Divisió a Barcelona pel lloguer turístic d'habitacions

«Regulació hiperrestrictiva»

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, concreta la seva inquietud: «Vam dir que volíem que la Generalitat fes una regulació estricta i restrictiva sobre l’activitat de les habitacions turístiques. Que anés més enllà del que es plantejava, que era fer un decret perquè els ajuntaments regulessin el fenomen». I prossegueix: «Podien decidir quina legislació necessita Catalunya, i la que han decidit és la de la permissivitat i la porta oberta, que Airbnb campi al seu aire. I ens passa la pilota als ajuntaments perquè decidim si s’és restrictiu o no».

Sanz promet una regulació «hiperrestrictiva»: «No ens quedarem de braços plegats i això és un avís per a navegants: no hi haurà barra lliure per a les habitacions turístiques. El que necessitem és posar els pisos amb un lloguer convencional».

Aquesta setmana els rivals de Sanz enviaven un vídeo del ple de novembre en què ella demana que la Generalitat donés al consistori marge per regular. Aquell ple va començar amb la presentació d’un pacte entre BComú, el PSC, ERC i JxCat, a partir d’una iniciativa del grup d’Ernest Maragall, perquè el Govern català deixés a la capital catalana establir els límits que volgués a les habitacions turístiques. La tinenta d’alcalde afirma que ni tan sols està clar si el decret permetrà «regular i anar més enllà» al consistori. Diu que els serveis jurídics municipals no ho tenen clar i ho estan estudiant.

Collboni i ERC

«Estic d’acord que és una mica estrany que ho aprovin a l’agost. És una qüestió de forma. Però en el contingut no és diferent del que demanem. Demanem una regulació per a un fet que existeix, que cal fer emergir i regularitzar. Que ha de comptar amb una inspecció», afirma el primer tinent d’alcalde, alcalde accidental aquesta setmana, el socialista Jaume Collboni, que remarca que hi ha un any de marge per determinar el reglament que estableix el consistori i no veu motiu per alarmar-se. Insisteix: s’havia de regular el que ja existeix.

Una posició similar a la d’ERC, que és el soci aritmètic més probable per a un govern que no té majoria absoluta, fixada en 21 regidors: BComú i el PSC en sumen 18. La regidora republicana Eva Baró remarca que el fenomen de les habitacions turístiques existeix fa temps i «no és menor»: «Parlem de 8.000 habitacions turístiques a Barcelona, on hi ha 9.000 pisos turístics». I no entén les queixes dels comuns, perquè considera clar que s’atorga als ajuntaments la potestat de decidir què fa amb les habitacions: del veto total a no establir cap límit. Baró sí que contempla conflictiu, i és una cosa que també han denunciat Sanz i altres grups, aconseguir una inspecció que funcioni i eviti trampes. Que el propietari en realitat no resideixi al pis, per exemple. Però considera que el més rellevant és que «hi havia consens per demanar la regulació» i que aquesta ha arribat. Baró critica que el govern d’Ada Colau encara no tingui dissenyada l’ordenança  sobre la qüestió.

Veïns desconcertats

Els veïns i les entitats que es dediquen a la vivenda veuen amb un temor considerable la regulació de les habitacions. La FABV no deixa d’estar sorpresa que la regulació s’hagi aprovat a l’agost. La seva presidenta, Ana Menéndez, afirma que la federació de veïns i veïnes de Barcelona està estudiant la norma, però d’entrada el col·lectiu tem que s’obri la porta que milers de pisos passin al lloguer turístic, sense que els veïns hi puguin opinar. També alerta de possibles trampes en l’empadronament i que amb això les habitacions es converteixin en pisos turístics sense llicència. «De fet, no és una regulació, és una desregulació», denuncia Menéndez.

El president de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, un dels barris on hi ha més pressió turística, Jordi Giró, admet que sempre és millor que una cosa estigui regulada, però cita els problemes potencials de la figura: «Tenim més de 700 pisos turístics, si ara ho facilitem tindrem un creixement brutal en aquest sector. No tenim vivenda de lloguer, no tenim vivenda nova. Això podria dificultar el creixement del barri, incentivarem més un terreny en què estem saturats. El tema ens preocupa. Al marge que els preus del lloguer aniran a l’alça». Giró tem alimentar les plataformes com Airbnb.

Oposició frontal dels inquilins

Pel Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera mostra una oposició frontal a les habitacions turístiques i critica que el Govern «canviï les regles del joc amb nocturnitat». «Aquest tipus de regulacions són un colador. Per als municipis serà del tot impossible comprovar si viu al pis qui ho indica el padró. És habitual que es pagui a mitjancers perquè s’empadronin i fingeixin que lloguen habitacions». Palomera creu que si bé un ajuntament com el de Barcelona té els mitjans per elaborar una ordenança, molts municipis no podran fer-ho. La Generalitat, diu, ha d’anul·lar la norma acabada d’aprovar o acabarà «encarint la vivenda».

Diferents opinions en el sector de l’allotjament

Fa anys que el Gremi d’Hotels de Barcelona treu les ungles contra la regulació de les habitacions de lloguer per dies, igual que ha combatut els pisos turístics a les comunitats de veïns. Ara, recolza al cent per cent les tesis de l’ajuntament i que «la ciutat es pugui dotar de les eines legals pertinents per al control de les cases compartides», perquè en cas contrari creuen que s’afavorirà «els grups i màfies que operen a Barcelona comercialitzant l’allotjament turístic il·legal», una cosa que posa «en risc la convivència i qualitat turística». Vaticinen una nova onada de descontrol a l’allotjament turístic, com ja va passar durant anys amb els pisos turístics sense llicència a una lluita a què l’ajuntament ha hagut de destinar molt temps i diners.

En canvi, des de la patronal dels apartaments turístics Apartur, lluny de veure competència, creuen que «és millor que tot estigui regulat» i que ara el consistori, mitjançant una ordenança o un pla urbanístic, decideixi a quines zones i a quin volum, «com amb els altres allotjaments». No entenen la polèmica perquè creuen que la situació d’alegalitat [fins ara] «no era bona per a ningú. Millor que es reguli, es paguin impostos i es porti un registre de viatgers», diu el president, Enrique Alcántara.

Els amfitrions l’avalen amb matisos

L’Associació de Veïns i Anfitrions de Catalunya (VIA), que integra ciutadans que lloguen habitacions a casa seva, no entén la reacció de l’ajuntament, ja que afirma que el Govern ha afegit al redactat final tot el que li va demanar el govern de Colau sobre donar l’última paraula als consistoris. 

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

El col·lectiu està a favor de regular i inscriure’s en un registre, tot i que es queixa que la llicència l’hagi de demanar el propietari de la vivenda, ja que en molts casos són inquilins que fan aquesta activitat per poder arribar a pagar el lloguer i ara es podrien veure desautoritzats. En tot cas, ara demanen a les administracions que facin una campanya informativa sobre les llars compartides, per eliminar possibles prejudicis sobre els allotjaments turístics per aquesta via.

A més creuen que hauria sigut més lògic no autoritzar fins a quatre hostes, sinó la diferència entre el que marca la cèdula i la xifra d’empadronats, diu la seva presidenta, Damaris Rojas. Creuen que d’aquesta manera s’hauria evitat la picaresca de sobrepassar la capacitat real.