Casa Seat: moure's i disfrutar de parar

La Barcelona en temps de pandèmia és terreny pantanós en termes de mobilitat. Per a qui combrega amb l’ecociutat, els peus, bicis i patinets són la panacea del desplaçament sostenible i, de sobte, asèptic per la seva individualitat. Per a qui funciona a quatre rodes, els jeroglífics pintats per l’ajuntament sobre la calçada són un galimaties que encén la seva ira mentre veu minvats carrils i rutes. I per al sofert usuari del transport públic, la trista nova normalitat implica aguditzar reflexos per distanciar-se dels seus congèneres i d’una invisible i amenaçadora trinxera de virus.  En aquest marc esgotador, aterra a Barcelona Casa Seat, apel·lant a la mobilitat, al futur, i a una «ciutat que es mou». O que ho pretenia fins fa tot just uns mesos.

En aquesta metròpoli semiparalitzada per la Covid-19 i les incerteses, s’agraeix més que mai que encara passin coses. Que sorgeixin novetats. Que hi hagi reclams per als mateixos ciutadans, perquè es mogui un com es mogui, i fins i tot si un prefereix estar aturat, l’edifici del 109 del passeig de Gràcia mereix una incursió en qualsevol moment.

A Casa Seat un podria anar-hi a conèixer o sucumbir davant les novetats de Seat, Cupra o Seat Mó, però la majoria aniran a moltes altres coses: al·lucinar amb l’arquitectura de l’estudi de Carlos Ferrater, capaç de convertir un antic banc-búnquer en una icona visual de vidre curvilini que convida al xafardeig i a entrar a aquest recinte ara diàfan. O a descobrir com l’interiorista Lázaro Rosa-Violán incita el públic a sentir-se al cor d’un cotxe, respirant mecànica i moviment. O a una xerrada, exposició o recital, entre la infinitat d’històries que sense treva (ni vacances) Seat programa gratuïtament. Només es paguen activitats puntuals contractades per tercers.

El visitant potser podrà flipar amb nous prototips de cotxe elèctric i formes de «micromobilitat» individual no contaminant, de propietat o per la puixant modalitat compartida, que han arribat per no marxar.  

Del 1950 al 2020

A l’espai futurista, contrapunt de la marca nascuda el 1950 a Barcelona i tan assentada en les biografies locals des del llunyà i entranyable 600, no li falten tampoc arguments gastronòmics: El seu cafè restaurant, sota el paraigua Ametller Origen Mercat d’Autors, dispara al migdia un menú tancat de 30 euros amb plats de xefs com Nandu Jubany o Hideki Matsuhisa (Koy Shunka) en dos torns, i una carta informal de platerets tot el dia.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Espacialment, l’original hub s’estructura des d’un auditori per a 300 persones (ara menys) al soterrani fins a la seva planta de desenvolupament i oficines, passant per la d’exposició i la generosa zona d’estar. I és que el millor d’aquesta trencadora casa és que tots estiguin convidats a fer-la seva. Sigui com a punt de trobada creatiu o social, com a lloc de ‘coworking’ (obert i sense reserva) o fins i tot com una gran àrea de descans urbà, aïllada de la bullícia però a tocar d’un encreuament clau de la capital catalana. 

La controvertida cantonada –que al final no va ser un hotel– batega amb ganes, a l’espera que la ciutat postpandèmia recobri el pols.