de Barcelona, de la seva gent i de la seva cultura», va dir. Així mateix, va fer una crida «a la Barcelona de l’amor» i «a somiar la ciutat del futur».

Però el moment era de Tortell Poltrona, que va començar el seu pregó llegint una carta que havia rebut tot just unes hores abans firmada pel president d’Òmnium,  Jordi Cuixart, pres des de fa gairebé tres anys a la presó de Lledoners. Continuant amb un to emocionat, va tocar amb un petit acordió un Ave Maria dedicat a la seva mare i a totes les persones desaparegudes recentment, entre les quals va citar el pare ManelPau Donés i Rosa Maria Sardà.

Els regidors Valls i Guitarte se’n van de la sala al criticar el discurs el rebuig de la llengua catalana

Com si el pregó fos un espectacle i el Saló de Cent la carpa de Circ Cric, el públic anava encadenant emocions, passant de la tristesa a l’alegria. Joan Garriga i els Mariatxis Galàctics van omplir el Palau de rumba gitana i de picades de mans, que ressonaven al Saló de Cent, construït al segle XIV, gairebé el mateix temps que porta el poble gitano a Catalunya.

Per si quedava algú que encara pensa que els pallassos només serveixen per entretenir les xocolatades infantils, Tortell va llegir la definició del seu ofici tal com la va deixar escrita Pompeu Fabra: «’Persona que pel seu captnemiment només pot ser tinguda en compte com a objecte de divertiment’». Ell va preferir el terme «caçador de rialles i somriures».

Caçador de somriures

Tortell portava el seu maquillatge habitual, amb un gran somriure vermell pintat a la cara i, tot i que va començar fent broma amb l’alcaldessa mentre es feia la foto oficial, el seu discurs va tenir un marcat to crític, molt conforme amb el seu esperit anarcocampestre: «¡Som naturalesa», va clamar. També va reivindicar la Barcelona «de la gent que es mou per rescatar persones del mar i per votar». 

Nascut «al poble» de Sarrià el 1955, Jaume Mateu i Bullich va desenvolupar simultàniament la seva vena artística i el seu activisme social i polític contra el franquisme. Al barri va adquirir també el seu sobrenom artístic, en record dels dolços i tortells que repartia quan era ajudant a la pastisseria del poeta J. V. Foix. Amb Montse Trias va crear el Circ Cric, que l’any vinent complirà 40 anys.

La confirmació de la seva vocació l’havia trobat en un viatge a París a bord d’un Citroën 2CV. Allà va trobar un llibre prologat per Federico Fellini en el qual, segons explica en la biografia ‘Animal de circ’, va llegir que el personatge blanc era el pallasso conservador i l’august, el que trencava esquemes. ¿Endevinen amb quin dels dos es va identificar ell?

«Alcaldessa de Barcelona, protegiu vostra ciutat», va dir Tortell Poltrona versionant els Goigs de la Mercè

De la por de les rialles

Durant el seu parlament, va recordar el projecte més important de la seva vida, Pallassos sense Fronteres, una iniciativa que va néixer el 1993 i que ha arribat a més de quatre milions de nens de 116 països. Precisament, en un dels seus números més coneguts fa que un nen sostingui un bomba falsa que al final no explota. No es va tallar i ho va fer als Balcans, convertint la por dels nens en rialles.

Els regidors Manuel Valls (Barcelona pel Canvi) i María Luz Guilarte (Cs) van abandonar la sala quan Tortell va criticar els atacs a la llengua i la cultura catalanes. «Els qui rebutgen la llengua i cultura d’un lloc es pot dir que són uns inadaptats», havia etzibat. I va recitar una tirallonga d’oxímorons: «la justícia és injusta», «l’Estat de dret està tort» i «al Parlament no es parla». La sortida de tots dos va fer que es perdessin l’apoteosi final.

L’artista va versionar els tradicionals ‘Goigs’ de Jacint Verdaguer dedicats a la Mare de Déu de la Mercè a ritme de rumba: ‘Els reis moros tenen plenes / ses masmorres de captius / que al remor de las cadenes / ploren llàgrimes a rius / Dels Captius Mare i Patrona / puix del cel ens heu baixat; / Princesa de Barcelona / protegiu vostra ciutat’. Entre les picades de mans del poc públic del Saló de Cent, Tortell va acabar canviant el vers final: ’Alcaldessa de Barcelona, protegiu nostra ciutat!’