Barcelona inclou tota la regió metropolitana en el seu futur

Un salt d’escala. De pensar en l’àrea metropolitana (36 municipis amb una població de 3,2 milions d’habitants) a pensar en la regió metropolitana (164 municipis i 5,1 milions d’habitants) – «La ciutat real», segons l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau–. Aquesta és la proposta presentada aquest dilluns des del consistori de la capital catalana per afrontar els grans reptes urbans del segle XXI: la lluita contra el canvi climàtic i les desigualtats, i les polítiques econòmiques, de vivenda i de mobilitat sostenible.

Així, en un acte escenificat a l’ajuntament de Barcelona, Colau ha presentat el projecte ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030’ juntament amb alguns alcaldes de grans municipis de la segona corona metropolitana. Municipis que no formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el supraorganisme que gestiona els 36 de la primera corona, i que no tenen cap òrgan de governança compartit.

Tot i que d’entrada, res de canvis administratius –això es deixa per al final, si es considera oportú després de les reflexions–, sinó una invitació a les 164 ciutats de la regió metropolitana –primera i segona corona– al diàleg i a la cooperació per afrontar els reptes de futur en el marc de l’associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). La institució, privada i sense ànim de lucre, plasma els plans estratègics metropolitans i actualment està treballant en el projecte del 2030, la data marcada per les Nacions Unides per assolir el desenvolupament sostenible.

Set comarques

En formen part diverses entitats (des del Port de Barcelona a la Universitat de Barcelona), algunes administracions (el mateix ajuntament) i els 36 municipis de la primera corona. Ni rastre, fins ara, de la resta de ciutats, algunes de tan importants com Terrassa, que, com el seu alcalde, Jordi Ballart, s’ha encarregat de recordar, és «la tercera ciutat de Catalunya» i sempre s’ha sentit com «el pati del darrere de Barcelona».  

Però el que hem dit, la mirada ha canviat d’escala, i la proposta per reflexionar s’ha ampliat a la regió metropolitana i les seves set comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental. No en va, segons el parer de Colau, els grans reptes només es poden afrontar «des de la cooperació entre municipis». Així que Barcelona s’ofereix com un més, «com una capital col·laboradora, cooperativa, gens arrogant sinó al contrari, conscient que som ciutats interdependents que ens necessitem les unes a les altres per poder fer front als objectius compartits amb èxit». 

Dos anys de reflexió 

Notícies relacionades

Els taxistes desconvoquen l’aturada d’aquest dimarts pel patrocini d’Uber al Barça

L’estació fantasma de Correus es desperta per primera vegada després de mig segle a la penombra

Tota aquesta retòrica té exemples molt clars, com el pronunciat per Josep Mayoral, alcalde de Granollers: «No pot ser que encara regulem diferent la primera i la segona corona, no pot ser que quan hi hagin episodis de contaminació l’àrea metropolitana posi una limitació de 80 quilòmetres per hora a les seves vies d’alta capacitat i que els de la segona corona no puguem fer-ho». O els reptes de la mobilitat i vivenda, un dels grans factors de segregació i desigualtat que impossibilita la inclusió i cohesió social «en una ciutat real on cada vegada hi ha més ciutadans que tenen el domicili en un municipi, treballen en un segon, visiten familiars en un tercer i en un quart i cinquè realitzen activitats d’oci».

Amb aquesta mirada, Barcelona convida la nova ciutat, la real, la que inclou els 164 municipis de la regió metropolitana a reflexionar i cooperar per arribar al 2030 amb estratègies que permetin assolir els reptes del segle XXI. Aquest dilluns s’ha fet el primer pas de dos anys de reflexió per tenir tancat el nou pla estratègic el 2022.