CAMPANYA PER LA SEGURETAT VIÀRIA

Els conductors de moto compartida no tenen més accidents que els de la particular

L'ajuntament i el RACC defensen la conducta del 'motosharing', que no ha registrat ni un mort

Alarcón remarca que el consistori aposta perquè el vehicle compartit superi el particular en el futur

zentauroepp55043017 bcn200921171502

zentauroepp55043017 bcn200921171502 / Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust

«Diuen que som la ciutat de la moto. Fem que sigui cada vegada més una moto compartida i no d’ús individual». Amb aquestes paraules ha iniciat la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, la compareixença que ha compartit aquest dilluns amb el president del RACC, Josep Mateu, i Xavier Cavedo, cap de la Unitat d’Investigació, Prevenció i Accidentalitat (UIPA) de la Guàrdia Urbana. Els tres han participat en la presentació d’una campanya de bones pràctiques dirigida als motoristes, especialment als usuaris de la moto compartida, que, com ha remarcat Alarcón, són els que el consistori prefereix de cara al futur de la ciutat.

La campanya, que porta per lema En moto, zero riscos, fica-t’ho al casc, s’ha elaborat tenint en compte un estudi del RACC, fet amb dades de la Guàrdia Urbana, que, segons ha destacat Mateu, indica que les ràtios d’accidentalitat de les motos compartides i de les motos privades són similars. És una idea que combat visions estereotipades que, portades a l’extrem, parteixen que el conductor del ‘motosharing’ és un perill. Les dades ho neguen.

De fet, Mateu ha assegurat que els conductors de motos de lloguer solen ser més prudents, tot i que també que han d’anar més ben equipats, i evitar «els pantalons curts i les xancletes».  És cert que la imatge del col·lectiu no està associades a un sol perfil: hi ha usuaris de moto compartida que en tenen una particular i combinen l’ús de les dues modalitats.

La campanya consta d’adhesius que figuraran a les motos compartides, que insten a portar casc i guants i a aparcar en la mesura possible a les places de la calçada, tot i que també és legal a les voreres de més de tres metres.

300.000 motos a la ciutat

A Barcelona hi ha 300.000 motos en total. I estan en vigor 7.000 llicències de ‘motosharing’. És a dir, la floto de motos compartides és de 7.000 unitats, totes, motos elèctriques, repartides entre 11 empreses diferents. Durant el 2019 hi va haver a la capital catalana 9.000 accidents, entre un 5% i un 10% dels quals van involucrar una moto compartida. I en què van morir 22 persones. D’aquest total, 14 víctimes eren motoristes. Des del gener del 2020 hi ha hagut nou morts, cinc de les quals eren motoristes. L’últim, el cap de setmana passat.

Es tracta d’un percentatge molt elevat, el dels motoristes morts, i és un dels motius principals de la campanya. Per ara, no s’ha registrat cap mort entre els usuaris de les motos compartides, una cosa que en gran part s’explica perquè són totes models amb una limitació de velocitat a 50 quilòmetres per hora.

Les 11 empreses (d’entrada eren 12) operaven inicialment de forma alegal i van acceptar, a canvi de l’obtenció d’un funcionament regulat, comprometre’s amb un codi de bones pràctiques, la vulneració del qual pot portar que un usuari sigui vetat, o, com diu Alarcón, «expulsat del sistema». 

Els supòsits en els quals això pot donar-se són els següents: conduir amb una taxa d’alcohol superior a la permesa o sota la influència de les drogues; ser responsable de conducció temerària o imprudent; permetre que una persona utilitzi la moto amb la identitat d’un usuari registrat diferent; conduir sense permís de circulació; portar de passatger un menor incomplint les normes vigents, i utilitzar el vehicle per cometre delictes.

Adeu al porta a porta

Notícies relacionades

Alarcón ha descartat que es puguin plantejar limitacions a l’ocupació de places de pàrquing per les motos compartides: és freqüent que algunes es concentrin en grups per zona. La regidora ha remarcat que són motos les particulars i les compartides i ha recalcat que el que ha de canviar és la mentalitat del que la condueix.

Ha recordat que fa molt temps que els conductors de cotxes van deixar de banda el concepte de porta a porta, que tenen clar que han de pensar on estacionaran el vehicle quan van a un lloc concret de la ciutat. Ara, ha prosseguit la regidora, són els motoristes i fins i tot els ciclistes els que han de recórrer el mateix camí, el de plantejar-se on aparcaran allà on vagin.

El RACC rebutja els coixins berlinesos en vies de 30 quilòmetres per hora

Josep Mateu ha exposat algunes crítiques del RACC a mesures preses pel govern d’Ada Colau als carrers a fi de retallar espai al vehicle privat, o a guanyar-lo per al vianant, com prefereixi veure’s. Mateu ha afirmat que quan «es va començar a pintar hi havia poca distància entre la calçada i l’espai dels vianants». Pel RACC, ha dit, els canvis es van fer «d’una manera massa ràpida». També ha considerat que els coixins berlinesos, obstacles que frenen els vehicles i els obliguen a reduir la velocitat, resulten perillosos a les vies en què es pot circular a 30 quilòmetres per hora: «Els coixins poden fer malbé els cotxes i porten els motoristes a fer maniobres dissuasòries per evitar-los».