Barcelona estrena dilluns una incerta nova mobilitat

La nova mobilitat és, com va dir Stalin en una ocasió, tot i que per descomptat sobre una altra matèria, «una endevinalla embolcallada en un misteri dins d’un enigma». Entre dilluns i dimarts, finals d’agost i primer de setembre, respectivament, està previst que Barcelona i el seu entorn metropolità recuperin el trànsit de cotxes, l’anar i venir amb metro, l’esperar el bus sota la marquesina, el pedaleig amb bicicleta, el sa exercici d’anar a peu quan és possible i el gastar bateria del patinet, però, vet aquí la incògnita, no se sap gaire bé en quines proporcions. Del Govern de la Generalitat s’esperava aquest dijous alguna concreció sobre com alleujarà les aglomeracions al suburbà (reunions de més de 10 persones, tot i que amb mascareta), sobretot perquè el que passi a partir de dilluns serà només un assaig d’un examen més gran, el de la tornada al col·le a meitat de mes, data que sol estressar el trànsit a Barcelona fins als límits de l’embús. Això s’esperava, tot i que, més o menys, amb la mateixa fe amb què Vladimir i Estragó esperaven Godot.

La portaveu del Govern català, Meritxell Budó, va dir sense concretar gaire que durant les hores punta la freqüència de pas de combois serà tan alta com permeti la xarxa del suburbà. També, que aquest concepte, hora punta, s’ampliarà més enllà de l’habitual. Però la principal solució, es va escudar, està en mans de les empreses, a les quals va demanar que flexibilitzin les hores d’entrada al lloc de treball, se suposa que perquè sigui escalonada, o que, millor, mantinguin el teletreball com a alternativa a la tasca presencial. Va ser simplement una apel·lació llançada a través del micròfon. Dit en llatí, hauria sonat a conjur i l’efecte màgic hauria sigut exactament el mateix.

El repunt dels contagis

El discurs epidemiològic oficial és que l’actual repunt dels contagis es produeix en les reunions familiars, ja siguin trobades vacacionals o postvacacionals. Entre coneguts, les mascaretes no sempre s’utilitzen i, va sostenir la portaveu del Govern implícitament, és més perillós aquest dinar consanguini al voltant de la taula que passar mitja hora colze a colze amb desconeguts dins un vagó. Amb tots els dubtes que tal afirmació pot lògicament generar, el cert és que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha fet la resta perquè així sigui, explica la regidora Rosa Alarcón. Els passamans es descontaminen amb llum ultraviolada i la ventilació transporta compostos viricides, per augmentar l’asèpsia de les instal·lacions.

La qüestió és que dilluns comença la més incerta operació tornada a la quotidianitat i, xifres en mà, les autoritats argumenten que, agradi o no, el metro i, en segon lloc, el bus són les úniques solucions de transport amb capacitat de satisfer la demanda si es pretén arribar a temps a la destinació. El cotxe particular, que va ser la mobilitat que més ràpidament va créixer durant el primer desconfinament, ha perdut espai aquest estiu amb la bateria de mesures que l’Ajuntament de Barcelona ha pres en benefici dels vianants i el seu distanciament social. També l’ha perdut a favor d’un notable increment del carril bici, mitjà de transport alternatiu que és una de les incògnites per resoldre.

Les xifres del pedal

Alarcón, molt prudent, convida a no imaginar Barcelona com una versió corregida i augmentada de ‘Verano azul’ o com una alba d’una nova era a pedals. És cert que la venda de bicicletes ha deixat no poques botigues sense gairebé existències i que la venda de segona mà ha sigut un no parar, però París, recorda la regidora, amb una orografia més idònia i després d’unes inversions molt atrevides, ha aconseguit que la mobilitat a dues rodes i sense moto representi a tot estirar un 9% del total. No està malament, però és una porció petita del pastís. A Barcelona, abans de la Covid-19, la bicicleta va representar en comptades ocasions un 2,5% del total dels desplaçaments. Ara, assolir un 5% ja seria un èxit, perquè és saludable i perquè, tot i que poc, descongestionaria una mica el metro.

159 trens simultàniament

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

L’examen a la nova mobilitat dilluns i dimarts, en definitiva, és al suburbà. Abans de la pandèmia, a la tardor, TMB va aprovar una esglaonada inversió de 400 milions que incloïa la compra de nous i més moderns vagons de metro per substituir els més antics o, ja posat, augmentar la freqüència de pas sense jubilar cap comboi. Això últim és el que passarà almenys en les línies 1 i 5, les més demanades pels usuaris. Un dels objectius fixats, per exemple, és que a la línia L-5, durant les hores de més afluència, passi amb regularitat un comboi cada menys de tres minuts. Durant l’hora punta matinal (que abans començava a les set i ara, per esponjar, a les sis), hi haurà a l’L-5 fins a 35 trens en ruta. A l’L-1 en seran 33. Entre totes les línies, 159. Són xifres sense precedents, possibles, a més, perquè com a conseqüència de la pandèmia no hi ha esdeveniments extraordinaris que obliguin a reservar forces, com els partits de futbol, els concerts o, ben aviat, la festa major de la Mercè.

El de dilluns i dimarts és, en qualsevol cas, només el primer examen. El segon, tota una selectivitat de la mobilitat, està previst per a meitat de mes, quan obrin les escoles.