Un hotel per a insectes corona el Museu Blau

L’hotel més minúscul de la ciutat acaba d’obrir les seves portes a la teulada del Museu Blau, aquest edifici que pretenia ser una nova icona de la ciutat quan es va construir l’any 2004, amb motiu del Fòrum, i que arquitectònicament ha donat més problemes que un fill adolescent. Que no s’alarmin, vagi això per davant, els moviments socials que estan en guerra contra l’insaciable lobby turístic, perquè l’hotel (així l’anomenen tècnicament els entomòlegs) és per a insectes pol·linitzadors. Acaba de ser inaugurada la coberta vegetal del Museu Blau. És la teulada verda més gran de la ciutat, 7.100 metres quadrats, res menys, i l’hotel ocupa només un petit racó, a escala amb els seus clients, però és fonamental perquè tota aquesta superfície, visitable gratuïtament durant el juliol, és en realitat un gran laboratori amb què es pretenen treure conclusions sobre quines espècies vegetals són idònies per reverdir més si cap Barcelona. Un 20% de les teulades de la ciutat són òptims per a jardins d’aquest tipus.

No s’han de jutjar un llibre per les tapes i, molt menys, la nova coberta del Museu Blau per aquesta vegetació actualment despentinada i groguenca que sorprenia els primers visitants aquest dissabte d’estrena. Repartides en diferents parcel·les es reprodueixen diferents tipus d’hàbitats vegetals autòctons, és a dir, res de frondositats espectaculars. A l’anomenat prat de plantes anuals, per exemple, conviuen borratges, blavets i calèndules, herbes comunes en l’Eixample abans que fos urbanitzat. És un tipus de vegetació, per dir-ho d’alguna manera, que se situa als pisos baixos de la cadena tròfica de la botànica. Creix si no hi ha arbustos o arbres que la deixin sense sol. Quan el bestiar pasturava per la Barcelona rural, cabres i ovelles endrapaven qualsevol arbust que brollés. Això donava una oportunitat a les plantes anuals, que a la primavera llueixen, però ara, a principis d’estiu, s’assequen i concedeixen a la coberta del Museu Blau un to ros una mica pallós.

Després hi ha la llar dels halòfits, molt a tenir en compte per la situació geogràfica de la ciutat. El seu nom deriva del grec i són literalment «les plantes que estimen la sal», com el violer groc de Maó i el vern de mar. Serà interessant comprovar quin s’adapta millor a la brisa de la ciutat per treure conclusions.

Hi ha més parcel·les de secà, com una de dedicada a les oportunistes plantes bulboses, i després hi ha recreacions del que un dia va ser el barri del Poblenou abans de ser intensivament habitat per fàbriques i veïns, un lloc de llacunes poc profundes, amb aigües en ocasions molt pobres en nutrients, la qual cosa no era obstacle perquè hi creixessin algunes plantes avui insòlites en l’àrea metropolitana però que van ser molt comuns, com les orquídies dels pantans.

La coberta del Museu Blau anava a ser presentada al públic al març, però l’estat d’alarma va impedir mostrar-la quan més verd lluia. Ara es podrà pensar que decep, però com a laboratori a l’aire lliure és extraordinari. Cal veure com evolucionarà, una cosa imprevisible vistes les experiències prèvies. Quan es va inaugurar el pròxim parc de Diagonal Mar es va presentar en societat com una zona de passeig sense més aspiracions que proporcionar ombra i un lloc d’esbarjo als humans. Des d’aleshores, no obstant, els ornitòlegs han censat en aquest parc com a mínim 162 espècie d’aus. Algunes fins i tot han nidificat. A vista d’ocell (mai tan ben dit), la ciutat és una altra. De moment, els responsables del Museu Blau han pres mesures per evitar que les aprofitades gavines es facin propietàries d’aquesta nova teulada. Ja ho han intentat. Es tracta, cosa que no és fàcil, de recrear un hàbitat gairebé extint en aquestes coordenades geogràfiques.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

L’hotel d’insectes, que semblarà una excentricitat, té per objectiu poblar de pol·linitzadors aquest espai. Aquest microequipament hoteler no és com aquestes caixes de disciplinats abellots que compren els amos dels hivernacles per obtenir fruits a les seves collites, una meravella a poc que es coneguin, ja que els insectes surten al matí de la seva llar, treballen tot el dia i a entrada de fosc tornen a la caixa. Aquest és un hotel d’accés lliure, concebut sobretot per a pol·linitzadors de mida mitjana i gran, molt escassos per l’ús de química en els cultius. Si s’adapten a aquest nou hàbitat, ho faran sota la seva exclusiva responsabilitat, ja que entre els plans immediats també hi ha instal·lar nius per als ratpenats, autèntics golafres d’insectes, i per als ocells, que també déu-n’hi-do.

El projecte (‘Terrat viu’, així l’han batejat) ha requerit una inversió de 2,5 milions d’euros, una xifra enganyosa, perquè d’aquesta partida dos milions s’han destinat a modernitzar l’edifici, que tot i que jove (només té 16 anys, és un adolescent) ha donat constants problemes.