27 set 2020

Anar al contingut

La seguretat viària a la capital catalana el 2019

Mapa dels sinistres de trànsit a Barcelona

La Guàrdia Urbana va intervenir l'any passat en més de 10.000 accidents, l'únic oasi dels quals són les superilles i el casc antic

El retrat robot de l'implicat és un home d'uns 30 anys que porta una Honda o condueix un Seat i que pren una mala decisió

Carlos Márquez Daniel / Francisco José Moya

Mapa dels sinistres de trànsit a Barcelona

El factor humà és darrere de més del 90% dels accidents de trànsit. És a dir, en 9 de cada 10 tragèdies viàries, algú va prendre una mala decisió que va tenir catastròfiques conseqüències. Per això les associacions de víctimes porten tant temps intentant que es parli de sinistre, ja que no té res d’eventual o casual que un conductor segui al volant borratxo o que una moto circuli a tota velocitat pel nucli urbà. No és que la gent sigui dolenta, però sí que pren camins perillosos sense ser conscients del mal que poden causar. N’hi ha prou d’observar el mapa dels sinistres de trànsit registrats l’any passat a Barcelona. No hi ha patró, només una immensa taca d’imprudències. Però sí que hi ha alguns esclats d’informació que posen llum a la lluita contra aquesta xacra. Com el paper que tenen les superilles, els carrers 30 o els nuclis antics dels barris. O el perfil més repetit en l’estadística, el tipus de vehicle, els carrers amb més sinistres o l’experiència dels implicats. La xifra bé es mereix una reflexió: només el 2019, la Guàrdia Urbana va intervenir en 10.028 incidents de trànsit, i en 9.251 hi va haver víctimes

 Accidents a Barcelona el 2019

Superilles salvadores

Hi ha una cosa tan lògica com indiscutible: els carrers per on passen més cotxes registren més sinistres per una qüestió de probabilitat. Això té un efecte contrari, és a dir, que el fet de treure vehicles genera zones més segures. Aquesta és una de les filosofies de les superilles, i així ho demostra el buidatge de dades. Tal com es pot comprovar al mapa, la zona d’influència de les illes pacificades del Poblenou i Sant Antoni, les dues úniques que hi ha a la trama de l’Eixample de Cerdà, amb prou feines tenen punts vermells. A l’interior de les nou illes que queden entre Badajoz, Tànger, Llacuna i Pallars, on la velocitat és limitada a 10 quilòmetres per hora (pocs la respecten, però aquest és un altre tema, o no), no es van registrar sinistres l’any passat. Sí que n’hi ha algun en el perímetre. Passa una cosa molt semblant a Comte Borrell, a les portes de Ciutat Vella, un carrer que, comparada amb els altres de perpendiculars a la Gran Via, registra molt pocs accidents gràcies a la nova configuració urbanística. Passa el mateix amb els nuclis antics de Gràcia, Sant Andreu, Sants o Sarrià, on el vehicle privat té el pas restringit. El que hem dit: menys cotxes, menys perill.

ELS CARRERS AMB MÉS ACCIDENTS

Continuant amb aquesta lògica, els carrers més transitats són els que més accidents concentren. Lidera aquesta sinistra classificació la Gran Via (265), seguida de la Diagonal (232), les rondes Litoral (151) i de Dalt (132), totes dues en sentit Besòs, i Aragó (129). Completen el top 10 la Meridiana (124), el vessant Llobregat de les rondes (Litoral, amb 117, i de Dalt, amb 110), Balmes (78) i la B-10 Besòs (76). Són un festival de punts les cruïlles entre unes i altres, ja que les interseccions solen ser el lloc més habitual en què hi ha els sinistres. El 2019, els mal anomenats punts negres, més ben coneguts com a punts de concentració d’accidents, van ser els següents: Diagonal-Sant Joan (27), Aragó-Rambla Catalunya (22), Diputació-Balmes (22), Gran Via-Badajoz (22), Gran Via-Aribau (22) i el costat Besòs de plaça de Tetuan (19). Per barris, i amb molta diferència, se situa en primera posició la Dreta de l’Eixample (1.174), seguida de l’Antiga Esquerra de l’Eixample (565) i Sant Gervasi-Galvany (417). Els que menys presència de la Urbana generen per fer un atestat són Can Peguera (6) i Vallbona (8). 

LES CAUSES

Els atestats i les investigacions de la Guàrdia Urbana confirmen una xifra prou coneguda: més del 90% dels sinistres tenen com a origen una imprudència d’un dels implicats. Per molt que s’insisteixi en el bon estat del vehicle, només en 10 ocasions una avaria va tenir alguna cosa a veure amb un incident viari. En canvi, en 1.497 ocasions hi va haver un conductor despistat, en 1.245 casos la persona no va respectar les distàncies i 1.128 van decidir fer un gir indegut. Quant a les causes indirectes, la calçada en mal estat va estar present en 88 sinistres i en 487 hi va haver un excés d’alcohol. Però en 9.342 no hi va haver cap agent extern aparent, cosa que reforça la tesi, o més aviat la certesa, que algú va prendre una decisió fatal.

 Accidents a Barcelona el 2019

EL TIPUS DE VEHICLE I EL DIA 

Tornem a l’assumpte de l’estadística. El cotxe més accidentat a la ciutat –igual que amb les motos– té molt a veure amb el rànquing de venda. El vehicle més sinistrat a Barcelona és una moto Honda (2.328), seguida d’un turisme Seat (843) i una motocicleta Yamaha (834). De fet, entre la llista dels 10 primers, cinc són motos i copen el 61% del total, quan en el còmput del parc de vehicles censats de la ciutat suposen el 31,9% de la xifra global (263.331 motos d’un total de 827.278 vehicles). Els colors més habituals dels cotxes i motos accidentats són el blanc (4.087), el negre (4.064) i el gris (3.430). Els roses, en canvi, només van estar implicats en set sinistres. El dia de la setmana més tràgic va ser dimecres (1.680), i el mes de l’any, el juliol, amb 947 incidents. El dia de l’any més tràgic va ser el 31 de maig, amb 59 accidents.

 Accidents a Barcelona el 2019

ELS CARNETS novells

Els conductors amb un any de carnet són, amb diferència, els que més apareixen en els atestats de la Urbana. Són 813. De fet, els que acumulen una experiència inferior a cinc anys sumen un total de 3.347, ocupant els cinc primers llocs de la llista de permisos de conducció sinistrats. De la mateixa manera que, equivocadament, es relaciona cotxe vell amb accident segur, tampoc els pilots més veterans són els que més han de passar pel taller o la infermeria després de xocar. En l’apartat de curiositats respecte a l’antiguitat del carnet, en tres ocasions l’afectat acumulava 72 anys. Una altra dada rellevant és l’edat dels implicats. Les sis primeres edats que més es repeteixen estan per sota dels 30 anys. De les 20 edats amb més incidència, de fet, reincidint en el mite de la perillositat dels més grans al volant, la més alta és de 44 anys. Els més veterans, a partir de 60 anys, té un paper gairebé residual en la sinistralitat. I en molts casos pot ser que es tracti de víctimes, ja que les persones grans formen el gruix de barcelonins atropellats.    

Accidents a Barcelona el 2019

PERFIL DEFINITIU

Així les coses, i amb tota la prudència que exigeix tant la probabilitat que brinden les estadístiques com la volatilitat de les dades d’un any per l’altre, els números permeten establir un cert retrat robot de l’accident a Barcelona. Sol ser un home (són el 60,1% dels implicats) d’entre 25 i 35 anys que no fa gaire que s’ha tret el carnet de conduir, que porta una Honda negra o condueix un Seat blanc i que circula per alguna de les autopistes urbanes que encara queden a la capital catalana, sobretot a l’Eixample. Haurà d’anar amb compte especialment els dimecres i els dijous, i en especial, els mesos de maig i juliol. Amb tota probabilitat, no mantindrà les distàncies o es distraurà amb el mòbil, cosa que li portarà catastròfiques conseqüències.

LES SANCIONS

Tot això té la seva traducció sanitària, en nombre de ferits greus (202), lleus (11.630) i morts (22), la seva afectació econòmica (la quantitat de dies de baixa que acumulen els afectats) i, per descomptat, el mal emocional a les famílies. I després hi ha les sancions, les denúncies per prevenir la sinistralitat. En el 2019 es van imposar 347.173 multes per excés de velocitat, 62.418 per saltar-se el semàfor (entre els captats amb càmera i els caçats per les patrulles), 18.729 per distraccions i 7.887 per girs indeguts. També hi va haver gairebé 50.000 alcoholèmies, de les quals 7.117 van ser positives. Tot, amb la idea d’intentar reduir la xifra de gairebé 30 accidents diaris en una Barcelona que diu ser, o d’això presumeix, la ciutat de les persones.