La solitud no és només cosa dels vells

Aquest divendres, mentre el Govern demanava als barcelonins quedar-se a casa, a l’Ajuntament de Barcelona es reunia, per primera vegada després de la seva creació, el Consell Assessor Científic contra la Soledat. És un ens format per científics de referència en els seus àmbits i destinat a la reflexió, l’intercanvi de coneixements i l’elaboració de propostes de mesures i accions a impulsar en una estratègia municipal contra la solitud, que arriba després de comprovar que el sentiment de solitud és una cosa intergeneracional –no està vinculat exclusivament a les persones grans–, i que la crisi de la Covid no fa més que empitjorar la situació. «És, a més, un problema molt invisibilitzat, un tabú. Un dels objectius d’aquesta mesura és visibilitzar-lo; una situació que, a més, amb la Covid, s’ha agreujat: la pèrdua, el dol, l’aïllament...», ha assenyalat en la presentació el nou regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan R. Riera. 

La doctora en Sociologia i assessora de la regidoria, Sandra Escapa, ha sigut l’encarregada de detallar el contingut de l’estudi previ, amb les dades del qual treballarà el consell. Malgrat que Escapa ha insistit que no és el mateix estar sol que sentir-se sol, són fets estretament vinculats, amb la qual cosa la doctora ha començat la presentació amb una dada: a Barcelona el 31% de les llars són unipersonals. Formats per una sola persona. Fa anys que aquesta xifra creix. S’ha passat de les 181.546 llars unipersonals el 2004 a les 205.539 del 2019, cosa que suposa un increment del 13% en 15 anys. Una altra xifra. D’aquestes 205.539, 90.000 persones tenen més de 65 anys (68.701 dones i 21.491 homes). 

Destaca l’estudi específic sobre Parlen els nens i les nenes: benestar subjectiu de la infància a Barcelona, que recull dades com que el 13,2% dels nens entre 10 i 12 anys afirma no estar del tot segur que els seus familiars se’n preocupin, el 22% tampoc creuen totalment que si tinguessin algun problema la seva família els ajudaria i el 26,5% creu que no té prou amistats. La doctora destaca que, pel que fa al fet de no tenir prou amistats, aquesta xifra puja fins i tot més del 35% en els nens nascuts fora d’Espanya i fins al 34% en els nens amb alguna discapacitat o malaltia. «És important analitzar la influència del procés migratori i de la salut per adequar bé els programes», ha afegit Escapa, que també ha apuntat que, pel que fa als adolescents, les persones entre 13 i 19 anys, un 27% assegura que «normalment està sol». Aquesta xifra arriba fins al 41,7% en el cas dels adolescents amb pares immigrants.

Dependència funcional

Un dels col·lectius amb una incidència més gran, tant en el fet de viure sol com en el sentiment de solitud, és el de les persones amb dependència funcional, que solen viure situacions d’exclusió social més altes que la població general. Segons l’enquesta a persones en situació de dependència funcional del 2018, gairebé dues terceres parts (el 62,3%), s’han sentit excloses o que els faltava companyia en els 12 mesos anteriors.

«És necessari repensar la ciutat, també l’espai públic, en termes de prevenció i detecció i treballar en xarxa reforçant la vida comunitària als barris», ha assenyalat el regidor.

L’estratègia presentada aquest divendres busca «oferir serveis i recursos, presencials o virtuals, que orientin i acompanyin les persones davant la solitud, proporcionant eines que ajudin a crear vincles sòlids i de qualitat. Han de ser serveis i recursos presents a tots els barris de la ciutat i accessibles per a tothom, amb especial atenció als nens, adolescents i joves», assenyalen els responsables. Ja tenen algunes iniciatives sobre la taula, com l’ampliació del programa Vincles, portant-lo més enllà de les persones grans. També l’ampliació dels tallers de gestió emocional i acompanyament al malestar emocional en adolescents i joves.

Un altre gran eix, que el regidor ja apuntava al principi, és la sensibilització. Conscienciar la població que la solitud pot afectar persones de qualsevol edat, gènere i origen, lluitar contra l’estigma que genera la solitud i sensibilitzar els professionals de diferents àmbits per facilitar la detecció i atenció de les persones que es troben soles.

Treball en xarxa

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Algunes iniciatives sobre la taula en la línia de treballar en xarxa institucional, amb entitats i amb altres ciutats per intercanviar coneixements i buscar solucions davant el problema global de la solitud és l’organització, el 2022, de la Jornada Internacional contra la Soledat, amb la presència d’administracions locals, i acadèmics internacionals per obrir un espai de reflexió i treball conjunt.

Riera assenyala també la necessitat de revisar protocols i sistemes interns de funcionament i d’organització per remoure inèrcies i promoure les adaptacions necessàries.