Els conductors de moto compartida no tenen més accidents que els de la particular

«Diuen que som la ciutat de la moto. Fem que sigui cada vegada més una moto compartida i no d’ús individual». Amb aquestes paraules ha iniciat la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, la compareixença que ha compartit aquest dilluns amb el president del RACC, Josep Mateu, i Xavier Cavedo, cap de la Unitat d’Investigació, Prevenció i Accidentalitat (UIPA) de la Guàrdia Urbana. Els tres han participat en la presentació d’una campanya de bones pràctiques dirigida als motoristes, especialment als usuaris de la moto compartida, que, com ha remarcat Alarcón, són els que el consistori prefereix de cara al futur de la ciutat.

La campanya, que porta per lema En moto, zero riscos, fica-t’ho al casc, s’ha elaborat tenint en compte un estudi del RACC, fet amb dades de la Guàrdia Urbana, que, segons ha destacat Mateu, indica que les ràtios d’accidentalitat de les motos compartides i de les motos privades són similars. És una idea que combat visions estereotipades que, portades a l’extrem, parteixen que el conductor del ‘motosharing’ és un perill. Les dades ho neguen.

De fet, Mateu ha assegurat que els conductors de motos de lloguer solen ser més prudents, tot i que també que han d’anar més ben equipats, i evitar «els pantalons curts i les xancletes».  És cert que la imatge del col·lectiu no està associades a un sol perfil: hi ha usuaris de moto compartida que en tenen una particular i combinen l’ús de les dues modalitats.

La campanya consta d’adhesius que figuraran a les motos compartides, que insten a portar casc i guants i a aparcar en la mesura possible a les places de la calçada, tot i que també és legal a les voreres de més de tres metres.

300.000 motos a la ciutat

A Barcelona hi ha 300.000 motos en total. I estan en vigor 7.000 llicències de ‘motosharing’. És a dir, la floto de motos compartides és de 7.000 unitats, totes, motos elèctriques, repartides entre 11 empreses diferents. Durant el 2019 hi va haver a la capital catalana 9.000 accidents, entre un 5% i un 10% dels quals van involucrar una moto compartida. I en què van morir 22 persones. D’aquest total, 14 víctimes eren motoristes. Des del gener del 2020 hi ha hagut nou morts, cinc de les quals eren motoristes. L’últim, el cap de setmana passat.

Es tracta d’un percentatge molt elevat, el dels motoristes morts, i és un dels motius principals de la campanya. Per ara, no s’ha registrat cap mort entre els usuaris de les motos compartides, una cosa que en gran part s’explica perquè són totes models amb una limitació de velocitat a 50 quilòmetres per hora.

Les 11 empreses (d’entrada eren 12) operaven inicialment de forma alegal i van acceptar, a canvi de l’obtenció d’un funcionament regulat, comprometre’s amb un codi de bones pràctiques, la vulneració del qual pot portar que un usuari sigui vetat, o, com diu Alarcón, «expulsat del sistema». 

Els supòsits en els quals això pot donar-se són els següents: conduir amb una taxa d’alcohol superior a la permesa o sota la influència de les drogues; ser responsable de conducció temerària o imprudent; permetre que una persona utilitzi la moto amb la identitat d’un usuari registrat diferent; conduir sense permís de circulació; portar de passatger un menor incomplint les normes vigents, i utilitzar el vehicle per cometre delictes.

Adeu al porta a porta

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Alarcón ha descartat que es puguin plantejar limitacions a l’ocupació de places de pàrquing per les motos compartides: és freqüent que algunes es concentrin en grups per zona. La regidora ha remarcat que són motos les particulars i les compartides i ha recalcat que el que ha de canviar és la mentalitat del que la condueix.

Ha recordat que fa molt temps que els conductors de cotxes van deixar de banda el concepte de porta a porta, que tenen clar que han de pensar on estacionaran el vehicle quan van a un lloc concret de la ciutat. Ara, ha prosseguit la regidora, són els motoristes i fins i tot els ciclistes els que han de recórrer el mateix camí, el de plantejar-se on aparcaran allà on vagin.